dilluns, 16 de març del 2020

Què ha fet Corea del Sud per frenar la corba del coronavirus en una setmana



CORONAVIRUS






Javier Valls Prieto
Foto: Kenji Thuloweit
Barcelona. Dilluns, 16 de març de 2020


















Corea del Sud ha aconseguit controlar la pandèmia de coronavirus en un temps rècord —només una setmana— gràcies al diagnòstic massiu de la població. Part de l'estratègia ha consistit a distribuir una aplicació per a mòbils a la qual s'aporten les dades personals (domicili, edat, sexe i telèfon o correu electrònic de contacte) i des de la qual es gestionava la informació sobre la malaltia.



Si el diagnòstic és positiu, a l'usuari se'l cita per al test. La prova es fa en un punt de trobada on l'usuari va en cotxe. Els sanitaris fan el test sense necessitat de sortir del vehicle, de forma ràpida i prou segura. El pacient rep el resultat en 24 hores al seu dispositiu.



Per si no n'hi hagués prou, el govern de Corea del Sud té un canal d'informació en què cada usuari pot conèixer l'afectació de la seva zona de residència.



No els ha anat pas malament. Amb aquest protocol no només han evitat el col·lapse dels serveis telefònics d'informació i de les ambulàncies. En no desplaçar pacients als hospitals per a les proves, han reduït considerablement el risc d'infectar o ser infectat.



Menys de dues setmanes

 

A Corea del Sud s'han fet més de 200.000 proves, que han permès reduir la taxa d'afectats de 813 el 29 de febrer a 114 el 12 de març, amb els avantatges de descongestió d'hospitals, capacitat d'atenció a tots els pacients crítics i possibilitat de fer provisió de material segons les necessitats.



Alhora, l'aplicació ha servit per controlar els pacients i assegurar-se que es respecta la quarantena. Com? Bé mitjançant el sistema de geolocalització o bé rastrejant l'ús de targetes de crèdit per pagar o treure diners. Quan un ciutadà no respectava la quarantena, se'l sancionava directament amb una multa. Només en casos d'extrema necessitat es podia demanar un permís de desplaçament, que es rebia al mòbil, a través d'un codi QR.



La col·laboració entre sector públic i sector privat ha estat una altra de les claus per aconseguir un sistema eficient. El Ministeri de Sanitat i les empreses han col·laborat tant en la creació de l'aplicació com en la recollida de les dades i la posterior anàlisi.



És possible aplicar-ho a Espanya?

 

En principi, la justificació per utilitzar dades sanitàries i personals és senzilla via l'article 9.2 del Reglament de Protecció de Dades, que permet fer-les servir quan la persona cedeix la informació amb el seu consentiment, i quan els sistemes de prevenció mèdica o tractament sanitari ho determinin. En aquest cas, la legalitat es compleix i és possible que els ciutadans cedeixin les seves dades, no només per estar al cas de la seva situació mèdica sinó també per tornar a la normalitat i eliminar el risc del Covid-19 per a la societat.



Tanmateix, i aquí rau el quid de la qüestió, és essencial garantir que les dades només es faran servir exclusivament per a aquest objectiu mèdic. Només es guardaran el temps que calgui per a controlar la pandèmia. I també que les dades que manipularan l'administració i les empreses no es faran servir per a altres finalitats ni es vendran a tercers.



Per a això, la corresponent administració estatal o autonòmica ha de crear un mecanisme d'informació, seguretat, transparència i govern obert. És l'única via perquè els ciutadans entenguin que els seus drets fonamentals a la sanitat i a la privacitat es mantindran intactes. De fet, aquesta ha estat una de les claus de l'èxit de l'experiència de Corea del Sud.



En aquestes situacions, cal que els governs amb competències en sanitat facin servir les dades del pacient per prendre les millors decisions possibles, gestionar els recursos i disminuir l'impacte de la pandèmia. Podríem dir que és, fins i tot, una obligació.



Ho és també que informin adequadament els ciutadans de l'ús de les dades, en limitin l'ús als mínims necessaris, en restringeixin el temps de disponibilitat i en prohibeixin el mal ús.



Només així s'aconseguirà disposar d'eines eficaces per a la medicina i l'interès públic amb una legitimació democràtica que respecti els ciutadans.



Javier Valls Prieto és professor de Dret Penal, Universitat de Granada. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.



Segueix aquí l'última hora sobre el coronavirus Covid-19 a Catalunya i Espanya









ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/salut/corea-sud-coronavirus_479946_102.html