La píndola Jordi Goula : Caixabank i Bankia: totes les claus d’una fusió que en realitat és una absorció

OPINIÓ - ECONOMIA LA PÍNDOLA

La mala salut del sector bancari ha propiciat l'operació: Caixabank ha perdut el 57% del seu valor des de que va moure la seu. 

Per: Jordi Goula

04.09.2020  14:49




Les operacions per una major concentració bancària a l’estat, que demanava amb urgència el BCE. acaben de fer el primer pas.



Deu minuts després de començar la sessió de borsa del matí, les accions de Bankia pujaven un 30% i el volum d’operacions registrat igualava en aquests pocs minuts la mitjana diària dels tres últims mesos. A la mateixa hora, les accions de Caixabank pujaven un 12% i havien contractat un nombre d’accions equivalent a la meitat de la mitjana diària dels tres darrers mesos.


Aquesta era la manera com el mercat celebrava la notícia que ambdues entitats havien fet arribar a la CNMV sengles comunicacions. Caixabank deia en un comunicat que està analitzant una fusió mitjançant un canvi d’accions amb Bankia, mentre que aquesta entitat també confirmava que les converses estaven en marxa entre les dues empreses.
Poca broma! El grup resultant tindria uns actius de 650.000 milions d’euros i es posicionaria com el banc més gran de l’estat espanyol.

La mala salut dels bancs és la clau de l’operació

 

Per arribar a aquest punt -que ja veurem com acaba- han hagut de passar moltes coses, la principal de les quals és la mala salut que les entitats financeres tenen des que els tipus d’interès del BCE es van posar a zero, ja fa uns quants anys, per animar l’economia a sortir de la crisi anterior. La covid-19 ha estat el catalitzador, o si voleu l’excusa, per fer ara el tret de sortida al pas addicional en la concentració del sistema bancari estatal. El BCE i, concretament, el seu vicepresident, Luis de Guindos, ja havien dit fa poques setmanes que calia prendre una determinació urgent en el sentit de fusionar entitats, si o sí.



Els resultats del primer semestre van ser determinants en les paraules del vicepresident del BCE. Bankia presentava una baixada de beneficis del 64% i el seu conseller delegat, José Sevilla, deixava anar que ‘som favorables a les fusions si tenen sentit’ i, per matisar, deia de seguida que ara no hi ha ‘res damunt la taula’.



Mentrestant, els beneficis de Caixabank baixaven un 67% en aquest semestre, en paral·lel al que succeïa a totes les entitats financeres, que veien reduir els marges i dedicaven molts diners a aprovisionar possibles problemes de la pandèmia, per prudència. Un moment clau va ser el 28 de juliol quan el BCE va comunicar al sector la seva decisió de suspendre el repartiment de dividends per part de les entitats per tres mesos més, és a dir, fins a desembre de 2020… i amb el 2021 pendent d’un fil. Era l’avís definitiu pels navegants.

Caixabank ha perdut el 57% del seu valor des de l’octubre del 2017

 

Mentrestant, el mercat havia anat fent la seva feina durant mesos i mesos, rebaixant les cotitzacions de totes les entitats. Si posem com a punt de referència l’1 d’octubre del 2017 -dia important per Caixabank- i molt a la vora dels màxims de valoració dels bancs a borsa, ens adonem que fins ahir, Caixabank havia baixat un 57% i Bankia, un 74%.



Si voleu veure què significa això en xifres absolutes, diguem que l’octubre del 2017 si algú volia comprar Caixabank havia de pagar, a preus de mercat, 23.200 milions d’euros, mentre que el 3 de setembre del 2020, caldrien només 10.800 milions. En el cas de Bankia les xifres de capitalització borsària són respectivament d’11.500 milions el 2017 i 3.170 milions, ahir. Només parlo dels dos bancs que ens interessen avui, però l’evolució de la resta és molt semblant. Aquest càstig del mercat els havia deixat a un preu de veritable saldo.



Hi ha una ràtio que és molt clara. És el valor en borsa d’una empresa sobre el valor comptable. Si el resultat és 1, vol dir que hi ha equilibri entre el preu de mercat i la realitat comptable. Si és superior parlarem de sobrevaloració i si és inferior, vol dir que estem disposats a pagar menys del que val si es liquidés… pels motius que sigui.



Bé, a Bankia, aquesta ràtio ahir era de 0,22. És a dir, que el mercat estava disposat a pagar només 22 cèntims per cada euro de valor comptable de l’entitat. És una manera de dir-li en números, que no ho veu gens bé. A Caixabank, la valoració del mercat no era tan dolenta, si bé la ràtio era de 0,44. Bankinter, que és el més ben valorat és a 0,7 i la resta entre 0,4 i o 0,5, amb el Sabadell més a la vora del 0,2.

Els inversors ja no consideren els bancs una opció sensata

 

I això quina lectura té? Doncs molt senzill que els inversors no es fien dels bancs com a empreses rendibles on col·locar els diners.
Fixeu-vos. Si algú volgués per una OPA a Bankia i oferís una prima del 100% (el doble de la cotització de mercat) per atraure els accionistes a vendre i tots venguessin, el comprador encara tindria un amplíssim marge de diferència a favor sobre el valor comptable. És clar que no interessa a ningú…



I perquè Bankia? Les raons no les sabem. Els tests que va fer el BCE a tota la banca no s’han fet públics, ni els de l’EBA (Autoritat bancaria europea), tampoc, si bé es va saber que els bancs de l’estat espanyol anaven coixos per dues bandes: menys capital que la mitjana europea i més pes del deute sobirà a la seva cartera. Però no se saben ni noms ni xifres.



