PAÍS - PRINCIPAT
Els 13.000 fundadors comencen a discutir-ne l’estratègia política i l’organització
Per: Odei A.-Etxearte
14.11.2018 13:23
La Crida Nacional per la República
ha començat el procés participatiu intern per constituir-se formalment.
Des d’ara i fins al congrés constituent del 19 de gener, els fundadors
participaran en un debat sobre les bases polítiques i organitzatives de
la Crida que es dividirà en tres fases: l’etapa deliberativa, el procés
de debat d’esmenes i un últim d’esmenes vives. Els 13.000 inscrits com a
fundadors diran la seva sobre les ponències que es van presentar a la convenció fundacional de Manresa
en un procés participatiu telemàtic. Està en joc l’estratègia política i
la constitució com a partit polític del moviment.
La ponència política, que ara es debatrà, fixa que la Crida no renuncia a ‘cap via pacífica i no violenta’ per a fer efectiva la declaració d’independència i instaurar la República ‘a l’empara de la causa justa de la independència’. També planteja l’impuls de mobilitzacions per a forçar l’estat espanyol a acordar un referèndum a partir d’actuacions basades en la ‘no-violència activa’. La ponència organitzativa estableix que una de les finalitats de la Crida és constituir un moviment que ‘cristal·litzi en un instrument polític organitzat’, després que el nucli fundador ja va començar els tràmits per a registrar-lo com a partit polític. Es discutirà, per tant, si ha d’esdevenir un partit. Pilotarà tot el procés una comissió amb vint membres designada pels impulsors de la Crida: Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez. La Crida té, a més dels milers de fundadors, 53.000 adherits i més de 800 voluntaris.
La primera fase serà un intercanvi d’impressions general, segons que estableix el reglament del congrés, al qual ha tingut accés VilaWeb, i que es titula ‘En camí cap al Congrés constituent’. Els fundadors de l’organització podran fer
comentaris i valoracions generals a les ponències política i organitzativa a través d’una plataforma informàtica, sense arribar-los a concretar en forma d’esmenes.
L’objectiu d’aquest primer intercanvi d’impressions és ‘conèixer l’opinió general sobre cadascun dels punts’ que plantegen les ponències. És dir, identificar els punts que generen més consens o dissens i veure’n les llacunes, segons que diu el mateix reglament. Aquests comentaris generals poden ser alhora contestats per altres fundadors i, si la comissió encarregada de gestionar les esmenes ho considera oportú, se’n poden generar fils de debat. També s’obrirà un espai perquè es proposin temes que no abordin les ponències inicials.
La segona fase de debat, la de les esmenes, s’allargarà del 28 de novembre al 9 de desembre. La comissió designada consultarà els autors de les esmenes per negociar-ne la incorporació, la negociació o el refús. El 16 de desembre, com a molt tard, la Crida publicarà les noves ponències amb els textos refosos, fruit del debat, i les esmenes refusades. A partir del 17 de desembre, començarà la fase d’esmenes vives, que s’allargarà fins al 9 de gener. Es mesurarà l’aval intern que aconsegueixin aquestes propostes i quedaran com a vives les esmenes que hagin aconseguit un suport, per via telemàtica, d’almenys el 3,5% dels promotors de la Crida i que no tinguin més del 15% de posicionaments en contra. Hauran de tenir el mateix suport les esmenes (si n’hi ha) que demanin tornar a parts del text inicial de les ponències perquè no estiguin d’acord amb les esmenes negociades durant la segona fase del debat. En el congrés constituent, el 19 de gener, es votaran les esmenes vives i s’aprovaran definitivament les ponències.
La ponència política, que ara es debatrà, fixa que la Crida no renuncia a ‘cap via pacífica i no violenta’ per a fer efectiva la declaració d’independència i instaurar la República ‘a l’empara de la causa justa de la independència’. També planteja l’impuls de mobilitzacions per a forçar l’estat espanyol a acordar un referèndum a partir d’actuacions basades en la ‘no-violència activa’. La ponència organitzativa estableix que una de les finalitats de la Crida és constituir un moviment que ‘cristal·litzi en un instrument polític organitzat’, després que el nucli fundador ja va començar els tràmits per a registrar-lo com a partit polític. Es discutirà, per tant, si ha d’esdevenir un partit. Pilotarà tot el procés una comissió amb vint membres designada pels impulsors de la Crida: Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez. La Crida té, a més dels milers de fundadors, 53.000 adherits i més de 800 voluntaris.
La primera fase serà un intercanvi d’impressions general, segons que estableix el reglament del congrés, al qual ha tingut accés VilaWeb, i que es titula ‘En camí cap al Congrés constituent’. Els fundadors de l’organització podran fer
comentaris i valoracions generals a les ponències política i organitzativa a través d’una plataforma informàtica, sense arribar-los a concretar en forma d’esmenes.
L’objectiu d’aquest primer intercanvi d’impressions és ‘conèixer l’opinió general sobre cadascun dels punts’ que plantegen les ponències. És dir, identificar els punts que generen més consens o dissens i veure’n les llacunes, segons que diu el mateix reglament. Aquests comentaris generals poden ser alhora contestats per altres fundadors i, si la comissió encarregada de gestionar les esmenes ho considera oportú, se’n poden generar fils de debat. També s’obrirà un espai perquè es proposin temes que no abordin les ponències inicials.
La segona fase de debat, la de les esmenes, s’allargarà del 28 de novembre al 9 de desembre. La comissió designada consultarà els autors de les esmenes per negociar-ne la incorporació, la negociació o el refús. El 16 de desembre, com a molt tard, la Crida publicarà les noves ponències amb els textos refosos, fruit del debat, i les esmenes refusades. A partir del 17 de desembre, començarà la fase d’esmenes vives, que s’allargarà fins al 9 de gener. Es mesurarà l’aval intern que aconsegueixin aquestes propostes i quedaran com a vives les esmenes que hagin aconseguit un suport, per via telemàtica, d’almenys el 3,5% dels promotors de la Crida i que no tinguin més del 15% de posicionaments en contra. Hauran de tenir el mateix suport les esmenes (si n’hi ha) que demanin tornar a parts del text inicial de les ponències perquè no estiguin d’acord amb les esmenes negociades durant la segona fase del debat. En el congrés constituent, el 19 de gener, es votaran les esmenes vives i s’aprovaran definitivament les ponències.
Enllaç notícia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada