Editorial | L’euro digital: control financer per al teu bé

 

 

EDITORIAL

 

18-03-2025

 

 

La Comissió Europea i el Banc Central Europeu, en la seva infinita clarividència i sempre tan atents a les necessitats reals de la gent, han decidit que ara és el moment oportú per a accelerar la implantació de l’euro digital. Perquè, és clar, enmig d’una crisi d’inflació galopant, amb la població cada cop més ofegada pel cost de la vida, l’habitatge convertit en un luxe i una inseguretat ciutadana creixent, el que ens amoïnava de debò era tenir una moneda digital controlada per l’Estat.

No ens hem de preocupar, ens diuen. Ens prometen que això no comportarà la fi de l’efectiu. Ens ho asseguren amb la mateixa vehemència amb què al seu dia van jurar i perjurar que el rescat bancari no el pagarien els ciutadans, que la inflació era transitòria o que els confinaments durarien només quinze dies.

Proven de tranquil·litzar-nos dient que l’euro digital coexistirà amb l’efectiu i que ningú no ens obligarà a utilitzar-lo. Però, curiosament,

aquest pla avança sense haver estat objecte de debat públic ni haver figurat a cap programa electoral. Per què molestar-se a preguntar als ciutadans si ho volen? Ursula von der Leyen i Christine Lagarde saben molt millor que nosaltres què ens convé. I si algun dia decideixen que l’efectiu és incòmode, obsolet o, encara pitjor, un “risc per a la seguretat”, ho eliminaran sense contemplacions. No es tracta d’una teoria de la conspiració: fa anys que ho veiem amb les restriccions creixents als pagaments en metàl·lic.

Al capdavall, els darrers temps hem vist com de fàcil els resulta als governants travessar la línia de l’abús de poder quan consideren que la situació ho “justifica”. La pandèmia va ser-ne un assaig general. Primer, mesures “temporals” per a protegir-nos; després, confinaments salvatges i unes restriccions arbitràries que alguns governs encara es resisteixen a abandonar. Perquè un poder així, un cop s’exerceix, en rares ocasions es retorna voluntàriament. De debò algú creu que, una vegada implantat l’euro digital, no l’utilitzaran per a vigilar, controlar i sancionar els ciutadans?

Casualment, aquest nou sistema els permetrà conèixer en tot moment en què gastem els nostres diners. Privadesa? Per què? Si no tens res a amagar, no tens res de què preocupar-te, oi? Cada compra, cada transferència, cada transacció quedarà enregistrada en un sistema centralitzat. És el somni daurat de qualsevol govern amb aspiracions totalitàries. Que això es podria fer servir per restringir l’accés als nostres propis estalvis? Quines coses se’ns acudeixen! Segur que la Comissió Europea només té bones intencions.

El control no s’acaba aquí. Amb l’euro digital s’obre la porta a un sistema en què el govern pugui premiar o castigar el ciutadà en funció de la seva conducta social o dels seus hàbits de consum. T’has passat amb la teva petjada de carboni aquest mes? Tranquil, el govern ajustarà el teu compte per tal que no puguis comprar més bitllets d’avió o carn vermella. No és coerció financera, és “incentivar” un comportament sostenible. La combinació de la moneda digital amb “les ciutats de 15 minuts”, les lleis sobre discurs en línia i la fi de l’anonimat a Internet, deixarà el sinistre sistema de crèdit social xinès en una anècdota.

El més irònic de tot plegat és que mentre les cancelleries i els mitjans de comunicació europeus s’esquincen les vestidures pel suposat “perill autoritari” que representa Trump, és precisament el president nord-americà qui acaba de descartar qualsevol model de moneda digital de banc central als Estats Units. Aquest mateix Trump a qui acusen de dictador ha blindat el dret dels nord-americans a operar amb diners en efectiu, mentre a Europa ens dirigim a tota velocitat cap al control financer absolut. Per la nostra seguretat i comoditat, això sí.

I si a algú li sembla preocupant aquesta deriva, millor que no ho digui massa alt. Perquè, al mateix temps que perdem drets i llibertats civils a marxes forçades, els governs del Vell Continent reforcen els seus mecanismes de censura per a “protegir-nos de la desinformació”. No fos cas que a algú se li acudeixi qüestionar els plans de l’euro digital. Al cap i a la fi, en aquesta Europa moderna i democràtica, el millor és obeir sense dir ni ase ni bèstia. Per a això ja hi són els experts.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://lalternatiu.cat/2025/03/18/editorial-leuro-digital-control-financer-per-al-teu-be/