En qualsevol cas, Bankia és un cas especial, perquè podia haver estat el banc públic de l’estat, com algú demanava. Recordeu que en el seu rescat, es van pagar (entre tots nosaltres) uns 24.000 milions d’euros, dels quals n’ha tornat uns 3.000. En realitat, és un banc nacionalitzat perquè l’estat a través del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) és el propietari del 62% de les seves accions. És evident que això el fa peculiar i hom pot pensar que, si s’ha començat per aquest, és per alguna raó que no sabem, però que deu ser molt important…. pel banc o pel Govern espanyol. Perquè el govern espanyol és el màxim accionista i és qui decideix en última instància tots els seus moviments.



I per què Caixabank? Més enllà de les lectures extra econòmiques que es puguin fer sobre aquesta operació, cal dir en primer lloc que Caixabank és una entitat dominada per la Fundació La Caixa, que és la propietària del 40% de les seves accions. I aquest fet és cabdal.

Si Bankia es fusionés amb qualsevol altre banc, l’estat seria accionista majoritari i això no és acceptable.

 

Veurem per què. Si l’escollit fos el Banc Santander, per exemple, l’entrada de Bankia, suposaria que l’estat es podria convertir en el primer accionista de l’entitat i això no és acceptable. Pensem que la família Botin tenen el 0,56% del capital. Succeiria el mateix amb el BBVA. I si fos el Sabadell l’escollit, a més de primer accionista podria ser majoritari fins i tot.



Per tant, al marge de la situació financera en què es troba cada entitat per assumir una operació d’aquesta envergadura hi ha aquest primer aspecte que ja resulta decisiu.
Val a dir que si l’operació s’acaba fent amb Caixabank, hauríem de parlar d’absorció, més que de fusió, ja que Caixabank triplica en volum de capitalització borsària a Bankia i li dobla el capital. Però allò important és com quedaria el capital de la nova entitat.
En principi, Caixabank aportaria una capitalització borsària del 77% i Bankia del 23%.



Dit això, els accionistes principals serien la Fundació La Caixa, amb un 30% i l’estat (FROB), amb un 14%.



Vet aquí, perquè és l’únic cas entre els bancs espanyols en què no es col·locaria l’estat com a primer accionista. I em sembla que això és clau. Després, el que pugui passar al Consell d’aquesta entitat híbrida, ja és una altra cosa.

L’operació podria arribar a comportar el tancament d’una de cada quatre sucursals i l’acomiadament de deu mil persones

 

I què es guanya amb l’operació? És molt senzill. Els beneficis són la diferència entre ingressos i despeses. Si veig que els ingressos no pugen com ho haurien de fer, perquè els tipus baixos van per a llarg, he de rebaixar despeses.



El que passa és que la retallada té un límit. Necessito un mínim de maquinistes per a fer anar la maquinària. I probablement cada entitat pel seu compte ja està a la vora d’aquest límit. Però si hi ha una fusió o absorció, aleshores hi ha molta part de xarxa repetida -i es poden desfer d’ella i d’una part dels serveis centrals.



Una vegada hagin acabat la fusió organitzativa, no necessitaran departaments repetits. I aquí entrem en el punt més conflictiu i dolorós. Aquell en el que els números es converteixen en persones.



Caixabank compta amb més de 3.797 oficines a tot l’estat i més de 35.000 empleats, mentre l’entitat madrilenya té 2.260 sucursals i no arriba als 16.000 empleats, però tots dos bancs havien ja emprès plans de reducció d’oficines i personal davant els pobres resultats que havien tingut en aquest any.



Segons una anàlisi elaborada per Barclays, més de 1.400 oficines de Caixabank i Bankia operen sota el mateix codi postal i són susceptibles de poder tancar dins d’una estratègia per optimitzar recursos. Suposa prop d’una de cada quatre sucursals de les més de 6.000 amb què compten Caixabank i Bankia.



I també diu que cadascuna de les oficines bancàries està atesa per, aproximadament, set empleats, de manera que estima que el personal afectat per la potencial fusió s’elevaria a prop de 10.000 empleats.



Pensem, per altra banda, que l’operació està en un estat embrionari – malgrat les urgències manifestades reiteradament pel BCE- o això és el que ha transcendit. Per tant, anar gaire més enllà, ara com ara, suposa fer volar coloms.



Evidentment s’han dit coses que són versemblants. Per exemple, que la seu de la nova entitat seria a Valencià, un fet ben lògic tenint en compte que les seus actuals de les dues entitats ja hi són. Més arriscat és entrar en possibles organigrames, però
en el sector financer es parla que la presidència del nou banc seria per a José Ignacio Goirigolzarri, mentre que el conseller delegat seria Gonzalo Gortázar, actual número dos de l’entitat catalana.



A hores d’ara hi ha, però, moltes preguntes que queden enlaire. La primera, si s’acabarà fent l’operació, és clar. I aleshores, per exemple, què passarà amb la Fundació La Caixa? Mantindran les dues seus operatives a Madrid i Barcelona? Quanta gent perdrà la feina? Quines conseqüències pot tenir una concentració més gran de bancs de cara als clients i a la competència? Què fara el FROB amb el 14% del capital?… Aquests i molts més són interrogants que avui ens plantegem i que ja tindrem temps per a contestar.







ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/caixabank-i-bankia-totes-les-claus-duna-fusio-que-en-realitat-es-una-absorcio/