Pessimisme. Molt pessimisme. Aquesta és l'única anàlisi que es pot extreure de les noves dades de creixement de les economies europees que ha ofert aquest dilluns la Comissió Europea. Espanya continua a la cua i serà l'últim país de l'eurozona a aconseguir la recuperació de les dades prepandèmia, una cosa que no es produirà fins a finals del 2023. L'executiu comunitari ha tornat a desarborar les dades del govern espanyol amb un quadre de l'economia preocupant. Així, el creixement que per a aquest any era del 5,6% l'ha deixat en un 4% pelat i ha pronosticat una inflació del 6,3% per a aquest 2022. Els pronòstics encara poden ser molt pitjors si s'acabés complicant el subministrament de gas rus i es produís un tall total en les connexions amb Europa. Llavors, la inflació quedaria per sobre del 9% i el PIB de l'eurozona s'enfonsaria bruscament.

Atès que les últimes previsions la Comissió Europea les havia realitzat a començaments d'any, és bastant evident que el deteriorament de l'economia ha estat ràpid i sobtat. Encara que la guerra d'Ucraïna i la invasió que ha dut a terme Rússia ocupa cada vegada menys espai informatiu a les portades dels diaris de paper, les conseqüències són evidents i han vingut per quedar-se. El polvorí bèl·lic a uns quants milers de quilòmetres té altres derivades que conformen una situació d'una enorme dificultat: l'augment de colp dels preus de l'energia, la falta de matèries primeres i, d'una manera molt especial, la que comença a ser una crisi alimentària planetària que ha disparat els preus i ha portat importants països, com per exemple, l'Índia, a aplicar mesures desconegudes en els últims temps per controlar les exportacions de blat, sent com és el segon major productor mundial d'aquest cereal essencial per darrere de la Xina.

La crisi econòmica no pot separar-se de la crisi política i Espanya fa un mes que hi és a tots els mitjans de comunicació internacionals amb el CatalanGate, el cas més important d'espionatge internacional descobert fins ara i que té en la persecució de l'independentisme català la seva raó de ser. Una i una altra crisi es retroalimenten amb un govern sense nord i un president que proclama una vegada i una altra que Espanya és motor de transformació malgrat totes les adversitats. Tanmateix, la realitat està lluny d'acompanyar Pedro Sánchez, que té en l'horitzó unes eleccions enormement difícils com les d'Andalusia, fins fa molt poc temps graner electoral socialista i avui feu del Partit Popular. Una victòria aclaparadora de Juanma Moreno deixaria el PSOE grogui en un moment clau de la legislatura que igual no podria completar.

Sánchez comptava amb els fons New Generation per remuntar la situació i, lluny de tot això, la centralització feta servir pel seu govern en la distribució de tants milers de milions, el que ha acabat provocant és una protesta generalitzada de les autonomies, començant per Catalunya, que gestiona el 7,8% dels fons europeus quan li correspondria pel pes del PIB al voltant del 19%. Més d'11 punts de diferència, més del doble del que rep; parlem de molts milers de milions. No han estat, per tant, la panacea que van pensar a la Moncloa, ni una rampa de rellançament de l'economia. L'increment de la despesa social serveix per disminuir l'impacte de la crisi als sectors menys afavorits però, com a contrapartida, no ajuda a contenir les dificultats econòmiques. Tant és així que malgrat que el deute públic s'hagi multiplicat d'una forma estratosfèrica, quatre vegades entre 2008 i 2021, no serveix de res a l'hora de donar eines a les empreses, a les pimes i els autònoms per fer front a la crisi.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-stop-brussel-les-economia-espanyola_758202_102.html