Zoido passa el fiasco de l’operatiu policial de l’1-O a De los Cobos i carrega contra Trapero

ESPECIAL JUDICI 1-O

L’aleshores ministre de l’Interior defensa l’operatiu policial i l’enviament de policies espanyols a Catalunya

per Quico Sallés (Tribunal Suprem)  

28/02/2019 16:56 

Zoido, en un moment de la seva intervenció | QS

 

Tarda entretinguda a la sala penal del Tribunal Suprem. Ha obert el torn de testificals el ministre de l’Interior durant els fets d’octubre i setembre de 2017, Juan Ignacio Zoido. Un testimoni reclamat amb vehemència per l’hàbil de defensa de l’exconseller Joaquim Forn, el lletrat Xavier Melero, que l’ha sotmès a un interessant i dens interrogatori. El testimoni de Zoido, a més, ha multiplicat el valor després que ahir tant l’expresident i exvicepresidenta espanyols, Mariano Rajoy i Soraya Saenz de Santamaria, li passessin la responsabilitat de l’operatiu policial del Primer d’Octubre. I ell ha fet igual. Zoido ha passat el fiasco de l’operatiu del Primer d’Octubre a Diego López de los Cobos i als “operatius”. Fins i tot ha nomenat els llavors cap de la prefectura del Cos Nacional de Policia, el seu homòleg de la Guàrdia Civil de Catalunya i dels Mossos. Precisament, sobre el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a qui li ha retret que "tenia reticències" a ser "coordinat". 





En aquest sentit, ha intentat escapar-se de les acusacions del fiasco de l’operatiu policial: “He tingut per costum ni entrar ni dissenyar ni valorar els dispositius de seguretat”. Tampoc ha volgut valorar per què es van aturar les càrregues a la tarda passant la
responsabilitat als comandaments policials. "Així com no vaig donar l'ordre d'actuar i on, tampoc vaig dir quan havien de deixar de fer-ho. Els operatius van prendre aquesta decisió i ells sabran per què ho van fer", ha conclòs.





Precisament, Zoido ha entrat en el temps que va preparar el dispositiu policial que van comencar a “valorar la situació” a partir de l’aprovació de la Llei de Referèndum, el 8 de setembre, però “no va ser fins el 22 de setembre que es concretar”. Una data que no acaba de quadrar donat que segons la documentació del sumari, la contractació del vaixell dels piolins, va ser del dia 19 de setembre.


A preguntes de Melero, Zoido ha intentat defensar políticament l’enviament de 6.000 policies i guàrdies civils en “auxili dels Mossos” . Però també ha destacat que podien actuar de manera autònoma si era “insuficient i ineficaç” l’actuació de la policia catalana tot i que no es preveia una “actuació autònoma sense intervenció dels Mossos”. Zoido ha admès que el matí de l’1-O van considerar que s’havia trencat la “coordinació” quan “no s’havia tancat cap col·legi”. “Van veure que els Mossos no havien fet res”, ha afegit després a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal. Per tant, van decidir fer “actes exclusius” a la vista que hi havia aglomeracions i els col·legis estaven oberts. De tota manera, la defensa de Forn li ha recordat un correu de l’aleshores número dos dels Mossos, Ferran Lòpez, de les 9 i 11 de minuts del matí li demanava suport en 112 centres.





Zoido ha caigut al parany de Melero quan ha admès que només feia cas a les instruccions de la Fiscalia i no a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que instruia a les policies com fer-ho, que anul·lava precisament les de la fiscalia. Melero li ha recordat que de 2.239 centres electorals només van tancar 113 i 130 que van tancar sense incidències, és a dir, amb un percentatge d’eficàcia del 5 i 10%. “Sinó s’haguès alentat, facilitat, animat que se celebrés un referèndum il·legal i si en comptes dels 7.000 mossos d’esquadra, n’haguessin estat 12.000 -com una convocatòria electoral-, més els 6.000 dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, hauria estat diferent”, ha sentenciat. Unes xifres que la defensa de l’exconseller ha replicat tot recordant que l’1-O els Mossos van fer moltes més hores que no pas el 21-O.  “Quan es va trencar la coordinació hi havien sis mil homes, n’hi havia prou homes per 2.239 centres electorals, no és enviar-los a l’escorxador?”, ha insistit Melero. Una pregunta que ha contestat passant la pilota a De Los Cobos.





L’exministre ha recorregut en diverses ocasions al “no em consta” o “no me’n recordo”. Per exemple, quan s’ha referit a si havia llegit els plans d’actuació dels tres cossos policials així com s'ha desdit que en una entrevista va informar que necessitarien 90.000 homes o bé sobre si coneixia si havien armes llargues als cotxes de la Guàrdia Civil.




També ha assenyalat que no sabia si s’havia expedientat algun dels membres de la policia que havia cridat “a por ellos” en la seva arribada cap a Catalunya, però que havia fet una crida per tal que no passés més. En aquest punt, Marchena ha tallat les preguntes de Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, per aquesta qüestió. També s'ha referit a la "resistència organitzada" per evitar que les forces i cossos de seguretat de l'Estat complissin amb les ordres judicials. "Les imatges de l'1 d'octubre no són agradables però a vegades per restablir l'ordre cal utilitzar la força", ha justificat.









ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://elmon.cat/especial-judici-1-o/zoido-passa-fiasco-loperatiu-l1-los-cobos