El deute de Catalunya amb Assange

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 Antoni Strubell i Trueta
Barcelona. Dilluns, 12 de desembre de 2022. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

Ahir vaig tenir el privilegi de participar en un dels múltiples actes de suport que arreu del món es van celebrar per la llibertat de Julian Assange i en contra de la seva extradició als Estats Units. En aquell acte, celebrat a la plaça del Vi de Girona amb una notable assistència, es va deixar clar que el seu cas no és aïllat i que la persecució política i mediàtica a la qual s’ha vist sotmès Assange és la mateixa a la qual es veuen sotmesos cada cop més espais de llibertat, lliure expressió i democràcia en el món actual. La brutal repressió que pateix Assange no és més que una operació agreujada del sistemàtic i globalitzat assetjament que pateixen la premsa lliure i la llibertat d’expressió arreu. Ho imposen els poders ocults, lliures de tot control democràtic, que criminalitzen els qui exposen l’actuació dels Deep State —que cada Estat en té un— i dels organismes internacionals opacs que els donen cobertura, sovint amb finalitats delictives i criminals. No descobrirem res si diem que la gravetat de la situació va en augment. I ho hem de dir no només per queixar-nos-en, per plorar inútilment —ara que la “utilitat” (perfectament inútil) està de moda— sinó per posar les bases per a una reacció cívica efectiva de rebuig i superació de la hipocresia, de l’economia de l’armamentisme i de les falses transparències “democràtiques”.

 

Perquè és aquesta la política que aplica el "Gobierno más progresista de la historia" la que infla pressupostos militars i borbònics mentre maquilla —amb objectius inconfessables— la suposada supressió de la sedició i endureix les penes contra els qui amb tota legitimitat exerceixen el seu dret d’expressió i protesta. I ho fan també allargant la llei mordassa que havien promès suprimir. La lliçó que ens arriba del cas Assange és múltiple. Per una banda, hi ha l’objectiu de destrucció de la premsa lliure per impossibilitar l’accés dels ciutadans a la informació independent, veraç i no banalitzada. I, per altra

banda, hi ha un segon objectiu que és el de crear una premsa de la menjadora i la subvenció, una premsa del tot submisa al poder. És precisament a través d’aquesta nova premsa que, tal com denunciava Malcolm X, busquen de destruir els seus oponents polítics, es diguin aquests Assange, Pablo Hasél, Puigdemont, CDR o defensors de l’autodeterminació i dels drets humans. Si no no s’entén com tan pocs polítics —on és la Generalitat i el seu president, per exemple?— i tan pocs òrgans de premsa internacionals s’han solidaritzat amb un cas tan sagnant com el de Julian Assange. En aquest sentit, sembla mentida que encara hi hagi qui parli de “nous cicles polítics” dins el sistema, de regenerar noves il·lusions dins el sistema, inclús de confiar en els valors de la Unió Europea i la seva Justícia per sortir-se’n. Ja s’ha vist què ha fet per Assange el Sr. Borrell i com menyspreen els estats dits democràtics els posicionaments d’organismes com Amnistia Internacional, Human Rights Watch, les Nacions Unides o el Consell d’Europa.

 

I què no dir dels valors humans en el cas Assange? Nosaltres que sabem què és patir la repressió dins un Estat pactat amb franquistes —un Estat capaç de crear uns GAL, un Consejo General del Poder Judicial per servir la corrupció i els hereus de Franco— estem colpits amb el terrible mal fet a Julian i als seus familiars, la seva mare Christine  —amb qui hem estat en contacte i que tantes lliçons de digitat ha donat— amb el pare John Shipton i amb Gabriel Shipton, aquest darrer autor del magnífic documental Ithaka, presentat a Barcelona la setmana passada (pel germà de Stella Moris, Adrià Devant) amb el boicot més absolut del TN de TV3. Voldria acabar amb una reflexió. Un dia, en ple procés independentista català, Julian Assange va dir “el que passi a Catalunya crearà un precedent de llibertat i opressió per a tot el món occidental”. No és el que dona una autèntica dimensió internacional a la nostra lluita? Molt més que la rocambolesca taula de diàleg, segur. Una lluita que passa pel NO a la seva extradició i a l’extradició política en general, oimés tractant-se de l’extradició d’un país com el Regne Unit que s’ha negat a extradir o jutjar criminals com el dictador Pinochet o l’hereu de Franco, Joan Carles de Borbó. I que passa pel SÍ a la plena llibertat de premsa, la llibertat dels pobles i el seu dret a decidir i a la descriminalització de la defensa activa dels drets civils i humans. Free Assange! Llibertat Julian Assange!

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/deute-catalunya-assange-strubell_932229_102.html