El que ha passat avui al
consell nacional del PSC i el procés de decadència política que esta
vivint Duran i Lleida no són una simple quimera, els dos
polítics entren en decadència i s’allunyen de la societat per no
acceptar que aquesta mateixa societat ha girat clarament cap al dret a
decidir i, sobretot, cap a voler un país lliure.
El PSC ja no serà el PSC d’aquests anys que va ser element cohesionador de la societat catalana, ara malauradament s’abocarà a una lluita que ja té perduda per competir amb Ciutadans, s’ha rendit al PSOE i , com deia avui algun piulador, ja no cal que els socialistes espanyols constitueixin la federació catalana del PSOE, ja la tenen, ha nascut avui en el Consell Nacional del PSC.
De la mateixa manera que Navarro ha donat l’esquena a la majoria del país, fins i tot a una majoria dels seus votants, Duran i Lleida ha tornat a intentar de forma barroera rebentar l’acord entre Mas i Junqueras per la pregunta i la data i tota l’estratègia per dur-la a terme la consulta. L’entrevista d’aquest diumenge a El Periódico és una nova mostra de deslleialtat al, Duran ha mostrat en aquesta entrevista el fracàs de la seva estratègia, la foto que il·lustra l’entrevista n’és la prova evident, ell tot poderós a la tribuna del Congrés dels Diputats i d’esquena a Catalunya on ningú l’escolta.
I la decadència de Navarro i Duran també és un avis per a Joan Herrera en el seu paper de posar bastons a les rodes al procés, ho ha dit en un article Raül Romeva no podem votar una opció que és inviable, i per tant cal votar una pregunta clara de sí o no a la independència. A què esperen Herrera i Camats per assumir la realitat i assumir la pregunta? El país pateix cada dia, la crisi i la manca de diners ens aboca a un esclat social, la gent aguanta perquè té il·lusió i esperança en el procés, més de 2 milions de persones ho van dir ben fort a la Via Catalana i més de 7 de cada 10 catalans volen votar sí o no a la independència, a què esperen Herrera i Camats?
El PSC ja no serà el PSC d’aquests anys que va ser element cohesionador de la societat catalana, ara malauradament s’abocarà a una lluita que ja té perduda per competir amb Ciutadans, s’ha rendit al PSOE i , com deia avui algun piulador, ja no cal que els socialistes espanyols constitueixin la federació catalana del PSOE, ja la tenen, ha nascut avui en el Consell Nacional del PSC.
De la mateixa manera que Navarro ha donat l’esquena a la majoria del país, fins i tot a una majoria dels seus votants, Duran i Lleida ha tornat a intentar de forma barroera rebentar l’acord entre Mas i Junqueras per la pregunta i la data i tota l’estratègia per dur-la a terme la consulta. L’entrevista d’aquest diumenge a El Periódico és una nova mostra de deslleialtat al, Duran ha mostrat en aquesta entrevista el fracàs de la seva estratègia, la foto que il·lustra l’entrevista n’és la prova evident, ell tot poderós a la tribuna del Congrés dels Diputats i d’esquena a Catalunya on ningú l’escolta.
I la decadència de Navarro i Duran també és un avis per a Joan Herrera en el seu paper de posar bastons a les rodes al procés, ho ha dit en un article Raül Romeva no podem votar una opció que és inviable, i per tant cal votar una pregunta clara de sí o no a la independència. A què esperen Herrera i Camats per assumir la realitat i assumir la pregunta? El país pateix cada dia, la crisi i la manca de diners ens aboca a un esclat social, la gent aguanta perquè té il·lusió i esperança en el procés, més de 2 milions de persones ho van dir ben fort a la Via Catalana i més de 7 de cada 10 catalans volen votar sí o no a la independència, a què esperen Herrera i Camats?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada