Antoni Batista revela els secrets del Tripartit

02/12/2013

TRIPARTIT

"El llibre que ens promet Batista és una atractiva closca que un cop oberta ens mostrarà perles del primer govern d’esquerres que ha tingut la Catalunya postfranquista"

Josep Maria Casasús

Antoni Batista és doctor en Ciències de la Comunicació

Està a punt de sortir un llibre d’Antoni Batista, 61 anys, que farà furor. Li ha posat un títol que suggerí el periodista Joan Tapia, 67 anys: “Els quaderns secrets del Tripartit”. Coneixent l’autor, parlant amb ell i veient de què va l’obra, tothom voldrà sucar-hi pa.

Antoni Batista, doctor en Ciències de la Comunicació, és un periodista rellevant en el tractament informatiu i interpretatiu de situacions de conflicte. S’ha ocupat en especial d’Israel/Palestina, Irlanda i País Basc. Sobre aquest darrer cas ha publicat vuit llibres. La seva bibliografia és molt més extensa, tanmateix. Ha publicat cinc obres més, sobre història de la resistència antifranquista i sobre moviments socials.

En el periodista i escriptor Batista destaca un altre tret professional poc habitual en el nostre ofici. És un musicòleg competent. Sap música i sap explicar-la. També en llibres. N’ha publicat quatre sobre la matèria. Allò que posa en solfa en el llibre que presentarà el proper 16 de gener són, però, notes diferents a les de l’univers musical. Són les notes que ell va escriure a mà, amb ploma, contingudes en els divuit quaderns que anà omplint durant els tres anys (de 2003 a 2006) que exercí de director d’Anàlisi i Estratègia del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya. Renoi, quin document!!

-Què t’ha portat a revelar secrets del Tripartit? –li pregunto mentre dinem plegats. –“No ho faig –em diu- amb la voluntat d’escriure només crònica del passat. També m’interessa la projecció de futur. Sense el Tripartit no es pot entendre la Catalunya d’avui”.

M’apunta algunes línies d’aquesta interpretació de la música política que sona ara: “l’Estatut que defineix Catalunya com a nació i que genera el procés actual”; “la construcció del lideratge d’Artur Mas des d’una oposició que no s’esperava i que el fa créixer políticament”.

El llibre que ens promet Batista és una atractiva closca que un cop oberta ens mostrarà perles del primer govern d’esquerres que ha tingut la Catalunya postfranquista: anada a Perpinyà de Carod Rovira; enfonsament del Carmel; les negociacions de Godó, Lara i Institut Català de Finances en la compravenda del diari Avui.

Diu Batista que el seu llibre entra a fons en la política desplegada pel Tripartit sobre el mapa empresarial mediàtic. Em dóna un tast d’aquesta mena de secrets: “Regulàrem les subvencions de manera que no engreixessin els oligopolis sinó que enfortissin el teixit industrial del país en el sector de la comunicació i amb criteris d’equitat i d’ampliació del ventall de beneficiaris”. N’explica les raons: “El diner públic ha de revertir en el màxim profit a la societat”.

És una música, aquesta d’Antoni Batista, que serà bo de sentir, tot i que no serà grata a totes les orelles. 


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/12/antoni_batista_revela_els_secrets_del_tripartit_97375.php