Més o menys llargues, la majoria de preguntes són binàries i inclouen el mot 'independència'
MARIONA FERRER I FORNELLS. Barcelona |
Abanderant la "neutralitat", la Comissió Electoral britànica va obligar
a canviar, a finals de gener d'aquest any, la pregunta per al
referèndum escocès. De l'"¿Esteu d'acord que Escòcia hauria de ser un
país independent? Sí/No" es passava a l'"¿Escòcia hauria de ser un país
independent? Sí/No". El president de l'organisme a Edimburg, John
McCormick, argumentava que, després d'haver "posat a prova rigorosament
la pregunta proposada, parlant amb tot tipus de gent d'arreu d'Escòcia",
la gent els va dir que "els semblava que les paraules Esteu d'acord [ Do you agree ] podien portar els votants a votar pel sí".
Tant la neutralitat com també la claredat s'han convertit en les
premisses per fixar la pregunta en el referèndum escocès, dos dels punts
més importants que remarca el Consell Assessor per a la Transició
Nacional en el seu informe. Si observem els precedents des dels anys 80,
arribem a una conclusió semblant: la majoria de les consultes
celebrades plantejaven una pregunta breu -de subjecte, verb i predicat-,
binària -a escollir entre el sí i el no- i en què apareixia el concepte
independència o estat independent . Ara bé, la claredat
es difumina en el moment que es fa necessari delimitar un marc jurídic o
bé establir una resposta de més de dues opcions.
Un
dels casos més flagrants seria el del referèndum al Quebec del 1980.
La
pregunta partia de la idea que l'única font d'informació sobre el
procés era ella mateixa, a diferència de l'escocesa, en què la Comissió
Electoral britànica empenyia a anar "to the point" , amb el
benentès que la gent comprèn que un país independent significa separat
del Regne Unit. En canvi, el plebiscit del Quebec del 1980 es va
convertir en una enumeració d'intencions -la pregunta tenia 116 paraules
enfront de les 7 de l'escocesa- per després demanar l'aval dels
ciutadans.
Gairebé un 60% dels quebequesos van
rebutjar aquesta proposta del govern. Quinze anys més tard, el Quebec
tornava a dir que no per un estret marge de només un 50,58% dels vots.
La victòria per la mínima dels unionistes va portar Ottawa a propugnar
el 1999 una llei de la claredat, que exigeix una majoria clara en futurs
plebiscits independentistes. Un any després el Quebec responia a les
ànsies federals amb la llei 99, que consagra el seu dret "inalienable" a
decidir el seu futur i preveu una majoria d'un 50% més 1 per a la seva
secessió.
Ara aquest percentatge està en joc i la
participació s'ha convertit en un dels punts a tenir en compte per als
nacionalistes quebequesos. El Tribunal Superior del Canadà podria
invalidar la llei 99, o bé podria obligar que una "victòria del sí fos
només vàlida si reunís el 50% més un dels electors inscrits, i no només
els que voten", explica per telèfon el professor de dret de la
Universitat de Mont-real Stéphane Beaulac.
"Fixar un
mínim de participació i d'aprovació ha tendit a ser més l'excepció que
la norma", puntualitza a l'ARA Ivan Serrano, politòleg i autor del
llibre De la nació a l'Estat (Angle Editorial, 2013). No va ser
fins al 2006 que Montenegro, a petició de la Unió Europea -llavors
Javier Solana era cap de la política exterior comunitària-, va fixar per
primera vegada en una consulta un 55% de majoria. Brussel·les, potser
amb l'ull posat en algun altre procés, establia així un precedent.
Més de dues alternatives
Per a qui els percentatges són, de moment, volàtils és per als
porto-riquenys. Des del 1967 han celebrat un total de quatre consultes
per decidir la relació que volen amb els Estats Units i cap ha estat
vinculant. "No cal veure un referèndum com un simple acte, sinó com un
procés d'educació del poble", explica a l'ARA Efraín Vázquez Vera,
catedràtic de la Universitat de Puerto Rico, que defensa la celebració
contínua de consultes, amb més d'una opció, per conèixer què opinen els
ciutadans.
El 2012 Puerto Rico va respondre a dues preguntes en forma d'arbre. Una primera i binària sobre si estaven contents amb l' statu quo , i una altra per als que només havien respost no
a la primera.
L'opció de l'estatalitat va guanyar en una consulta que
va evidenciar un altre problema: el vot en blanc, que va sumar fins a un
26% en la segona pregunta.
"El vot en blanc és una
opció de l'elector, sempre ho ha estat -conclou Serrano-. Si és un
percentatge alt, mostra un mandat clar de la població que la pregunta no
ha estat ben treballada, una de les dificultats afegides del model de
referèndum que ofereix més de dues alternatives".
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada