El CCN explica que Catalunya ha aportat més a Espanya amb el dèficit fiscal des de 1986 que tots els Fons de Cohesió Europea junts
El Cercle Català de Negocis farà públic durant aquests dies diverses xifres que avalen que la sagnia econòmica a la qual Espanya sotmet Catalunya és imparable i perjudica greument la societat catalana, aprofitant la presentació de les dades sobre el dèficit fiscal de 2010, que ahir va fer públiques el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Una de les més destacades, per la seva gràfica magnitud, és la compara c i ó e n t r e el que Catalunya ha aportat amb l’espoli des de 1986 fins a 2010 i el que Espanya ha rebut dels Fons de cohesió de la Unió Europea. Des de 1986 i fins al 2010, la Unió Europea ha aportat a l’Estat espanyol mitjançant aquests Fons un total d’uns 130.000 milions d’euros. En el mateix període, l’aportació que Catalunya ha fet, a través de la sagnia que significa l’espoli fiscal, és de 230.500 milions d’euros.
“Set milions de catalans han aportat més a Espanya que 500 m i l i o n s d’europeus de la UE”En paraules de Ramon Carner això demostra que “Catalunya és qui finança realment l’Estat”. L’aportació que Catalunya fa a les arques de l’Estat per la via dels diners que no li retornen ha anat augmentat des de 1986 fins assolir el quinquenni 2006-2010 la xifra de 81.000 milions d’euros. Per contra, les aportacions de la Unió Europa a través dels Fons de Cohesió van arribar al seu màxim entre 2001 i 2005, quan l’Estat va rebre ajuts per valor de 45.000 milions d’euros (xifra, amb tot, inferior a l’aportació catalana en el mateix període -63.000 milions-), i van baixar dràsticament entre 2006 i 2010, situant-se en 27.000 milions d’euros.
Si comparem, doncs, el que Catalunya va aportar per la via del dèficit fiscal a Espanya entre 2006 i 2010 i el que va aportar Europa podrem comprovar que els diners que van marxar de Catalunya multipliquen per tres els ajuts europeus.
”L’única opció per a Catalunya és la independència”
Aquestes dades formen part d’un estudi més ampli que demostra que la situació econòmica d’Espanya és difícilment revertible, perquè pateix una crisi estructural i n o pas conjuntural . Argumentació que va en la mateixa línia que la que mantenen prestigiosos economistes internacionals.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada