En tres anys, el País Valencià s’ha quedat sense cap ràdio ni televisió en català, però això no ha merescut ni una sola nota de suport a Espanya.
En tres anys, el País Valencià s'ha quedat sense cap ràdio ni televisió en català, gràcies a la persecució implacable del Partit Popular i l'extrema dreta. Això és una agressió colossal i continuada, comparable a poques que hagen passat a l'estat espanyol o fins i tot a fora. Han aniquilat la presència de la llengua pròpia en els mitjans audiovisuals. Però això, aquest fet gravíssim, curiosament no ha suscitat ni una sola nota de suport a Espanya. És cert que el tancament de Canal 9 va tenir un fort impacte en aquell moment, però no ens enganyem: en va tenir des de la perspectiva del tancament d'un mitjà públic, no per la llengua que es quedava sense altaveus.
Sincerament, a mi tant me fa, ja. Fa anys que no espere res de ponent i m'he acostumat a la insensibilitat, a la nul·la solidaritat amb què ens obsequien una vegada i una altra. Els uns es passen el dia mirant com ens fan mal i rabejant-s'hi. I els qui podrien fer-nos costat prefereixen fer el sord. No és una situació que em faça goig ni que m'agrade de parlar-ne. Em dol. Però les coses són com són. I crec que és bo d'explicitar-ho ara, quan alguns d'aquells que se solidaritzen amb qualsevol mentre no siguem nosaltres ens diuen, alarmats, que els preocupa tant que puguem anar-nos-en i els deixem sols. Ho diré amb tota l'estima del món: si aquestes darreres hores haguésseu dit res en defensa nostra, tindríeu més credibilitat a l'hora de demanar-nos que pensàssem en vosaltres. Ocasió perduda.
L'opinió dels subscriptors
(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)
Roser Melchor: Els valencians ens estem sentint així des de fa trenta anys. És veritat que últimament ha sigut molt "bèstia", el PP ha liquidat tots els canals al PV, és veritat que no hi ha hagut solidaritat per part de la resta d'Espanya...però, quan van tancar TV3, va haver-ne? Abans va tancar els repetidors Barrionuevo, ministre del PSOE. Tret de la resta de territoris dels PPCC, ningú vol saber res i no es molesta per entendre res. L'espanya de les autonomies no se l'ha creguda pràcticament ningú pel que fa al respecte de diferents cultures i llengües. Per als espanyols respectar les diverses llengües és sinònim de no sancionar però res més. Quan ens atacaven la llengua, als valencians amb el tema del secessionisme -i això ho ha fet també el PSOE- quina solidaritat rebíem? La nostra, la dels uns amb els altres però els intel·lectuals espanyols poca cosa han dit. El punt de la constitució que diu que les llengües d'espanya han de ser protegides no l'han complert mai, des del primer dia. La plaça de bous per a celebrar el 25 d'abril, fa anys que el PP de València no ens la deixa des de fa anys, la fira de mostres per a celebrar el sopar dels Octubre, fa anys que no ens el deixen -no siga cosa que prenguen massa volada, els premis-, ni l'hotel de la piscina tampoc. Ja fa massa anys que al PV sabem qui son la dreta i l'esquerra espanyola en tema d'identitat nacional i són els mateixos. Quan es tracta de ser espanyols, tal i com ho entenen ells, és a dir, defensar una grande i libre els tenen igual els criteris filològics i els democràtics perquè el mitjà justifica -per ells- la fi. De tot el que està passat res ens estranya.
Octavi Monsonís: El tancament de Catalunya ràdio i, per tant, l'exclusió forçada del valencià als mitjans, és la bestreta de l'endemà de la indepedència de Catalunya al País Valencià. El que ens espera és la repressió per tal de finiquitar el País en allò que té de català i fer que esdevinga completament espanyol. Aquesta és la pretensió. Què farem nosaltres, catalans i valencians per impedir-ho?
Josep Usó: Jo no he pogut escoltar ni una sola mostra de solidaritat amb nosaltres els valencians després de la terrible fuetada d'ahir. Fins i tot m'he hagut d'escoltar opinions ultramontanes de part de persones a qui se'ls suposa una cultura i una equanimitat quasi justificant el fet, per allò que ara mateix els catalans s'estan convertint en molt extremistes.
Per això pense que ara es tracta de sobreviure. Si no fem res per evitar-ho, el pla sembla ser el simple anihilament. El proper pas ja serà prohibir la llengua parlada (recordeu l'incident amb la Guàrdia Civil amb un veí de la Llosa en terme d'Almassora) . O prohibir les senyeres, com ja passa a Les Illes. I tampoc ningú de l'Espanya Profunda (la única que existeix) ha dit res. En el millor dels casos, ho ignoren. I els cada vegada més fanàtics mitjans de l'extrema dreta, només aplaudeixen cada nou colp a la llengua, a la gent, a la cultura en definitiva.
De moment, per al País Valencià pocs motius d'alegria. Estem sols; però ens fan tornar a la feina. Cada dia més. Som corretjosos, els valencians. No podran. Aquesta vegada tampoc. Reaccionarem. Segur que si.
Pep Agulló: Deu ser per la inercia de tants anys sotmesos a Espanya, però cercar solidaritat allà és una pèrdua de temps, un error, perquè partim d’uns valors que han perdut el significat en la nostra realitat. Moltes vegades encara fem servir l’esquema obsolet de les dretes i esquerres (provinent de la lluita de clases marxista) per les nostres anàlisis. Avui només hi ha opresors i oprimits, agresors i resistents…i en aquestes dicotomies, la lluita per la nostra llibertat nacional, és transversal, com ho són els seus atacs. la quantitat d'odi que acumula el seu supremacisme nacional –com deia un escriptor– la naturalesa irracional i obscura que té. És un odi que costa d'entendre d'on surt i què en motiva tanta intensitat. Un odi granític, que el temps no escrostona i que es transmet de generació en generació. Tornarien a envair Catalunya… i aquí no valen ni dretes ni esquerres, aquí és la identitat dels pobles i nosaltres som l’enemic secular d’Espanya.
És realment esfereidor que l’atac genocida aniquilant la pròpia llengua d’un territori, el país valencià, no tingui ressó a l’altra banda, a la vegada, és revelador de les forces i aliats amb què contem.
Andreu Camps: Jo mateix afirmava (auguri?) fa tres dies, en un xat a FaceBook, a l'entorn de la iniciativa espanyola "Podemos", que ningú, des d'Espanya, tenia activat el dispositiu, el resort, la molla mental per a defensar els interessos de la catalanitat. La meva asseveració s'ha acomplert ahir i es manté viva avui. Ningú, des d'Espanya, no ha pronunciat ni un mot, no ha promogut ni un lament, no ha denunciat ni mínimament el tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià.
És obvi, malgrat els seus cants (prou desafinats) de sirenes, malgrat la seva verborrea "progre", malgrat les sis o set paraules que saben pronunciar en català (bondía, bonanít, Catalunja, Yuís Yatx, Ráimon, adéus...) que iniciatives com "Podemos" o "IU" o "Equo" són projectes espanyols, pensats exclusivament en espanyol, i adreçats a la paradoxa "progre espanyol".
Ningú que no senti català, valencià, illenc, andorrà no s'alçarà, mai, disposat a defensar la catalanitat, l'espai català, els països catalans o com pebrots vulguem anomenar aquest meravellós territori que ens fa suar, que estimem, que ens identifica, que ens convida a anar pel món dient amb veu alta que Som, que Hem Estat i que Serem. Oi encara menys aquests "progres" espanyols ("progres feng-xui", em diu una companya que cal anomenar-los), que desconeixen patològicament quin és el seu país, i llurs veïns.
Joan Salabert: La manca de solidaritat "des de ponent" davant les agressions cap a "llevant" per part d'un PP molt reaccionari (docs cada setmana fa un petit cop d'estat .. i els va sumant), entristeix molt, certament. En termes de qualitat democràtica, la qual és indissociable de la defensa de les llibertats reals i dels drets de les persones i dels pobles, el PSOE (i a casa nostra el PSC, sector oficialista) s'estan posant a la dreta de Convergència Democràtica de Catalunya. També és trist, però caldrà que ho anem constatant.
Hasya Flores: Això és una guerra, la nostra de fa molt de temps, i no necessitem la solidaritat de ningú. No som damnificats de res. Ens han ferit, però no de mort. Som més forts que ells i tenen por. Aquesta ha estat una operació militar a la desesperada, encara no són conscients de que el món comença a mirar cap a nosaltres, encuriosits per les coses tan estranyes que passen per aquí, com d'altres temps.No ens cal solidaritat, el que ens cal són aliances fermes, i aquestes només es guanyen amb valor i intel•ligència.
Araceli Esparducer: No és un tema de la llengua només. El PP no ha perdonat la difusió que va fer TV3 dels atemptats del 15M. Aquesta és la seva revenja: el silenci de les veus discordants, de la llibertat i honradesa informativa dels mitjans públics catalans al País Valencià. Pervertir, degradar i finalment reventar; aquest és l'ús que en fan d'allo que poden esgarrapar.
I a tot això, què diu el País Valencià? Em temo que a Catalunya estem molt més escandalitzats....
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada