Patricia Gomà i Eva Baró es disputen la presidència del "subpartit" dels republicans
 |
| Una imatge de família de la Federació de Barcelona/FBERC |
“Una de les frases més repetides al PSC és quan el president José Montilla va advertir a l’aleshores secretari general del PSOE que quan entrés a la seu del PSC, entraria a la seu d’un altre partit”. Aquesta anècdota històrica la recorda un veterà militant d’ERC a la potent Federació de Barcelona dels republicans. Una història que serveix per comparar el dualisme que existeix entre Calàbria, seu nacional d’ERC, i la Federació de Barcelona, amb un entramat complicat de “casals” i “famílies” que la converteixen en una “mena de partit a part”. Aquesta sensació s’ha fet més evident arran de la batalla que ha començat per la renovació de l’executiva de la Federació i que ha animat la militància barcelonina a mobilitzar-se.
Unes eleccions internes que han d’escollir la direcció del partit a la capital de Catalunya i, més, després del fracàs electoral de les passades eleccions municipals, i la pèrdua de l’alcaldia tot i la victòria d’Ernest Maragall a les eleccions de 2019. Ara com ara, hi ha dues candidatures a presidir la Federació, i que es veuran en un primer debat de confrontació el pròxim 19 d’octubre, en un lloc encara per determinar. Però la guerra freda dels darrers dies s’ha incrementat i s’ha convertit en una contesa interna prou calenta en una federació amb un miler de militants.
En concret, hi ha la llista que encapçala l’actual regidora Eva Baró, batejada com la “Barcelona de Totes”, que té el suport de l’aparell de Calàbria, i la que encapçala un nom gairebé històric de la Federació, Patricia Gomà, amb la candidatura “Horitzó Barcelona”, i que acumula més suports de la militància de base que no pas de la direcció nacional del partit. “La pugna de Barcelona és un clàssic, però aquesta vegada hi ha més morbo”, coincideixen a assenyalar a aquest diari camises velles de la formació a la ciutat. La batalla està servida.
 |
| Fotografia de la família de la candidatura d’ERC a Barcelona/Horitzó Barcelona |
Horitzó Barcelona, veterania i militància
Patricià Gomà encapçala la candidatura Horitzó Barcelona que aquest dilluns ja comptava amb 300 avals. “És un senyal que la nostra candidatura fa més olor de metro que no pas de cotxe oficial”, ironitzava un dels voluntaris que ajuden a publicitar la llista. Una mostra de l’elenc de la seva candidatura és Miquel Mateu, que milita a ERC des de 1977 i té al seu armari la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona. Gomà ja fa anys que belluga la cua per la Federació de Barcelona i ja en va ser presidenta del 2011 al 2015. Una era en la que no va tenir manies a buscar complicitats, si l’ocasió o la causa ho requeria, entre els independentistes -unint-se amb Regarupament o Catalunya Acció- en la lluita per rebatejar la plaça Joan Carles I com la plaça dels Cinc d’Oros.
Gomà, nascuda a La Riba però importada al Poblenou, és advocada i milita a ERC des de fa 20 anys, tècnica superior de l’Administració, va ser secretària general de Justícia i amb la presidència de Pere Aragonès, secretària general d’Educació. Els seus col·laboradors la descriuen com a “pencaire i tot terreny” i “especialment tossuda”. L’equip de Gomà insisteix que és una candidatura de “baix cap a d’alt” que vol reorganitzar l’estructura interna i vol fer que ERC Barcelona tingui més pes en la direcció nacional del partit. “El que es decideix en l’àmbit nacional té una repercussió directa en la capital”, remarquen. Per altra banda, l’altra gran línia serà “obrir el partit a la ciutat”. Una manera de “reabastir” la formació amb una connexió més directa amb la ciutadania, les entitats i l’entramat social, econòmic i cultural de la capital. “La nostra idea és fer primàries amb temps, amb transparència i igualtat d’oportunitats”, subratllen. Tota una declaració de principis si es té present que Maragall va ser triat en una visita a Lledoners, un mes d’agost abans de les eleccions quan Bosch havia estat triat per les bases. “No podem continuar com ara”, argumenten des de la candidatura per justificar la necessitat d’un “canvi” polític a la Federació.
 |
| Jordi Coronas, Patrícia Gomà i Oriol Amorós a Barcelona en la presentació de la candidatura/HB |
Coronas i Amorós, dos puntals
Com a noms rellevants de la candidatura s’hi compten el regidor Jordi Coronas -candidat a secretari general-, un regidor amb moltes hores de vol i conegut per ser un picapedrer i perquè no acostuma a callar quan li ho demanen si no creu que ha de callar. Com a exemple, quan l’octubre de 2019, en plena polèmica pel vot delegat al Parlament, va piular “A veure Carles Puigdemont, o acceptes la fórmula que permet que el teu vot sigui efectiu o torna per fer-ho personalment. Deixa de demanar als altres el que tu no estàs disposat a fer”. Una etzibada que en aquells temps era molt difícil de sentir a les files d’ERC. Coronas va quedar fora del consistori a les eleccions del mes de maig -era el número 6 de la llista i només va aconseguir cinc regidors- però la incorporació d’Ester Capella al Govern com a consellera de Territori el passat mes de juny.
Un altre dels noms és Oriol Amorós -candidat a presidir l’assemblea de Barcelona- que ja ha exercit anteriorment càrrecs orgànics a la federació. “Si Anna Simó és l’SWAT d’ERC, Amorós és el McGyver”, comenta un militant que fa suport a Horitzó Barcelona. La comparació és fiable perquè Amorós sempre ha estat un mecànic de la formació quan van mal dades, com gestionar les polítiques d’immigració quan ningú hi creia o com fer de portaveu al Parlament en la Comissió Pujol, un paper delicat que va requerir veritable orfebreria parlamentària. Quadres del partit li reconeixen una lleialtat a la formació fora de dubte, com quan Oriol Junqueras va ser elegit president d’ERC li va encarregar dirigir la campanya d‘Alfred Bosch a les primàries contra Joan Ridao per ser el candidat a les espanyoles de 2011. Va fer la feina i se’n va sortir en la que fou la primera prova de foc de Junqueras com a líder del partit. Això no va ser motiu perquè Amorós, quatre anys més tard fos el contrincant de Bosch per ser alcaldable per Barcelona. Amorós, enginyer agrònom, ha estat al sottogoverno per ERC com a dos del departament de Drets Socials i del departament d’Interior on va endreçar l’escàndol de les contractacions dels Bombers.
 |
| Fotografia de família de la candidatura d’Eva Baró/La Barcelona de Totes |
La Barcelona de Totes: Baró, Vidal i mig departament d’Interior
L’altra candidatura és La Barcelona de Totes. L’encapçala Eva Baró, una psicòloga clínica i castellera que milita a ERC des de l’any 2008. Actualment és regidor a l’Ajuntament de la capital, és una de les vicepresidentes de la Diputació de Barcelona, portaveu adjunt dels republicans a l’entitat supramunicipal, i secretària de Gestió de Coneixement a la direcció d’ERC fins dilluns d’aquesta setmana. Baró va ser diputada al Parlament de Catalunya del 2017 al 2019, i va dirigir la logística territorial de les eleccions municipals de 2015 a la ciutat. Precisament, després d’aquests comicis en va ser cap de gabinet del president del grup. Baró es vanta de ser la llista “renovadora” però no pot evitar el vincle directe amb Calàbria.
No seria la primera vegada que ostentaria un càrrec orgànic a ERC Barcelona, ja va ser secretària d’organització i finances. També coneix l’estructura actual del partit a Barcelona, ho demostra el fet de qui configura la seva candidatura. Per exemple, el seu número dos, en Toni Vidal, actual secretari d’Organització, Finances i Administració de la Federació. És barceloní d’adopció,-Vidal és natural de Sabadell- i milita a ERC des del 2017. És un economista amb una formació excel·lent en gestió pública i té una gran expertesa en polítiques d’habitatge social. La quota del partit la paga al casal de Ciutat Vella on també és membre de la seva direcció. A la llista de candidats també hi ha Joan Sabaté i a la de suports també hi ha un veterà de la federació de Barcelona com Cristian Agudo o Francesc Almacelles, tots dos a la direcció orgànica actual de la Federació. Ara bé, de la candidatura en destaca el desembarcament del departament d’Interior o Pilar Vallugera, diputada a Madrid i adversària d’Ester Capella.
 |
| Eva Baró i Toni Vidal, en una imatge de presentació de la candidatura/LBDT |
Elena, Trinito….
El tercer nom que l’enllaça directament amb Calàbria és el del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, que ostenta la candidatura per presidir l’Assemblea de Barcelona. De fet, Elena tot i que exalcalde del PSC a Vilanova i la Geltrú, va néixer a Horta. L’actual conseller d’Interior ja va sonar com a nom de reserva per ser candidat a les passades municipals si Calàbria considerava que Maragall perdia força a les enquestes. L’aparell del partit ja el va anar situant en les curses vespertines que Maragall i Elena feien pels barris de Barcelona i esgargamellaven a les xarxes socials.
Elena és un nom clau de la candidatura perquè tot i que regenta el departament més delicat del Govern no hi ha hagut cap batussa sonada ni crisi que no hagi superat amb el ple suport del partit ni amb cert èxit mediàtic. Gairebé ningú recorda que va ser reprovat pel Parlament, però sí, en canvi, la pau social amb els sempre insistents sindicats policials, la sordina a les negociacions amb els bombers voluntaris o la millora dels Agents Rurals així com l’autoritat que va guanyar quan no li va tremolar el pols a rellevar el comandament més carismàtic dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero, després d’una crisi ostentosa als mitjans. “Elena no desperta anticossos dins el partit, però sí que és un senyal que l’aparell del partit està al darrera”, apunten alguns militants que encara no han signat cap aval.
Però la presència d’Interior no s’acaba aquí. El número tres de la candidatura de Baró és José Rodríguez Fernández, alies Trinito, actual diputat al Parlament, sindicalista d’UGT i avesat a fer comparacions històriques a Twitter. Trinito, físic de formació, ha estat portaveu d’ERC a la comissió d’Interior i va ser Director de Relacions Institucionals del departament d’Interior amb Elena. També a la candidatura hi ha l’eficient director de comunicació del mateix departament, Bernat Gimeno. En l’apartat dels suports s’hi compten Raül Muto, alies Muto, cap de gabinet d’Elena i, també en la mateixa llista, Fabián Mohedano, que va marxar del PSC amb Elena i és l’actual president del Consell de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya. Mohedano, per cert, va ser un dels impulsors de la reforma horària a Catalunya i diputat de Junts pel Sí.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada