OPINIÓ - EDITORIAL
"A Canet la ratlla no es va traçar entre qui era de Junts, qui d'Esquerra i qui de la CUP. A Canet la ratlla es va traçar entre els qui eren allí i els qui no hi eren"
Per: Vicent Partal
15.11.2021 21:50
Fa temps que parle i escric sobre la bifurcació de l’independentisme. Durant el període 2014-2017 els tres partits principals van anar més o menys de bracet, units en un objectiu que desembocà el Primer d’Octubre en el referèndum i la declaració d’independència. Però immediatament després les divergències entre ells es van fer manifestes i el camí es va bifurcar. Un sector, capitanejat per ERC, va decidir que no hi havia les condicions per a fer la independència i que, per tant, calia mantenir el poder autonòmic i esperar temps millors. I un altre, que semblava que s’articularia entorn de Junts i la CUP, va començar a oscil·lar entre mantenir-se en la proposta unilateral que havia portat a l’octubre del 2017 o afegir-se al retorn de l’autonomisme.
Durant un temps va semblar que allò era cosa, efectivament, dels partits, que la bifurcació es traduïa en partits. Però la complexitat de la situació, amb presoners i exiliats tant de l’un grup com de l’altre, era palesa i això va complicar molt l’anàlisi. El president Quim Torra va ser molt contundent quan digué