No ens representen!

Sense fi.  A diari ens esforcem per creure que dins l’amalgama política encara hi ha qui mereix la nostra confiança. Tradicionalment, l’ésser humà ha necessitat confiar amb algú, sigui amb un líder religiós, intel·lectual, polític, familiar, amorós, etc. Però francament a mesura que passen els dies, i la crisi s’accentua, ens trobem amb situacions que ens impulsen directament a una revolució sense retorn. Més enllà d’aquells qui han delinquit, dels quals la justícia ja se’n ocuparà, n’hi ha que posen a prova, a diari, la nostra paciència.
Un exemple clar n’és la secretaria general dels populars, Maria Dolores de Cospedal,  qui després d’haver comparat els escraches amb el nazisme, ahir es ventava a porta tancada i amb els seus, de la bona conducta dels populars. Referint-se als votants populars va dir: “arriben malament a  final de mes, però paguen la hipoteca”; “es poden quedar sense menjar”. Però paguen la hipoteca. Mentre d’altres en canvi amb “excuses vagues” no la paguen. Sens dubte la falta de sensibilitat cap a, malauradament, un nombre elevat de desnonats és flagrant.
Més enllà va el diputat per UPyD, Toni Cantó, qui en una entrevista va comparar el sistema d’immersió lingüístic català amb la pederàstia, amb paraules tals com “ de la mateixa manera que no es pot decidir que es permeti als pederastes campar a la seva voluntat, a lo millor he de posar un altre exemple, perquè si comparo la llengua amb aquestes coses vaig fotut, amb el mes que porto…”. Hi ha fets que no requereixen qualificacions, parlen per si sols. Com pot ser que ningú dimiteixi per declaracions com aquestes? Com hem arribat a que un diputat o líder d’una formació faci aquest tipus de declaracions? Perquè tanta impunitat? On és la consciència? I la sensibilitat? Saben que són un servei públic? I que els hi paguem nosaltres la vianda? I sobretot, on estan els límits?

Opina a cartes@intocabledigital.cat

http://intocabledigital.cat/no-ens-representen/46408/