dilluns, 8 d’abril del 2013

El problema de la transparència

08/04/2013


Transparència. És un atribut que no acaba d’instal·lar-se en la casuística política i social del país. Els últims dies han aparegut exemples clars de quin és el grau d’endarreriment que patim envers aquest tema. Per part de l’Estat espanyol, la casa reial queda retratada contínuament com un oasi incomprensible d’opacitat. Ara és titular que les despeses de palau, els viatges i els contractes del rei seran públics. Ara? Era necessària la Llei de transparència perquè surtin a la llum totes les despeses que costa la monarquia, fins ara parcialment publicades –tot i que només des de 2011-?
Però no és tan sols el rei Joan Carles I el símbol d’aquesta relació amb la transparència. És un afer que sens dubte ens esquitxa, però a Catalunya mateix tenim un altre assumpte relacionat. No és fins ara que els integrants de les unitats anti- avalots portaran el número identificatiu ben visible en les seves actuacions. Ja fa molts anys que gran part de les opacitats que envolten accions de la Generalitat tenen els cossos de policia com a protagonistes. I amb especial rellevància cada cop que es recorden els aldarulls de la vaga general en què Ester Quintana va perdre un ull.
El testimoni de Quintana és clau. “Que algú ens digui què no es va fer bé”, reclama Quintana en una entrevista amb Mònica Terribas. Vaja, que hi hagi transparència en aquest cas. La lesió de l’entrevistada va originar-se per l’impacte d’un objecte, amb moltes possibilitats que sigui un projectil provinent d’armes de la policia. Cal mullar-se sobre aquesta tema. Què va passar. De moment estan imputats el subinspector dels Mossos d’esquadra i l’escopeter encarregat de disparar pilotes de goma. Catalunya necessita respostes, si no vol una policia que sigui un reflex de l’opacitat monàrquica.
Opina a cartes@intocabledigital.cat

http://intocabledigital.cat/el-problema-de-la-transparencia/45917/