El diari francès es fa ressò de l’acte al Camp Nou i adverteix que “Espanya haurà d'encarar el risc d'una secessió o la frustració brutal de l'independentisme”
 |
| Part de l'article que el diari 'Le Figaro' va dedicar al Concert per la Llibertat |
El diari francès ‘Le Figaro’, el més influent de França al
costat de 'Le Monde', es va fer ressò ahir en la seva edició en paper
del Concert per la Llibertat,
celebrat al Camp Nou dissabte passat. En un article titulat “Un estadi
sang i or per la independència de Catalunya”, el periodista Matheu De
Taillac afirma que “el concert va ser una demostració de força” de
l’independentisme.
En el text, De Taillac explica que 90.000 persones van assistir a l’esdeveniment, alguns amb la samarreta de la segona equipació del Barça, que llueix les quatre barres de la senyera, i posa de manifest que entre el públic “hi havia famílies, grups d’amics, joves i grans... que van gastar entre 10 i 150 euros per cridar el seu desig d’independència, sense veure cap pilota”.
El periodista assegura que el nom del concert, per la ‘llibertat’, “és un eufemisme per reclamar un referèndum d’autodeterminació i, a la fi, l’independència” i assenyala que el 2014 és la data que CiU i ERC s’han marcat per convocar la consulta, tot i que el “Govern espanyol frena la iniciativa perquè la considera contrària a la Constitució”.
De Taillac també relata que “cada vegada que acabava una cançó les 90.000 persones repetien el mateix crit: ‘In-inde-independència!’ i agitaven les innumerables estelades, l’estendard dels independentistes”. A més, recull les declaracions de Gemma, un senyora de 43 anys, que afirma que “ningú ve per la música. Venim per fer-nos escoltar, perquè respectin la nostra llengua i la nostra cultura”.
El periodista però també adverteix que “el cor nacionalista té raons que la raó no entén”, i es mostra sorprès que al concert es va cantar ‘La Mauvaise Réputation’, de George Brassens, que critica la marxa militar que es fa cada 14 de juliol a França. Alhora, també critica que l’acte “va semblar un gran missa que galvanitzava els fidels” on “escoltant les desenes de cantants es veu com tots es reafirmen en la seva fe independentista” i sentencia que “en participar de la litúrgia de la sang i l’or, l’emoció col·lectiva formarà part de les memòries individuals”.
De Taillac conclou l’article constatant que el denominat "soufflé nacionalista" no ha descendit a Catalunya. En plena crisi econòmica, Espanya haurà d’encarar el risc d’una secessió... o la frustració brutal d’un somni independentista”.
En el text, De Taillac explica que 90.000 persones van assistir a l’esdeveniment, alguns amb la samarreta de la segona equipació del Barça, que llueix les quatre barres de la senyera, i posa de manifest que entre el públic “hi havia famílies, grups d’amics, joves i grans... que van gastar entre 10 i 150 euros per cridar el seu desig d’independència, sense veure cap pilota”.
El periodista assegura que el nom del concert, per la ‘llibertat’, “és un eufemisme per reclamar un referèndum d’autodeterminació i, a la fi, l’independència” i assenyala que el 2014 és la data que CiU i ERC s’han marcat per convocar la consulta, tot i que el “Govern espanyol frena la iniciativa perquè la considera contrària a la Constitució”.
De Taillac també relata que “cada vegada que acabava una cançó les 90.000 persones repetien el mateix crit: ‘In-inde-independència!’ i agitaven les innumerables estelades, l’estendard dels independentistes”. A més, recull les declaracions de Gemma, un senyora de 43 anys, que afirma que “ningú ve per la música. Venim per fer-nos escoltar, perquè respectin la nostra llengua i la nostra cultura”.
El periodista però també adverteix que “el cor nacionalista té raons que la raó no entén”, i es mostra sorprès que al concert es va cantar ‘La Mauvaise Réputation’, de George Brassens, que critica la marxa militar que es fa cada 14 de juliol a França. Alhora, també critica que l’acte “va semblar un gran missa que galvanitzava els fidels” on “escoltant les desenes de cantants es veu com tots es reafirmen en la seva fe independentista” i sentencia que “en participar de la litúrgia de la sang i l’or, l’emoció col·lectiva formarà part de les memòries individuals”.
De Taillac conclou l’article constatant que el denominat "soufflé nacionalista" no ha descendit a Catalunya. En plena crisi econòmica, Espanya haurà d’encarar el risc d’una secessió... o la frustració brutal d’un somni independentista”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada