Tot està a punt per al major retrocés
democràtic que l’Estat espanyol hagi viscut en dècades. Si no hi ha
sorpreses, la Llei Wert (LOMCE) entrarà en vigor el proper curs de la mà
del PP, i representa la reforma educativa més gran des de la LOGSE,
feta pel PSOE ara fa vint anys. La nova llei serà la vuitena reforma educativa de la democràcia espanyola. Sabeu quantes n’ha tingut Finlàndia en el mateix període de temps? Una.
Entre d’altres controvèrsies, la LOMCE
elimina Educació per a la Ciutadania, una assignatura comuna a tot
Europa (on té el seu origen), afegeix hores de classe i reforça la
subvenció a les escoles que separen els alumnes per gènere. Totes elles
mesures en contra del que recomanen els experts nacionals i
internacionals. Però no ens enganyem: aquesta llei no s’ha fet per
arreglar les anteriors, sinó per imposar una ideologia jacobina i
conservadora. Ja al seu dia vaig parlar de l’immens significat
totalitari que tenien les paraules de Wert quan ell mateix va afirmar
que el seu propòsit era espanyolitzar als catalans.
De fet, la llei estableix que la Generalitat haurà de pagar
l’escolarització privada a aquells alumnes que vulguin estudiar amb el
castellà com a llengua vehicular. En altres paraules, la LOMCE es
carrega la immersió lingüística de la nit al dia, acabant amb un model
d’èxit i convivència que ha estat elogiat tant dins com fora del país.
A més a més, amb aquesta nova reforma,
el govern central decidirà un 65% els continguts de les matèries en el
cas de Catalunya, i un 75% en el cas d’altres comunitats autònomes. Per
contra, la llei educativa finesa (en la qual s’emmirallen altres lleis
europees) deixa en només un 2% els continguts que decideix el govern
central, i cedeix la presa de decisions als governs locals en un 71%.
Vaja, que l’anterior llei espanyola ja anava errada, però la nova,
encara més. Tinguem present, doncs, que això no és una reforma, sinó una
contra-reforma. Perquè les reformes haurien de ser per a progressar,
però la nova llei de l’executiu de Rajoy només fa passos endarrere, com
els crancs.
Si en algun punt coincideixen mestres,
pedagogs i altres experts en educació, és en que tantes lleis en tant
poc temps (8 lleis en 30 anys) només fan trontollar el sistema educatiu
ja de per sí prou malmès, i desestabilitza a l’estudiant. Francament, no
puc dir res que ja no s’hagi dit. Us aconsello veure el programa Sálvados, de Jordi Évole, dedicat a l’educació finesa. També el Singulars,
de Jaume Barberà, amb presentació de Xavier Melgarejo, on es compara el
model finès amb el nostre. Són molts els aspectes que criden l’atenció.
Per exemple, que a Finlàndia cal tindre un 9 de mitjana al batxillerat
per formar-se com a professor. També és destacable que un nen finlandès
té 608 hores lectives a primària, mentre que un d’espanyol en té 875.
Per reflexionar-hi.
La recentralització de les competències
no és quelcom nou en el govern del PP, i aquesta llei no podia ser-ne
aliena. L’Espanya de les autonomies desapareix cada dia que passa, si és
que mai ha arribat a existir del tot. La resposta del Govern català, de
moment, és recórrer la LOMCE al Tribunal Constitucional, el mateix que
es va carregar l’Estatut i que ja ha emès unes quantes sentències en
contra de la immersió lingüística.
Ja aleshores López-Tena ens va avisar
que la immersió estava ben morta. Ningú se’l va escoltar. I ara som on som.
marcperello.cat
2 comentaris :
Molt lúcid.
Aixó passa per no fer les coses quan toca i ara tenim el problema . Una abraçada Xavitenor!!
Publica un comentari a l'entrada