.gif)
El dia que el feixisme català benestant es va mofar del Dr. Broggi
Recuperem un relat sobre un episodi viscut pel Dr. Moises Broggi, que mostra com les gasta el feixisme de l’alta societat barcelonina assidu al “Círculo Ecuestre”
Com diu Pilar Rahola, el cos de Franco encara està calent al cap d’alguns, i l’episodi que va viure el Dr. Moises Broggi al Círculo Ecuestre,- on va acudir enredat-, ho mostra amb tota cruesa. Podem imaginar un home centenari, il·lustre humanista que va treballar amb les Brigades Internacionals, encongit en una butaca de la segona fila del Círculo, intimidat i havent d’escoltar un munt de barbaritats durant més de dues hores d’onanisme franquista col·lectiu. Malgrat que el fet va tenir lloc fa més d’un any, té un valor actual, perquè dóna a conèixer quin tipus de personatges formen part de l’exclusiu Círculo Eqüestre, i la manca de qualitats morals, de generositat i de dignitat, d’alguns dels seus membres, que cal tenir en compte i retenir a la memòria.
Mesquinesa al Círculo Eqüestre vers Moises Broggi -editat el 18 de juny del 2012-.
Ara fa més d’un any, al Círculo Ecuestre de Barcelona, va tenir lloc la presentació del llibre La otra memoria histórica, de Miquel Mir y Mariano Santamaría, arxiver el primer i marista el segon. El dia abans de la presentació, el diari la Razón es va fer ressò del llibre publicant un article a la secció del llibre de la setmana, titulat Los muertos olvidados, que signava César Vidal -conegut pels seus abrandaments a la Cope i per les seves diatribes d’odi contra les llibertats de Catalunya-, que lloà l’obra. El llibre sembla que es va presentar al Cercle perquè, entre altres successos, relatava els “assassinats del Cercle Eqüestre de Barcelona” durant la guerra civil.
Ara fa més d’un any, al Círculo Ecuestre de Barcelona, va tenir lloc la presentació del llibre La otra memoria histórica, de Miquel Mir y Mariano Santamaría, arxiver el primer i marista el segon. El dia abans de la presentació, el diari la Razón es va fer ressò del llibre publicant un article a la secció del llibre de la setmana, titulat Los muertos olvidados, que signava César Vidal -conegut pels seus abrandaments a la Cope i per les seves diatribes d’odi contra les llibertats de Catalunya-, que lloà l’obra. El llibre sembla que es va presentar al Cercle perquè, entre altres successos, relatava els “assassinats del Cercle Eqüestre de Barcelona” durant la guerra civil.
Gràcies a una excel·lent crònica feta pel periodista Marc Andreu, a la revista Carrer, editada per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, el maig del 2011, titulada “El franquisme torna per la Diagonal”, hem sabut que a la presentació del Cercle, hi va assistir el doctor Moisès Broggi, convidat, o més ben dit enredat, per un dels autors i pacient del doctor, en concret el marista Mariano Santamaria.
Diu Marc Andreu a la seva crònica que a la presentació del llibre hi van acudir més de 200 persones de l’alta societat barcelonina, entre elles, il·lustres senyores de cognom Godó, el president del Cercle, Borja García-Nieto Portabella, l’expresident de la Caixa i Creu de Sant Jordi José Juan Pintó, i l’enginyer i empresari José María Bosch Aymerich. En aquest escenari, el doctor Broggi va ser rebut amb comentaris com: “¿Qué hace este tío aquí? ¡Se ha equivocado de acto! Que vigile, que le haremos a él la cirugía…”, i que “Encongit en una butaca de la segona fila, el metge que va treballar amb les Brigades Internacionals” va haver d’escoltar un munt de barbaritats durant més de dues hores d’onanisme franquista col·lectiu. El punt i final de la trobada el va posar Luis Montesino, marquès de Morella, coronel de Cavalleria i ex director del Museu Militar de Montjuïc en la Barcelona postolímpica, que amb un desacomplexat discurs franquista, va fer arribar a l’èxtasi a la Sra. Godó que va aplaudir a gust, juntament amb molts exponents de l’alta societat barcelonina.
Assenyala Andreu que “ Moisès Broggi es volia fondre a la seva butaca. I el president del Cercle, va cloure l’acte amb un agraïment genèric i sense cap altre matís que aquest: “Quiero recordar que la palabra más citada hoy ha sido perdón”. A la sortida, dos empresaris més amants del hardcore que del coitus interruptus es lamentaven: “Borja siempre hace igual; ha cerrado el acto a lo Juan Pablo II”. Del comentari es desprèn que aquelarres ultres com el del 31 de març n’hi sol haver més a Barcelona. A la part alta de la Diagonal”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada