ANC, CCN, l'AMI o NeCat alerten del perill que les rivalitats electorals bloquegin el procés
Especial: Assemblea Nacional Catalana
Bernat Ferrer/Quico Sallés, Barcelona/Parlament | Actualitzat el 28/10/2013 a les 23:59h
La Via Catalana de la Diada ha marcat un abans i un després en el si del
procés català. Així ho interpreten una part de les entitats
sobiranistes del país i així creuen que s'ha de visualitzar a les
properes eleccions: les europees del 25 de maig de 2014. O hi ha llista
unitària que denoti que el procés ja no té marxa enrere, o es plantegen
accions per deixar els partits polítics en evidència, en concret, les
seves rivalitats electorals que afeblirien el procés.
El càlcul electoral
L'opció per la que s'aposta fort des de CDC i el Govern. De fet, només cal recordar la petició del portaveu del Govern i conseller de Presidència, Francesc Homs, que defensava interpretar les europees com un "assaig general de la consulta" així com la intensitat mesurada de la direcció convergent per assolir un acord electoral. Comptat i debatut, CiU agafa la paraula d'ERC, del seu compromís a entrar al Govern si hi ha data i pregunta per a la consulta. Una situació que, en certa manera, obligaria a bastir una candidatura europea conjunta entre els dos partits majoritaris del sobiranisme. Un pacte que enfortiria el procés davant la resposta que previsiblement faran des de l'Estat espanyol.
L'opció d'una llista unitària, però, ara per ara, no desperta passions sobretot a les files d'ERC. En aquest sentit, fonts d'Esquerra asseguren a Nació Digital que la llista hauria de ser "unitària i no paritària de convergents i republicans" per evitar que el "procés perdés la pàtina de transversabilitat".
De fet, des de la seu del carrer Calàbria creuen que CiU es mostra partidària a una candidatura única per com apunten les enquestes i per la "por terrible que tenen a veure's superada en unes eleccions que la gent pot considerar experimentals". Lluny d'aprofitar aquest "temor de CiU" en benefici del procés, ERC n'és refractària. En aquest sentit, els republicans volen articular un front, que Oriol Junqueras va definir dissabte com el "bloc consultista", amb ICV-EUiA i, si de cas, la CUP que encara sospesa fer el pas cap a Brussel·les. Una opció, per altra banda, poc probable.
Junqueras defensava en un debat amb els eurodiputats Ramon Tremosa i Raimon Obiols celebrat aquest dissabte a la seu nacional d'ERC un "acord de presentar-se a les europees amb punts programàtics en comú però per separat". Una idea que grinyola amb la mateixa tesi d'en Junqueras que recorda que els "eurodiputats són els únics representants a les institucions internacionals poden escollir directament els catalans en una legislatura europea que serà importantíssima pel procés".
El tacticisme dels partits no agrada al sobiranisme civil
El càlcul electoral
L'opció per la que s'aposta fort des de CDC i el Govern. De fet, només cal recordar la petició del portaveu del Govern i conseller de Presidència, Francesc Homs, que defensava interpretar les europees com un "assaig general de la consulta" així com la intensitat mesurada de la direcció convergent per assolir un acord electoral. Comptat i debatut, CiU agafa la paraula d'ERC, del seu compromís a entrar al Govern si hi ha data i pregunta per a la consulta. Una situació que, en certa manera, obligaria a bastir una candidatura europea conjunta entre els dos partits majoritaris del sobiranisme. Un pacte que enfortiria el procés davant la resposta que previsiblement faran des de l'Estat espanyol.
L'opció d'una llista unitària, però, ara per ara, no desperta passions sobretot a les files d'ERC. En aquest sentit, fonts d'Esquerra asseguren a Nació Digital que la llista hauria de ser "unitària i no paritària de convergents i republicans" per evitar que el "procés perdés la pàtina de transversabilitat".
De fet, des de la seu del carrer Calàbria creuen que CiU es mostra partidària a una candidatura única per com apunten les enquestes i per la "por terrible que tenen a veure's superada en unes eleccions que la gent pot considerar experimentals". Lluny d'aprofitar aquest "temor de CiU" en benefici del procés, ERC n'és refractària. En aquest sentit, els republicans volen articular un front, que Oriol Junqueras va definir dissabte com el "bloc consultista", amb ICV-EUiA i, si de cas, la CUP que encara sospesa fer el pas cap a Brussel·les. Una opció, per altra banda, poc probable.
Junqueras defensava en un debat amb els eurodiputats Ramon Tremosa i Raimon Obiols celebrat aquest dissabte a la seu nacional d'ERC un "acord de presentar-se a les europees amb punts programàtics en comú però per separat". Una idea que grinyola amb la mateixa tesi d'en Junqueras que recorda que els "eurodiputats són els únics representants a les institucions internacionals poden escollir directament els catalans en una legislatura europea que serà importantíssima pel procés".
El tacticisme dels partits no agrada al sobiranisme civil
Aquest càlcul, però, no convenç gens ni mica al sobiranisme civil. Així ho han fet saber el Cercle Català de Negocis, l'ANC, l'AMI o NeCat que reclamen no desaprofitar l'oportunitat de les europees per demostrar la potència electoral de l'independentisme i esperonar el procés.
Les principals entitats del catalanisme civil han encetat una estratègia per intentar convèncer els partits de la necessitat de la candidatura única a les europees. Una decisió que critica obertament el que consideren un "excès de zel electoral" que perjudica la traducció política del procés d'emancipació.
Ronda de partits de l'ANC i 1.000 actes en sis mesos
De fet, la pròpia ANC ja ha dut a terme tota una ronda de contactes amb els partits polítics sobiranistes per conèixer de primera mà si tenen alguna voluntat de canviar la dinàmica política existent fins l'actualitat, o bé volen evolucionar cap a un escenari polític nou amb la pregunta, la data i les europees a tombar de l'any.
Durant la setmana passada, una representació del secretariat nacional de l'Assemblea es va trobar amb els líders de CDC, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP al Parlament, i amb UDC té previst reunir-se els propers dies. El plantejament de l'ANC a les formacions és comunicar un canvi d'estratègia que s'hauria de visualitzar en una candidatura dels partits que defensen poder votar el futur polític de Catalunya pels comicis europeus.
"Hem de fer el salt a l'activisme polític", apuntaven fonts de la comissió delegada de l'ANC per negociar amb els partits. De fet, l'ANC els va comunicar que durant els propers sis mesos tenen previst celebrar un miler d'actes en favor de la consulta i de la independència. "Els partits han de posar cara al procés i la manera de veure-ho és amb una llista unitària a Europa", expliquen les mateixes fonts. Al capdavall, molts a l'ANC veurien un acord entre convergents i republicans com la traducció final del Pacte de Governabilitat.
CCN, o acord CiU-ERC o sortir del Pacte Nacional pel Dret a Decidir
El president del Cercle Català de Negocis (CCN), Albert Pont, assegura a Nació Digital que, "si CiU i ERC no van junts a les eleccions europees, ens replantejarem el suport que vam donar als partits el 2012 i valorem si cal continuar formant part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir". Pont assegura que la patronal independentista està col·laborant intensament amb els membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i que ho fa amb la convicció que així està contribuint a fer avançar el procés. "Però volem fets", avisa. "Si no, que no comptin amb nosaltres", continua alertant.
Segons Pont, les properes europees han de servir a CiU i ERC per transmetre un missatge nítid a les bases independentistes. "Si no volen que la societat civil els desbordi, com els van desbordar la manifestació de la Diada del 2012 i la Via Catalana d'enguany, els partits han d'anar junts", avisa taxatiu. "O hi van, o ens haurem de replantejar moltes coses", rebla.
L'AMI, per l'acord
L'opinió de Pont coincideix plenament amb la del president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d'Abadal, que ja va suggerir que la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, sigui qui encapçali aquesta llista unitària a Europa. De fet, aquest dimarts l'AMI presenta una enquesta sobre 3.000 persones "molt favorable" al Sí" a la independència.
NeCat, els primers a bellugar-ho
Sense entrar a dir qui hauria de ser el cap de llista d'aquesta hipotètica llista unitària del sobiranisme, el partit d'Ernest Maragall, Nova Esquerra Catalana (NECat), sí que ja s'hi ha mostrat partidari en diverses ocasions, amb l'argument que seria "un missatge clar i contundent dirigit a Europa, a la comunitat internacional i a l'Estat espanyol, un pas rellevant cap al canvi institucional i democràtic que albirem per al nostre futur". Personalitats com Ferran Requejo, Ferran Mascarell, Salvador Cardús, Ernest Maragall, Bernat Joan o Antoni Segura també han beneït la proposta.
Si, finalment, ni hi acaba havent data i pregunta, ni ERC acaba entrant al Govern, ni hi ha llista unitària a Europea, el sobiranisme civil que representa el CCN, l'AMI i l'ANC, no descarta cap escenari amb el convenciment que "l'onada pot passar per sobre dels partits".
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada