Divendres passat, Manel Fuentes
(Catalunya Ràdio) va arrencar unes increïbles declaracions de la
presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho. Preguntada per si el PPC
seria capaç de trencar la disciplina de vot del PP nacional,
Sánchez-Camacho va afirmar que “sens dubte serà una de les coses que
podríem considerar, valoraré totes les conseqüències”.
Però les declaracions no acaben aquí. La
líder del PPC va dir que Catalunya necessita “un nou model singular,
propi, perquè tenim unes característiques pròpies”. I finalment va
rematar la jugada amb una frase que podria firmar qualsevol membre del
Govern: “Nosaltres tenim uns impostos més alts dels que els reben. Això
no és admissible”.
Amb tot, no és la primera vegada que
l’Alícia fa unes declaracions d’aquest estil. Ja en campanya electoral
va afirmar que Catalunya no tenia un bon finançament, i que ella mateixa
intercediria davant Mariano Rajoy per aconseguir un finançament més
just. Em pregunto com de bocabadats s’hauran quedat els més papistes del
PPC. Perquè n’hi ha que han ensenyat dents i ungles contra un nou model
de finançament…
Només se m’acut una explicació plausible
per aquestes declaracions: la líder del PPC ja està en campanya.
Francament, amb tot l’enrenou dels pressupostos i el govern de
concentració, no m’estranyaria que més d’un assessor hagués recomanat al
seus polítics començar a marcar el camí. Per exemple, Junqueras ja s’ha
mostrat molt dur amb els pressupostos que prepara Mas-Colell i ja ha
dit que no els aprovarà, i ho ha dit després de recollir un fotimer
d’independentistes de CiU a les seves files. I amb les seves
declaracions, Sánchez-Camacho sembla disposada a endur-se els vots
moderats de CiU. Encara serà cert que estem en campanya!
Per cert, potser us estareu preguntant
per què he posat el títol en anglès. I ara que he fet èmfasi en això,
potser ja hi haureu caigut. És una picada d’ullet a l’Antoni Castellà,
secretari general d’Universitats i Recerca, que la setmana passada va
dir que cap universitari es graduaria si no tenia el nivell d’anglès
First o l’equivalent en una altra tercera llengua. Sens dubte, si volem
ser internacionals ens cal l’anglès. Com ens cal el xinès i l’àrab. Però
anem a pams. Crec que Castellà l’encerta, i espero que aquesta mesura
ajudi a esperonar a aquells estudiants que encara dubten de la
importància de saber idiomes. I els que ja saben l’anglès tan bé com per
jugar als mots encreuats amb la Reina d’Anglaterra i en James Bond, us
animo a aprendre’n d’altres, que aprendre llengües agilitza la ment.
http://intocabledigital.cat/omg-alicia-what-did-you-just-say/45831/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada