Nació Catalanes
Per Felix Rabassa
La Flama del Canigó és molt més que un ritual de foc: és un símbol de resistència cultural i nacional del poble català, d’identitat col·lectiva i d’unitat de tota la Nació Catalana, d’unitat dels Països Catalans. El foc encès al cim del Canigó cada nit de Sant Joan representa la continuïtat de la llengua, les tradicions i l’esperit de llibertat dels catalans.
La muntanya del Canigó, situada al cor del Pirineu oriental, sempre ha estat envoltada d’una aura mítica. Ja al segle XIX, el nostre més gran poeta nacional, Jacint Verdaguer, en va fer un símbol en la seva obra Canigó (1886), un poema èpic que connectava el paisatge i els mites del Pirineu amb la gesta històrica i espiritual dels catalans en el moment de la Reconquesta contra els sarraïns. El cim del Canigó, que domina la Catalunya del Nord, esdevenia així una mena de muntanya sagrada, testimoni de la memòria nacional.
Tanmateix, la tradició moderna de la Flama del Canigó no té tant una arrel medieval o religiosa, sinó
