La Fundació CatDem s’equivoca

Amb tot el respecte que ens mereix la fundació propera a CiU i el seu director, creiem que la seva darrera editorial “El dilema d’ERC” és totalment errònia. Podem entendre fins i tot que a la “CatDem”  no li agradi la decisió republicana i que en discrepi totalment, però s’equivoca quant parla que a ERC li tremolen les cames a l’hora d’entrar a governar en comptes d’admetre la discrepància política d’ERC.

La “CatDem” s’equivoca en aquesta anàlisi i en no entendre que ERC té tot el dret a creure que és molt millor pel país donar ple suport  i estabilitat des de fora del Govern. És un error i segurament també ho és posar en contradicció al mateix President Pujol que mai va voler entrar a governar ni amb el PP, ni amb el PSOE, malgrat les pressions externes i internes que va rebre per acceptar entrar a governar a Espanya mentre creia que l’encaix amb Espanya era possible.

La “CatDem” s’equivoca en confondre la decisió republicana i llegir-la com una simple fugida endavant, com si a ERC li fes por prendre decisions, quan precisament és al revés, perquè si avui la independència forma part de la centralitat política del país és gràcies també al coratge dels republicans que, entre altres coses, van contribuir a posar Espanya contra la paret amb la tramitació de l’estatut, que  va deixar clar que amb Espanya no hi ha res a fer.

La “CatDem” s’equivoca, i va tard en criticar una decisió republicana que no exempta de riscos té la virtut que permet garantir amb molta més fermesa l’exercici del dret a decidir sí o sí. Una decisió republicana que comença a ser clarament acceptada per sectors propers al candidat Mas. Ara el problema no és la decisió d’ERC, ara el problema és dels grups i lobbys de pressió que de cap de les maneres no volen que els dos partits que han aconseguit més escons les darreres eleccions, exerceixin amb totes les conseqüències el dret a decidir.

La “CatDem” ha de saber que l’enemic de CiU i del candidat Mas no és ni ERC, ni Junqueras, l’enemic el té molt més proper, a tocar, l’enemic de veritat són tots els lobbys de pressió i alguns polítics de dins la coalició que sí els tremolen, i de veritat, les cames en aquests procés cap a la independència.