Dimarts
17.09.2013
13:15
Autor/s: Josep Casulleras Nualart
Examinem la consistència dels arguments que dibuixen un futur apocalíptic i fora d'Europa d'un estat català
Les declaracions d'Almunia, ahir :
Les declaracions d'Almunia l'octubre de l'any passat :
Quan l'any passat l'independentisme va fer una demostració de força
històrica amb la manifestació de l'Onze de Setembre, el govern espanyol i
la premsa de Madrid van reaccionar amb una estratègia molt clara que
apuntava al presumpte punt feble del sobiranisme: la por que un estat
català quedi fora de la UE. Informes i estudis de gent d'ací i de fora
ja van qüestionar aleshores aquells arguments apocalíptics. Uns
arguments que ara tornen a ser bombardats, curiosament pocs dies després
d'una altra enorme demostració de força: la Via Catalana.'El comptador es posaria a zero', diu avui el diari El País, que s'afegeix al discurs de la por d'altres diaris de Madrid amb un article que pronostica un escenari d'incertesa i de fragilitat per a una Catalunya independent, que --diu-- quedaria fora de la Unió Europea, amb els ciutadans catalans sense drets i amb una fugida d'inversions
Aquesta ofensiva mediàtica espanyola es concreta avui amb titulars com aquests: 'Brussel·les tanca l'opció sobre el futur europeu d'un estat català' (El País); 'Advertència de la UE als sediciosos catalans' (ABC); 'La UE deixa clar a Mas que una Catalunya independent quedaria fora de la UE' (La Razón). I té rèplica en diaris editats a Catalunya, com La Vanguardia (Brussel·les avisa que Catalunya podria quedar fora de la UE') i El Periódico ('Dutxa freda europea').
La poca credibilitat d'Almunia i la posició oficial de la CE
En què es basen tots aquests missatges? En les declaracions que va fer ahir el vice-president de la Comissió Europea, el socialista espanyol Joaquín Almunia, que va dir en una conferència a Barcelona que si Catalunya s'independitzés d'Espanya quedaria fora de la UE. 'La part segregada no és membre de la Unió Europea', va amenaçar. I també fan servir de fonament les declaracions ahir de la portaveu de la Comissió, Pia Ahrenkilde. 'Un estat independent serà, pel fet de la seva independència, un país tercer respecte a la Unió i els tractats ja no seran des del dia de la independència, aplicables al territori', va dir.
Però tot seguit Ahrenkilde va aclarir que, 'de manera general', la situació 'als tractats no prejutja una situació hipotètica en un estat membre'. És a dir, va reiterar la posició oficial que des fa gairebé un any va fixar l'executiu comunitari per a a referir-se al cas català: Brussel·les no opinarà d'un cas concret com el català si Espanya no ho demana.
No hi ha res de nou, doncs, sobre la posició de la Comissió. I tampoc no hi ha cap novetat en l'opinió que té Joaquín Almunia del procés sobiranista català: ahir deia, taxativament, que una Catalunya independent quedaria fora de la UE; és el mateix que va dir el 5 de novembre, quan va rectificar unes declaracions que havia fet només uns dies abans. El 23 d'octubre havia dit: 'No es pot donar una resposta taxativa de dir que si algú es segrega, es queda fora i no en sabem res més pels segles dels segles, no és així'. I va afegir: 'Tots som ciutadans europeus, i un cop ets ciutadà europeu tens uns drets com a ciutadà'.
Pressió diplomàtica a l'ombra
De la mateixa manera que 'algú' va fer veure a Almunia que aquelles declaracions no tocaven, i va fer que capgirés el seu discurs sobre un estat català dins de la UE, també la vice-presidenta de la Comissió, Viviane Reding, va fer un canvi de discurs semblant.
La manifestació de l'Onze de Setembre de l'any passat va agafar desprevingut tant el govern espanyol com la Comissió Europea. Amb el record recent de totes les portades de diaris internacionals plenes de fotos d'aquella gran manifestació, la vice-presidenta de la Comissió, Viviane Reding, va concedir una entrevista al Diario de Sevilla coincidint amb una visita que feia en aquella ciutat. En aquella entrevista, Reding va negar que la legislació internacional digués que una Catalunya independent quedaria fora de la UE.
Tot seguit, la diplomàcia espanyola es va activar per fer rectificar Reding. Un treball d'investigació del diari escocès Newsnet va demostrar aquelles pressions. Vegeu-ho ací: Espanya va pressionar la UE per manipular les paraules de Reding sobre Catalunya.
