Salvador Cardús: 'A l'estat espanyol, l'hostilitat se li pot escapar de les mans'

Entrevista amb el sociòleg i membre del Consell per a la Transició Nacional, que considera que 'tot va de pressa, potser massa de pressa'

Autor/s: Josep Casulleras Nualart
 

Foto: El9tv

'A l'estat espanyol, la hostilitat se li pot escapar de les mans i provocar el contrari del que voldria', diu el sociòleg Salvador Cardús, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional. En aquesta entrevista amb VilaWeb, Cardús avisa que el procés d'independència ja va de pressa, 'potser massa de pressa', i que 'tan important és arribar aviat com arribar-hi vius'. En aquest sentit, destaca que el principal desafiament 'és la nostra capacitat de resistència'. També fa aquesta recomanació al poder, mediàtic i financer que s'oposa al procés: 'No les tindria totes a l'hora d'oposar-me a l'aspiració majoritària dels ciutadans.'

—Fins quan penseu que el govern català i la societat podran aguantar la situació actual, d'asfíxia econòmica financera, crisi i hostilitat per part d'alguns polítics i mitjans espanyols?
—No ho sé, entre d'altres coses perquè tenim molts números per estar encara més escanyats econòmicament i per ser objecte de més provocacions. Per això, ara mateix, el principal desafiament és la nostra capacitat de resistència a les embestides. Des del meu punt de vista, encara perdem massa temps responent-los, i encara ens equivoquem massa a l'hora d'assenyalar els culpables de l'asfíxia.

—Si el procés no s'accelera no podria aparèixer la sensació de fatiga entre la gent?
—Sí. Aquest és ara el principal perill. És una lluita de resistència, i caldria aconseguir que l'adversari també se sentís fatigat. Però atenció: accelerats, ja hi anem. Tot va de pressa. Potser massa de pressa. I tan important és arribar aviat, com arribar vius. Ara mateix, no em preocupa tant la velocitat com la resistència.

—El fet que el procés el dirigeixin ara els partits i el govern, i no les entitats civils, pot fer que sigui vist amb més llunyania? 

—No crec que sigui cert que el procés hagi quedat en mans de partits i govern exclusivament. La societat civil, de moment, no dóna senyals de defalliment. En tot cas, actua més que no pensa, i això tampoc no és bo. Pel que fa al govern, treballa en la bona direcció i a bon ritme. I, en relació als partits, potser falta veure-hi la capacitat d'arribar a l'acord ampli que a tots ens agradaria, que el país necessita i que si no l'assolissin, no els ho perdonaríem. La societat civil ha d'estirar, sí, però el procés cap a la independència o és a mans de les institucions polítiques democràtiques, o no serà.

—Creieu que hi ha alguna cosa que ho podria precipitar tot?
—Sí. I a més, aquest és l'escenari més probable. És a dir, que cal tenir-ho tot previst... fins i tot la possibilitat d'un imprevist. A l'estat espanyol, la hostilitat se li pot escapar de les mans i provocar el contrari del que voldria. Posem per cas, la inhabilitació del president Mas. Però nosaltres també hem de ser prudents i no encendre focs inútils, perquè hem demostrat sovint la capacitat d'entrebancar-nos tots sols.

—Hi ha prou massa social a Catalunya per a tirar endavant el procés?
—Hi ha prou massa social com per seguir endavant i arribar a tenir la majoria que cal. Però encara no som tots els que fan falta. Crec que cal reforçar la confiança en les nostres pròpies forces. Tenim el convenciment racional, però ens falta més coratge emocional.

—En un referèndum sobre la independència que es celebrés demà, penseu que ja podria guanyar el sí?
—Dependria molt de les condicions. Si fos demà mateix, per sorpresa i sense campanya prèvia, podria guanyar el sí, amb una participació discreta. Si era demà passat, amb vint-i-quatre hores de campanya i totes les institucions de l'estat tocant a somatent, potser guanyaria el no, atenent les forces actuals de cadascú. Un fet rellevant seria saber si els contraris al dret de decidir acabarien volent votar per decidir que no, o si rebutjarien el mateix fet de participar-hi. En el segon cas, que no hi participessin, guanyaríem ara mateix, és clar.

—On cal fer més pedagogia sobre el procés? On hi ha més recels? Qui ha de fer aquesta tasca?
—Cal seguir argumentant, però pararia atenció als excessos pedagogistes, que poden tenir un regust de condescendència i causar emocions reactives. Com he dit abans, la desproporció dels arguments a favor i en contra, fa que el combat racional estigui guanyat. En canvi, mostrem més feblesa davant de les pors irracionals i, sobretot, quan ens fan creure que no serem capaços de fer-ho bé. És sorprenent la quantitat de gent que diu que no s'ha pensat en això o allò, quan més aviat diria que ja és difícil trobar alguna dimensió del procés no estudiada. Serem el país del món que haurà arribat a la independència més ben repensat. Per tant, crec que, en primer lloc, cal ajudar a superar allò que els psicòlegs coneixen com a 'indefensió apresa' 'learned helplessness', és a dir, a descobrir que tenim la capacitat per arribar desprendre'ns de l'ànima d'esclau que ens havien innoculat. I, després, cal combatre els temors lligats a la falsa idea d'un possible aïllament o d'un mal veïnatge amb Espanya. La independència serveix, sobretot, per construir ponts.

—Alguns sectors contraris al procés tenen molt poder econòmic, polític i mediàtic. Amb la seva oposició serà possible arribar a la independència?
—No en tinc cap mena de dubte. El poder econòmic que hi està en contra és, de fet, una economia subsidiària del poder polític espanyol, i cada dia és menys rellevant. I el poder mediàtic sap que és subsidiari de la societat a la que serveix i que no es pot passar de frenada a l'hora de voler-la contrariar en les seves aspiracions legítimes. Si jo fos poder financer, econòmic o mediàtic a Catalunya no les tindria totes a l'hora d'oposar-me a l'aspiració majoritària dels ciutadans. —S'ha obert prou el debat sobre la definició d'aquest nou estat?
—Jo crec que s'ha obert massa. O si es vol, que s'ha precipitat excessivament. Estem dient blat! i encara no és al sac. Hi ha qui ja està exigint la nacionalització de la banca, o discuteix l'oficialitat de l'espanyol, o vol imposar un sistema únic d'escola pública... Sense voler, hi ha qui saboteja el procés posant condicions polítiques que només es podran determinar un cop siguem independents i segons les majories democràtiques que s'estableixin en aquell moment. Una cosa és debatre el procés, i l'altre voler-se constituir en assemblea parlamentària abans d'hora.

—Qui hauria de definir la nova constitució catalana i quin procés d'elaboració es podria seguir?
—Caldrà obrir un període constituent, i el Parlament que tingui encomanada aquesta alta responsabilitat, ha de proposar una constitució catalana per ser refrendada posteriorment.

—Quin paper hi ha de tenir la immigració? Com se l'ha de convidar a participar en el procés?
—Ja fa anys que vaig dir que a Catalunya no hi ha immigrants per definició, i que si algú en vol ser, que demani papers... Ara bé, si ens referim a estrangers sense dret se vot en un marc legal espanyol, caldrà decidir com la nova constitució estableix camins d'incorporació legal per tal que tinguin els drets polítics que en una societat oberta i avançada com la nostra se'ls haurien de reconèixer. Estic segur que, com sempre ha passat a la història en qüestions delicades com aquesta, Catalunya acabarà fent la legislació més avançada del món.

—Trobeu convenient que el Consell Assessor analitzi possibles fórmules federals o confederals per a Catalunya?
—No estic segur que al Consell Assessor li pertoqui discutir com ha de ser Espanya. Si se'm permet la ironia -tot i que en general, anem escassos d'humor, i potser algú s'ho prendrà malament-, diria que ho podria fer si li fos encarregat pel govern espanyol... però cobrant! En tot cas, la decisió no em correspon.

—Quina resposta hauríeu de donar com a membres del Consell si el TC l'arribés a suspendre?
—No puc respondre pels meus col·legues. Però jo estaria disposat a seguir treballant ni que fos reunint-nos al voltant de la taula de casa meva. Jo hi posaria el cafè, però ells s'haurien de desplaçar fins a Terrassa...

http://www.vilaweb.cat/noticia/4116314/20130520/salvador-cardus-lestat-espanyol-lhostilitat-li-pot-escapar-mans.html