dijous, 19 de desembre del 2013

Putin analitza amb lupa el procés català

El servei de radiodifusió internacional de Moscou apunta que Brussel·les afavoreix l'independentisme

Diversos articles alerten de "balcanització" i de "xocs sanguinaris"


| Actualitzat el 18/12/2013 a les 23:59h


Vladimir Putin, en conversa telefònica amb Angela Merkel, aquest dilluns. Foto: kremlin.ru


El procés independentista català està generant moviments i posicionaments als principals centres de decisió mundials. I intents d'explicació de què està passant. Així, periòdicament apareixen articles d'anàlisi als principals mitjans nord-americans, britànics, alemanys i israelians, de la mateixa manera que la premsa francesa mira de minimitzar-lo al màxim. Tot plegat, un símptoma de quin estat d'ànim pot haver-hi en cadascun d'aquests països envers el referèndum del 9 de novembre. En tot aquest context, les opinions que circulen per Rússia acostumen a ser una gran incògnita.

Però d'uns dies ençà, el servei internacional de la Federació Russa i emissora hereva de Radio Moscou, The Voice of Russia -amb un servei específic en castellà per a Espanya i tota l'Amèrica llatina de tendència socialista, La Voz Rusa-, ha dedicat tot un seguit d' articles que analitzen l'independentisme català, i que miren de donar-hi alguna explicació. En línies generals, apunten que tant el procés català com l'escocès i el flamenc són fomentats per la Unió Europea (UE) per mirar de debilitar els grans països, per tal de limitar-los la influència en el si del continent.

A l'article El separatisme, arma secreta de Brussel·les, Andréi Smirnov sosté que "a Brussel·les,
l'aspiració de les nacions a l'autodeterminació no genera sensacions desagradables. Els funcionaris de la UE ja van prometre als catalans admetre'ls a la Unió en cas que se sobreposessin a Madrid. Les mateixes promeses van rebre els escocesos, els flamencs ansiosos de separar-se de Bèlgica, els habitants de les ciutats del Nord d'Itàlia". Smirnov no dubta en assegurar que "els funcionaris europeus volen arrencar els ressorts de comandament a la majoria de països líders de la UE".

"Amb l'actual sistema proporcional de presa de decisions tan sols quatre dels cinc "grans" europeus (Alemanya, França, Gran Bretanya, Itàlia i Espanya) són capaços d'imposar la seva voluntat als demés vint-i-tres estats de la UE. La divisió d'aquests grans en diversos estats 'històrics' més petits poden augmentar la governabilitat de l'Europa unida. En aquest cas, l'aparell de la UE comptaria per fi amb un paper real a la política paneuropea", raona Smirnov, que no dubta en apuntar que Còrsega també pot ser un problema per a la República francesa, així com " Elsacia y Lotaringia ", i que Alemanya "té el seu propi motiu d'inquietud" a Baviera. "La divisió d'Europa en 'principats feudals' pot ser convenient per a Brussel·les", rebla.

El procés independentista català està generant moviments i posicionaments als principals centres de decisió mundials. I intents d'explicació de què està passant. Així, periòdicament apareixen articles d'anàlisi als principals mitjans nord-americans, britànics, alemanys i israelians, de la mateixa manera que la premsa francesa mira de minimitzar-lo al màxim. Tot plegat, un símptoma de quin estat d'ànim pot haver-hi en cadascun d'aquests països envers el referèndum del 9 de novembre. En tot aquest context, les opinions que circulen per Rússia acostumen a ser una gran incògnita.

Però d'uns dies ençà, el servei internacional de la Federació Russa i emissora hereva de Radio Moscou, The Voice of Russia -amb un servei específic en castellà per a Espanya i tota l'Amèrica llatina de tendència socialista, La Voz Rusa-, ha dedicat tot un seguit d' articles que analitzen l'independentisme català, i que miren de donar-hi alguna explicació. En línies generals, apunten que tant el procés català com l'escocès i el flamenc són fomentats per la Unió Europea (UE) per mirar de debilitar els grans països, per tal de limitar-los la influència en el si del continent.

A l'article El separatisme, arma secreta de Brussel·les, Andréi Smirnov sosté que "a Brussel·les, l'aspiració de les nacions a l'autodeterminació no genera sensacions desagradables. Els funcionaris de la UE ja van prometre als catalans admetre'ls a la Unió en cas que se sobreposessin a Madrid. Les mateixes promeses van rebre els escocesos, els flamencs ansiosos de separar-se de Bèlgica, els habitants de les ciutats del Nord d'Itàlia". Smirnov no dubta en assegurar que "els funcionaris europeus volen arrencar els ressorts de comandament a la majoria de països líders de la UE".

"Amb l'actual sistema proporcional de presa de decisions tan sols quatre dels cinc "grans" europeus (Alemanya, França, Gran Bretanya, Itàlia i Espanya) són capaços d'imposar la seva voluntat als demés vint-i-tres estats de la UE. La divisió d'aquests grans en diversos estats 'històrics' més petits poden augmentar la governabilitat de l'Europa unida. En aquest cas, l'aparell de la UE comptaria per fi amb un paper real a la política paneuropea", raona Smirnov, que no dubta en apuntar que Còrsega també pot ser un problema per a la República francesa, així com " Elsacia y Lotaringia ", i que Alemanya "té el seu propi motiu d'inquietud" a Baviera. "La divisió d'Europa en 'principats feudals' pot ser convenient per a Brussel·les", rebla. 

Manel Parra, la veu autoritzada

En un altre article, Madrid: el referèndum independentista de Catalunay és il·legal, Alexánder Sudníshnikov assegura que la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012 va ser "inversemblant pel nombre de participants" i, citant al "conegut politòleg i sociòleg rus" Borís Kagarlitski, escriu: "En realitat, darrere la consigna del referèndum s'hi amaga un gran joc polític. Enarboren aquesta consigna justament aquells que en el fons de la seva ànima esperen que no passi, i que no guanyin el referèndum." Finalment, explica que "la setmana passada, Brussel·les va compartir la postura de Madrid sobre l'il·legítim que és el referèndum català, conscient, segons sembla, que a Espanya li pot esperar la "balcanització" o la total desintegració de l'Estat".


El mateix periodista, en un altre article, Persisteix la tendència centrífuga a la UE, Alexánder Sudníshnikov explica que "el vell món fa temps que es trenca pels quatre costats en diverses regions" i recull unes declaracions de Manel Parra, líder del grupuscle D'Espanya i catalans, a qui presenta com a "conegut politòleg i president del Movimiento por la Unidad de España". Finalment, conclou: "Un dels principis bàsics de la creació de la UE va ser l'aspiració de reduir al mínim les barreres interestatals que, com mostra la història d'Europa, no només impedeixen la normalització de les relacions econòmiques i la penetració mútua de les cultures dels seus nombrosos pobles, sinó que condueixen a xocs sanguinaris amb reclamacions territorials."