EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dimecres, 2 de novembre de 2022. 22:18
Actualitzat: Dimecres, 2 de novembre de 2022. 22:19
Temps de lectura: 3 minuts
Moltes coses es deuen estar fent molt malament quan a Barcelona no hi ha cap districte en què els joves facin servir el català com a llengua d'ús per relacionar-se. Sí, ho han llegit bé, en cap dels 10 districtes. En el que més, Sarrià-Sant Gervasi, un 44,9% dels joves fan servir el català. En l'extrem contrari, a Nou Barris, només el fan servir el 5,1% dels joves. De fet, en la meitat dels districtes, l'ús del català no arriba al 25%. Això passa a la capital de Catalunya i no deu ser gaire millor la posició de la llengua catalana en la conurbació de Barcelona, a les grans metròpolis del cinturó industrial on viuen diversos milions de catalans. El tema és què fem amb aquestes dades que presagien una situació gairebé impossible per remuntar les posicions que ha anat perdent progressivament el català en els últims anys. Un indicador: el 2015, el 35,6% dels joves tenia com a llengua d'ús corrent el català i cinc anys després, el 2020, aquest percentatge s'ha reduït fins al 28,4%. El retrocés ha estat de 7,2 punts en un lustre, un autèntic disbarat.
A aquest ritme, a finals d'aquesta dècada, el català es pot situar entre els joves fins i tot per sota del 20%. És veritat que una cosa és l'ús i una altra el coneixement, però el cert és que serveix de poca cosa que sigui llengua habitual a l'escola o a la universitat si després en la vida quotidiana desapareix. Hi ha raons per explicar, no per justificar, que la situació d'aquests últims anys no ha estat fàcil, i aquí es poden trobar arguments com ara
