El món ha vist en directe quin règim de tirans ens governa. És l'hora d'alçar la veu i eixir al carrer.
El maig del 1989 vaig viure en persona la desconnexió dels satèl·lits dels periodistes que treballàvem a Pequín, enmig de la revolta de Tiananmen. Uns funcionaris del govern xinès, acompanyats de la policia--exactament com avui--, van entrar a la planta que Eurovision tenia a l’hotel Gran Muralla i van llevar el cable que feia arribar a Europa el senyal de la lluita per la democràcia de la capital xinesa. Recorde haver vist des d’una finestra com Dan Rather retransmetia en directe per a la CBS el moment en què els policies xinesos desconnectaven també les antenes que les televisions americanes havien instal·lat al jardí del mateix hotel. Ens en vam anar a negre i vaig pensar que una situació com aquella no la viuria mai més.
Però m’equivocava. Avui Tiananmen ha estat Burjassot. Amb la policia espanyola a les ordres d’un president indigne entrant en directe al centre de control de RTVV i retirant els cables que permetien la connexió. Igual, exactament igual que ho van fer els policies xinesos.
Mirant les imatges en directe, emocionat, he pensat que avui el PP no solament desconnecta la televisió dels valencians. És molt més greu, això que passa. Els treballadors, els polítics de l’oposició i els representants de la societat civil que eren al plató han cridat, tots a una veu, ‘açò és un colp d’estat’. Abans d’anar a negre. Abans que el món haja vist quina classe de personatges ens governen, quin règim de tirans ha caigut sobre el nostre poble.
Més que mai ara és l’hora d’alçar la veu i d’eixir al carrer.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada