dijous, 19 de setembre del 2013

Fatxes il•lustres atien la violència contra Catalunya


Dimecres, 18 de setembre de 2013 20:00 h

El premi Príncep d’Astúries que no descarta que calgui bombardejar Catalunya, és un falangista declarat i un economista de referència de la FAES, mimat pel Govern Rajoy


Juan Velarde és un economista de referència de la dreta espanyola, estendard del feixisme institucional reciclat, a més de falangista declarat, per això les seves declaracions a Telemadrid atiant la violència contra Catalunya no són una anècdota, perquè representen el sentir dels caps pensants de la dreta més carca espanyola. Velarde ha reclamant mà dura contra Catalunya i no ha descartat que calgui bombardejar-la. Servint-se d’Espartero i Azaña,  ha recordat que el primer "va haver de bombardejar Barcelona", i el segon afirmava que Espanya "havia de bombardejar periòdicament Catalunya". Fins i tot, l’economista fa uns mesos culpava Catalunya de la independència de Cuba.

Hereus del franquisme, servidors de l’Estat i defensors de la Unitat d’Espanya a ultrança

Personatges il.lustres com Velarde abunden en les institucions de l’estat, molts són catedràtics per mèrits no només acadèmics, molts han desenvolupat part de la seva carrera en organismes de l’estat, han estat premiats i reconeguts amb medalles i mèrits de tota mena i són presents en institucions estatals. Velarde és un exemple clar, acadèmic, va ser durant més de 20 anys conseller del Tribunal de Cuentas i té una llarga trajectòria de tasques al servei de l’estat en el ministeri de Treball, el passat mes de juny va ser  guardonat amb la medalla al Mèrit del Treball pel Govern espanyol. L'economista és membre de la “Real Academia de Ciencias Morales y Políticas” on comparteix cadira amb Rouco Varela, Marcelino Oreja o Landelino Lavilla, per citar alguns membres d'una llarga llista d'experts en moral espanyola. 

 


 

1 comentari :

Joserp Maria ha dit...

Com pot ser que el mon civilitzat i demòcratic toleri gentussa que encara conser-vi aquestes ideas i estiguin lliures, quan haurien d`estar engarjolats a pa i aigua.