El PP continua pensant en termes de dos bàndols irreconciliables i no de dues, o més, idees que cal respectar i acomodar.
El PP té molts problemes, però un de bàsic: una tradició democràtica molt feble. Històricament provenen d'allò que els seus fundadors, sota el franquisme, anomenaven 'la dialèctica dels punys i les pistoles'. D'ací ve que la dialèctica democràtica normal se'ls faça tan costeruda. Fins i tot en qüestions elementals. Cap governant d'Europa no ignora que guanyar les eleccions no dóna patent de cors i que no pots governar sistemàticament contra tothom qui no t'ha votat. Tanmateix, ells es pensen que poden fer-ho. Que són ells contra tots els altres. Com si encara hi hagués guerra civil. Continuen pensant en termes de dos bàndols irreconciliables i no pas de dues idees, o més, que cal respectar.
Evidentment són els electors que tindran la darrera paraula, i esperem que aquest malson s'acabe el 2015. I mentrestant aquells que al Principat parlen tant de moderació fóra bo que alguna vegada en demanaren també als seus col·legues de les Illes i del País Valencià.
L'opinió dels subscriptors
(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)
Ivan Matavera: El que està passant a Les Illes i al País Valencià és molt decebedor. Però crec que amb el decret del TIL a Les Illes i amb el malaurat tancament de RTTV al País Valencià, les consciències dels illencs i dels valencians s'han despertat. Les mobilitzacions han sigut molt importants. I ara, crec, les coses ja no seran iguals pels dos governs del PP. La independència de Catalunya pot donar una última perquè els dos pobles decideixin que han de caminar sols. Veurem, dintre de 15 o 20 anys una Europa diferent a la d'ara. Perquè, quan forces la llera d'un riu a passar per allà on tu vols, de cop i volta, el pots veure desbordar pel seu camí natural, per allà on sempre hi havia passat. I, sobretot, ajudem i no ens oblidem (des de les institucions catalanes també) a que el somni d'uns Països Catalans sigui possible d'aquí poc temps.
Josep Usó: És cert i cada vegada més evident que el PP no es comporta com un partit democràtic. però no només. També ho fan els del PSOE. Quan parle amb la gent, hi ha moltes persones, aparentment normals, que pensen en termes semblants. En realitat els seus plantejaments davant de qualsevol mena de ocnflicte és semblant al d'aquelles pel·lícules americanes clàssiques: El bo i el dolent. I, si es pot, el dolent vestit de negre, per tal d'evitar qualsevol mena de confusió.
Crec que és aquesta gent, la que ara està davant d'un greu problema. Perquè ara, els "seus", els representants del PP, són els qui els estan atacant també a ells. I per totes bandes: pujades de preus de serveis bàsics, abaixades i precarització de sous i, finalment, la prohibició de protestar o de queixar-se. I això els desconcerta. es troben descol·locats. Perquè al mateix temps, els casos de corrupcio institucionalitzada van eixint i empastifant-ho tot. I no saben què fer. La pregunta clàssica que et fan és: Si, si, això ho fan aquests? Però i els altres? Perquè després d'anys de transició enlloc, el que pensen que és la democràcia és l'alternança entre els uns i els altres. I la resignació a continuar essent plomat.
Per això crec que és important fer pedagogia. Els escàndols, les prohibicions insensates, les amenaces terribles i sense sentit, el desgovern, s'escampen sense remei i a la vista de tots. De manera que cal insistir en aquella afirmació d'Albert Einstein: 'Si volem que el resultat d'un experiment siga diferent al resultat dels experiments que hem fet fins ara, hem de fer alguna cosa diferent'.
I ara sembla que és el que està passant. Els adversaris reals no són el "partit de l'alternança". Som la gent. Que cada vegada s'organitza més i plantetja reptes diferents, sensats i assolibles. I clar, contra aquestes evidències cada vegada més esteses i majoritàries, els del PP ara, però en el tema del referendum de seguida s'han afegit els de l'ànima bessona (PSOE), no tenen cap argument. Tret de la força i la prohibició, clar.
Però això tampoc els eixirà bé. Els temps estan canviant. I més, que canviaran. Fins i tot si prohibiren celebrar els gols del Barça o del Vila-real, canviarien. El seu temps ha passat.
Jaume Jose Oranies: Comença a ser hora que la societat civil comenci a bastir un acord per tornar a posar ordre tot en aquest desgavell de les Illes Balears. Com més unió hagi més fàcil serà restablir la convivència després de les eleccions del maig del 2015.
Ara és hora de començar la campanya "Cal votar per la convivència"! Quedi clar que no és cap campanya que demani el vot per cap formació política. Ho és per minimitzar l'abstenció.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada