PAÍS - PRINCIPAT
La resta de grups tomba dues lleis que també imposaven sancions
Per: Odei A.-Etxearte
21.11.2018 17:56
L’endemà del 20-N, i que diversos locals de col·lectius i partit sobiranistes del Principat s’hagin llevat amb pintades,
el Parlament de Catalunya debatia la prohibició dels llaços grocs a
l’espai públic. També feia pocs dies de l’atac que van fer al cotxe
d’Alejandro Fernández i que Pablo Casado comparés els llaços grocs amb
les marques que els nazis feien als comerços dels jueus. S’avaluaven
dues proposicions de llei: una de Cs, l’altra del PP. JxCat, ERC, els
comuns i la CUP han tombat el doble intent per a regular l’ús dels
símbols a les institucions i a l’espai públic i preservar-ne la
‘neutralitat’. Les iniciatives donaven forma a les conegudes
reivindicacions de Cs i del PP mentre a l’hemicicle, sobre la bancada
del govern, els llaços grocs habituals evocaven l’absència dels diputats
d’ERC i JxCat empresonats.
‘Volen imposar el totalitarisme estètic als carrers, a les places, a les platges’, ha denunciat la diputada del PP Andrea Levy. Els populars pretenien sancionar amb multes d’entre 100 i 6.000 euros els infractors de la prohibició dels símbols polítics a les institucions i al carrer. Tant Levy com el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, han intervingut en castellà. En començar, el de Cs ha saludat els assistents i els que més tard mirarien el debat per
YouTube. La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha somrigut des de l’escó. ‘Estan còmodes en l’abús’, ha dit Carrizosa a la majoria independentista. Es referia a l’abús per la preminença de símbols antirepressius i independentistes als carrers i les institucions. La proposició de llei de Cs, a més de pretendre l’eliminació dels llaços grocs, establia que els Mossos d’Esquadra i les policies locals vigilessin els espais públics i en garantissin la neutralitat institucional.
Ferran Pedret, del PSC, ha llegit una part de l’article 5 de la llei dels d’Arrimadas. L’article diu que, per garantir la neutralitat que fixa la constitució espanyola, les institucions públiques catalanes vetllaran per a evitar que, a l’espai públic, es faci ús ‘de qualsevol pancarta, cartell, o qualsevol element amb missatge, anunci o comunicació de caràcter eminentment ideològic o polític o es manifestin per la seva exhibició i ús de determinades opcions polítiques’. Si algú vol col·locar algun símbol al carrer, en tot cas, hauria de demanar permís a l’autoritat competent. ‘No va d’estelades i de llaços sinó de drets i llibertats de tots i totes’, ha sentenciat Pedret. Jenn Díaz, d’ERC, ha acusat el PP i Cs de voler fer una ‘neteja ideològica de l’espai públic’. ‘Quan hi hagi neutralitat als tribunals, trobaran neutralitat en tot allò que tant els preocupa’, els ha etzibat.
‘No es pot ser neutre i fer política alhora. El lloc natural de la política, la reivindicació i la protesta és precisament a l’espai públic, al carrer’. La diputada de JxCat Anna Geli ha argumentat així l’oposició a la buscada regulació de l’espai públic de Cs i del PP. La CUP ha definit els carrers com un espai de disputa de símbols, on es confronten les classes i hi ha una lluita social i política. ‘Està en joc l’hegemonia del llenguatge mitjançant el qual interpretem la vida’, ha al·legat Carles Riera des del faristol. Ara mateix, segons els anticapitalistes, a l’espai públic hi ha una disputa entre l’antic règim del 78 i el nou projecte democràtic i d’autodeterminació que creix.
JxCat també ha recordat que el llaç groc neix d’una conseqüència: ‘l’empresonament injust dels líders polítics que porten un any a la presó i a l’exili’. Díaz els oferia una solució perquè desapareguin: ‘Saben com es resol tot això? Amb una urna, amb una papereta, amb una pregunta, i deixant que la gent d’aquest país voti i decideixi’. ERC ha recordat que encara hi ha símbols franquistes als carrers. La resposta de Carrizosa no s’ha fet esperar: ells que han governat, a diferència de Cs, haurien d’haver-los retirat. ‘Hagan-lo. A mi que me cuenta, señora?’ Al senat espanyol, hi ha hagut més moviments. Cs i el PP s’han abstingut en la votació d’una moció del PSOE que condemnava ‘rotundament’ la dictadura franquista i ‘qualsevol acte d’exaltació del mateix’. S’ha aprovat amb l’aval dels independentistes catalans, PNB, EH Bildu i Units Podem.
El diputat dels comuns Lucas Ferro, que va entrar al parlament després de la marxa de Xavier Domènech, ha acusat Arrimadas de caure en el ‘patetisme parlamentari’. Ho deia pel dia en què la líder de Cs va treure una bandera espanyola a l’hemicicle i ha acusat el partit taronja de voler instrumentalitzar políticament els símbols oficials. Amb la criminalització dels CDR i vetant les investigacions a la casa reial, segons Ferro, es ‘defensa la impunitat dels poderosos’ i es vol aplicar ‘el dret penal de l’enemic contra els dissidents’. Els comuns han insistit que la majoria que va fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa pot ara provocar l’entrada en una nova etapa que afavoreixi Catalunya i l’estat espanyol. Levy, en canvi, ha vist el PSC lligat amb un llaç groc a la cadira de la Moncloa.
Cs i el PP han deixat clar que perseveraran en l’intent d’eliminar els llaços grocs de les places i les institucions.
‘Volen imposar el totalitarisme estètic als carrers, a les places, a les platges’, ha denunciat la diputada del PP Andrea Levy. Els populars pretenien sancionar amb multes d’entre 100 i 6.000 euros els infractors de la prohibició dels símbols polítics a les institucions i al carrer. Tant Levy com el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, han intervingut en castellà. En començar, el de Cs ha saludat els assistents i els que més tard mirarien el debat per
YouTube. La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha somrigut des de l’escó. ‘Estan còmodes en l’abús’, ha dit Carrizosa a la majoria independentista. Es referia a l’abús per la preminença de símbols antirepressius i independentistes als carrers i les institucions. La proposició de llei de Cs, a més de pretendre l’eliminació dels llaços grocs, establia que els Mossos d’Esquadra i les policies locals vigilessin els espais públics i en garantissin la neutralitat institucional.
Ferran Pedret, del PSC, ha llegit una part de l’article 5 de la llei dels d’Arrimadas. L’article diu que, per garantir la neutralitat que fixa la constitució espanyola, les institucions públiques catalanes vetllaran per a evitar que, a l’espai públic, es faci ús ‘de qualsevol pancarta, cartell, o qualsevol element amb missatge, anunci o comunicació de caràcter eminentment ideològic o polític o es manifestin per la seva exhibició i ús de determinades opcions polítiques’. Si algú vol col·locar algun símbol al carrer, en tot cas, hauria de demanar permís a l’autoritat competent. ‘No va d’estelades i de llaços sinó de drets i llibertats de tots i totes’, ha sentenciat Pedret. Jenn Díaz, d’ERC, ha acusat el PP i Cs de voler fer una ‘neteja ideològica de l’espai públic’. ‘Quan hi hagi neutralitat als tribunals, trobaran neutralitat en tot allò que tant els preocupa’, els ha etzibat.
‘No es pot ser neutre i fer política alhora. El lloc natural de la política, la reivindicació i la protesta és precisament a l’espai públic, al carrer’. La diputada de JxCat Anna Geli ha argumentat així l’oposició a la buscada regulació de l’espai públic de Cs i del PP. La CUP ha definit els carrers com un espai de disputa de símbols, on es confronten les classes i hi ha una lluita social i política. ‘Està en joc l’hegemonia del llenguatge mitjançant el qual interpretem la vida’, ha al·legat Carles Riera des del faristol. Ara mateix, segons els anticapitalistes, a l’espai públic hi ha una disputa entre l’antic règim del 78 i el nou projecte democràtic i d’autodeterminació que creix.
JxCat també ha recordat que el llaç groc neix d’una conseqüència: ‘l’empresonament injust dels líders polítics que porten un any a la presó i a l’exili’. Díaz els oferia una solució perquè desapareguin: ‘Saben com es resol tot això? Amb una urna, amb una papereta, amb una pregunta, i deixant que la gent d’aquest país voti i decideixi’. ERC ha recordat que encara hi ha símbols franquistes als carrers. La resposta de Carrizosa no s’ha fet esperar: ells que han governat, a diferència de Cs, haurien d’haver-los retirat. ‘Hagan-lo. A mi que me cuenta, señora?’ Al senat espanyol, hi ha hagut més moviments. Cs i el PP s’han abstingut en la votació d’una moció del PSOE que condemnava ‘rotundament’ la dictadura franquista i ‘qualsevol acte d’exaltació del mateix’. S’ha aprovat amb l’aval dels independentistes catalans, PNB, EH Bildu i Units Podem.
El diputat dels comuns Lucas Ferro, que va entrar al parlament després de la marxa de Xavier Domènech, ha acusat Arrimadas de caure en el ‘patetisme parlamentari’. Ho deia pel dia en què la líder de Cs va treure una bandera espanyola a l’hemicicle i ha acusat el partit taronja de voler instrumentalitzar políticament els símbols oficials. Amb la criminalització dels CDR i vetant les investigacions a la casa reial, segons Ferro, es ‘defensa la impunitat dels poderosos’ i es vol aplicar ‘el dret penal de l’enemic contra els dissidents’. Els comuns han insistit que la majoria que va fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa pot ara provocar l’entrada en una nova etapa que afavoreixi Catalunya i l’estat espanyol. Levy, en canvi, ha vist el PSC lligat amb un llaç groc a la cadira de la Moncloa.
Cs i el PP han deixat clar que perseveraran en l’intent d’eliminar els llaços grocs de les places i les institucions.
Enllaç notícia :