Enguany, coincidint amb aquesta ofensiva mediàtica, el govern espanyol ha pressionat --i aquesta vegada públicament-- els governs de Lituània i de Letònia, que havien expressat en sengles entrevistes a l'agència ACN, el suport al procés sobiranista català i, fins i tot, en el cas letó, obrien la porta al reconeixement d'un estat català. El ministre Margallo va cridar a consultes els ambaixadors de tots dos països, els va renyar i el govern lituà va rectificar. La pressió no va funcionar amb el primer ministre letó, que va ratificar tot el que havia dit.
El present de Duran; el passat de Duch
Com a mínim dos polítics catalans de pes s'han afegit aquestes últimes hores a aquesta ofensiva mediàtica: el president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida: 'Agradi o no la posició de la UE és el marc que estableixen els tractats', deia ahir per avalar el discurs d'Alumunia segons el qual Catalunya quedaria fora de la UE en cas d'independència.
Avui se li ha afegit Jaume Duch, el portaveu del Parlament Europeu: 'Duch ha dit a Catalunya Ràdio que si Catalunya esdevé independent quedaria fora de la Unió Europea i ha afegit a més que li seria molt difícil tornar a entrar. Les seves opinions personals es poden posar en context a la vista del seu passat polític. Ell va ser un dels líders de les joventuts de la UCD a Catalunya a finals dels anys setanta, va ser candidat pel partit d'Adolfo Suarez en les primeres eleccions autonòmiques, quan encara usava de nom el de Jaime i va arribar al parlament europeu treballant com a assistent d'una diputada d'Unió. Ací teniu més informació: Jaume Duch, un portaveu que amenaça, amb un passat clarificador.
Arguments contra la por
Quan fa just un any van proliferar les asseveracions segons les un estat català estaria condemnat a l'ostracisme, a VilaWeb ens vam fer ressò de més d'una anàlisi que deia tot el contrari.
El Col·lectiu Wilson va presentar el mes de novembre de l'any passat l'estudi Europa, Europa, Espanya pot tenir efectivament capacitat de vetar l'ingrés de Catalunya a la UE, però no d'impedir que signi acords bilaterals de lliure comerç amb la UE, ni la lliure circulació de persones per l'espai Schengen.
D’entrada, els interessa dir que posaran el vet, però un cop fet el referèndum, els interessarà tot el contrari, perquè per exportar a Europa han de passar per Catalunya i voldran que Catalunya assumeixi una part proporcional del deute de l’administració central espanyola'.
Sobre la circulació de mercaderies, 'fins i tot en el cas que Espanya s’entossudís a expulsar Catalunya de la Unió Europea, no podria evitar que Catalunya signés tractats de lliure comerç amb la UE i, per tant, les empreses catalanes podrien exportar a Europa amb la mateixa llibertat, drets i obligacions amb què ho fan ara.'
I en relació amb la circulació de persones, 'si bé Espanya podria vetar l'accés de Catalunya a l'espai Schengen, els catalans hi tindrien accés en la seva condició de ciutadans espanyols'. Perquè 'l'article 11.2 de la constitució espanyola que diu que cap ciutadà espanyol pot ser privat de la seva nacionalitat. Per tant, com que el govern espanyol no podria suprimir la nacionalitat espanyola dels ciutadans de Catalunya, aquests podrien viatjar des de Catalunya a qualsevol país de l’espai Schengen'. En tindrien prou de portar el passaport o el DNI espanyol. I seria per una situació transitòria.
I quant a l'euro, 'com que no hi ha manera d’evitar que un país faci servir la moneda que més li convingui, les amenaces que Catalunya serà expulsada de l’euro no tenen gens de sentit'.
L'informe encarregat pel parlament britànic
També és significatiu un informe publicat també la tardor de l'any passat per encàrrec del parlament britànic. Aquell estudi detallava com una Escòcia independent continuaria dintre de la UE. En resum, l'informe diu que si els escocesos han estat ciutadans de la UE durant quaranta anys, i ho volent continuar essent, 'difícilment se'ls hauria de fer sortir i tornar a entrar de la mateixa manera que els ciutadans d'un país com Turquia'.
L'informe, el va elaborar el professor Graham Avery és director general honorari de la Comissió Europea i està considerat un dels màxims especialistes en l'amplicació comunitària. Actualment forma part de la direcció de la Trans European Policy Studies Association i és membre del St. Antony’s College de la Universitat d'Oxford. Vegeu ací més informació sobre aquell informe i la traducció al català del document sencer.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada