OPINIÓ - MAIL OBERT
El Consell per la República s’hauria d’abstenir de cercar una transversalitat fictícia amb l’ajuda dels partits. De Gaulle no pot col·laborar amb Vichy
Per: Joan Ramon Resina
Mai no plou a gust de tothom ni tampoc s’escriu a gust de tothom. N’hi ha que escriuen per a complaure i n’hi ha que escriuen per provocar. No sóc ni dels uns ni dels altres ni dels que volen persuadir. Aspiro a explicar amb més o menys encert, amb les limitacions pròpies i les d’una columna en què l’economia d’espai fa que una part del raonament hagi de restar tàcita.
Així com el caràcter d’una persona es coneix per la suma dels seus actes, el context d’un article són tots els anteriors. L’argument de fons és sempre una trajectòria. Ho recordo per situar aquest article en la durée, és a dir, en el temps, que és el que dóna sentit i direcció al pensament. I faig aquest preàmbul perquè altrament potser no s’entendria que avui trenqui la disciplina que normalment m’imposo d’evitar de “fer política” i cedeixi a la petició (no sé si irònica) dels lectors que alguna vegada m’han demanat propostes concretes més enllà de descriure les febleses i lamentar l’atzucac del país.
Encara que mai no he escrit en clau de militància, entenc que el fet de col·laborar en un diari amb un decidit compromís polític pugui aixecar expectatives que no sabria pas satisfer. I que no considero oportú ni tan sols d’intentar-ho, perquè, si és legítim aventurar apreciacions amb el marge d’error que permet la distància, deixaria de ser-ho a l’instant que
