Mar Sabé
Portada del llibre '¡En cristiano!' |
Ignasi Bea Seguí va néixer a Barcelona al 1984. Regidor de les CUP a Sant Cugat del Vallès des del 2011, és politòleg i estudia un màster en història. La seva voluntat de denúncia l’ha portat a escriure el seu primer llibre "¡En cristiano! Policia i Guàrdia Civil contra la llengua catalana", de Cossetània Edicions, que veurà la llum el proper dilluns 2 de setembre.
En aquest llibre, Bea repassa 13 casos de discriminació lingüística arreu dels Països Catalans des del 1996 fins al 2012, "que demostren que malauradament aquestes situacions no són cosa del passat i segueixen tenint lloc avui en dia", argumenta l’autor. Dos d’aquests casos, però, van succeir durant el franquisme i l’autor també els ha volgut explicar per la seva significació i "per tal de mostrar la cara més quotidiana de la repressió a la llengua durant el seu període més àlgid".
La tossuderia ens ha mantingut catalanoparlants?
"Tenim una arma de provada eficàcia: la tossuderia. Així doncs, a la pregunta com ha sobreviscut la nostra llengua?, des dels decrets de Nova Planta fins a Franco, té com a resposta la tossuderia dels parlants", escriu Isabel-Clara Simó al pròleg del llibre. "Tossuderia però també determinació", puntualitza Bea, "la voluntat de no voler renunciar al teu ADN".
L’autor ha basat aquest llibre en la documentació de les històries i en converses personals amb els afectats, que l’ha portat a recórrer en l’últim any diverses vegades els Països Catalans. També resol com ha quedat la situació de cada cas i quines en són les valoracions dels propis afectats.
Bea explica que la sensació que més comparteixen els denunciants és la ràbia i la impotència. "Més que la violència física és la humiliació de no poder parlar amb la teva llengua a casa teva", explica, i és “aquesta sensació de ràbia el que porta a denunciar”. També convida a que la gent en sigui conscient: "Cal fermesa a l’hora de garantir els drets lingüístics" i recorda que "només demanem el compliment de la legalitat".
A Espanya "no hi ha camí"
Bea explica que li agrada escriure però que de moment no té en ment fer cap altre llibre. "L’he escrit com a eina de denúncia política", argumenta. Segons ell, la única manera de garantir els drets lingüístics és la Independència dels Països Catalans. "Dins el govern espanyol no hi ha més camí per recórrer", sentencia.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/08/_encara_ara_hi_ha_moltes_agressions_linguistiques_als_ppcc_95691.php
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada