Salvador Cot | Actualitzat el 26/01/2014 a les 23:59h
"Jo no escoltaré les veus que demanen que es talli l'aixeta
dels ajuts a la Generalitat", ha dit Mariano Rajoy a Barcelona. Una
frase que, en si mateixa, descriu la relació entre Catalunya i Espanya
des de fa tres segles.
En primer lloc, el "jo". Mariano Rajoy es presenta a si mateix
com l'única garantia que tenen els catalans de què escoles i hospitals
podran continuar oberts. Es tracta d'un compromís de tipus personal
perquè no esmenta cap limitació legal, política o moral que pugui donar
seguretat a la societat catalana. És a dir, Rajoy es presenta com a
benefactor dels catalans i ve a Barcelona a explicar aquest impuls, que
és bondadós en tant que opcional.
Acte seguit, la frase esmenta "les veus que demanen que es talli l'aixeta".
Es tracta de persones (moltes?, la majoria dels que l'envolten?) prou
influents com perquè el president les escolti i tingui en compte les
seves opinions. No les connota negativament, ni en desqualifica l'impuls
explícit de "tallar l'aixeta". Rajoy només les cita per realçar que
podria ofegar, per exemple, els hospitals catalans i no ho fa, tot i què
li ho aconsellen.
La frase es tanca amb els "ajuts a la Generalitat".
Ajuts? A la Generalitat? Rajoy considera "ajuts" els serveis socials que
es paguen amb els impostos. I aquests "ajuts", segons el president
espanyol, van "a la Generalitat". Alumnes de primària, malalts
hospitalaris o usuaris dels FGC són "la Generalitat" i reben "ajuts"
perquè Rajoy no "talla l'aixeta" malgrat "les veus que ho demanen"... En
definitiva, és urgent tallar-los l'aixeta.
http://www.naciodigital.cat/noticia/64224/rajoy/ensenya/seva/aixeta
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada