divendres, 21 de juny del 2013

'Som un estat massa descentralitzat', diu Sáenz de Santamaría

El govern espanyol vol reduir els parlaments i suprimir els síndics de greuges en una reforma que manllevarà competències a les autonomies

 

xoxito d'or i El triler
El govern espanyol està decidit a fer un impuls definitiu cap a la centralització, recuperant competències i funcions que ara tenen les comunitats autònomes, de les quals es suprimirien organismes públics que fan funcions que l'executiu de Rajoy considera que són duplicades amb les que ja fa l'estat. 'Som un estat massa descentralitzat', ha dit avui la vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría', en la conferència de premsa posterior al consell de ministres que ha aprovat la reforma de l'administració. Amb aquestes mesures el govern espanyol pretén estalviar 37.700 milions d'euros en tot l'estat fins al 2015.

Aquest pla apunta la possibilitat que les comunitats autònomes eliminin organismes i 'redueixin' la mida d'algunes institucions, 'fins i tot d'especial rellevància', com és el cas de les assemblees legislatives, és a dir, els Parlaments. També vol recuperar les competències i funcions que fins ara tenien les comunitats. Hi consten els síndics de greuges, els instituts d'opinió (com el CEO), i els tribunals de comptes. Són 'recomanacions', però l'executiu avisa que aquest divendres farà públic el cost dels organismes que considera 'duplicats'.

Així consta al resum del document de la Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques (CORA), que l'executiu espanyol assumeix com a propi i aplicarà pel que fa referència a les seves àrees. 

El govern espanyol apunta que les comunitats 'poden guanyar en eficiència exercint les seves facultats d'auto-organització' que els permeten d'adoptar decisions de 'reducció o eliminació de dependències i òrgans'. En aquest punt, recorda que alguns territoris (com Castella-La Manxa) ja han aplicat mesures en aquesta direcció 'i així ho recomana l'informe', com la 'supressió d'entitats o la reducció de la mida d'algunes, fins i tot l'especial rellevància institucional, com les assemblees legislatives' o els defensors del poble.

L'executiu de Mariano Rajoy també vol que les comunitats suprimeixin les seves agències de protecció de dades, les juntes consultives de contractació administrativa, els tribunals de recursos contractuals, les agències d'avaluació a l'àmbit universitari, les agències autonòmiques d'energia, les agències de meteorologia, la inspecció d'aeroports, els instituts o serveis cartogràfics, i els òrgans de defensa de la competència. S'hi afegeix la voluntat d'assimilar les oficines a l'exterior i compartir mitjans pel que fa a la conservació de carreteres, les plataformes de formació de treballadors públics o de gestió de centres púbics, a més d'eliminar bona part dels 90 observatoris existents. 

El llistat complert no s'ha facilitat, però l'executiu ja ha avançat que ha trobat 118 'solapaments' dels quals 111 tenen caràcter sectorial. El seu objectiu, diu, és aplicar el principi 'una administració una competència'. 
Tot allò que concerneix a les comunitats autònomes són 'recomanacions' que el ministre Montoro ja ha anunciat que té intenció de vincular a la negociació dels objectius de dèficit de les comunitats autònomes. De fet, el conjunt del document serà objecte d'anàlisi per part del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que ha de tenir lloc entre finals de juny i principis de juliol. 

L'opinió pública com a element de pressió a les comunitats

Fonts de l'executiu admeten que l'estat no pot obligar els territoris a actuar en aquesta direcció. Per aquest motiu el govern espanyol preveu d'aplicar una doble via: la Llei d'estabilitat i emetre 'suggeriments' als territoris que no compleixin els compromisos d'eliminació d'ens públics i els objectius de dèficit. Si els territoris no actuen d'acord a les recomanacions, l'executiu espanyol donarà a conèixer a l'opinió pública el cost d'aquests serveis i l'estalvi que implicaria que l'estat assumís les competències. 

Test previ a la creació de nous organismes
Les mateixes fonts han assegurat que l'estat 'vigilarà contínuament' per prevenir la creació de nous organismes per part dels territoris. De fet, qualsevol creació d'un nou organisme haurà d'anar acompanyada d'una justificació estricta de les raons que la motiven, on ja es valori l'existència de possibles duplicitats i els mitjans humans, materials i financers de què disposarà per fer les seves tasques. 

En el cas d'organismes de l'estat, seran avaluats periòdicament i si no subsisteixin les raons o recursos que van fonamentar la seva constitució 'es procedirà a la seva extinció'.

A més, l'executiu preveu d'establir l'obligació per a les comunitats d'informar i fer constar al registre estatal d'entitats qualsevol nou òrgan que creïn. Segons aquestes fonts, se sotmetrà a aquests organismes a un 'test' per veure si s'incorre en una duplicitat, i en cas de ser així s'emetrà una recomanació negativa que en cas de no ser atesa implicarà donar a conèixer el cas a l'opinió pública.

Llei bàsica per definir els tipus de societats
En canvi, el govern espanyol sí que farà ús de la legislació bàsica per definir i delimitar els tipus de societats i evitar que es converteixin en el que considera que pot ser un mecanisme per esquivar els controls de l'Estat.

Els ajuntaments tindran cinc anys per traspassar les competències en sanitat i educació
Pel que fa a la reforma de l'administració local, el govern espanyol estipula al text que es posa punt i final al que considera que són "competències impròpies" dels ajuntaments, fet que suposarà un estalvi de 7.129 milions.