PRESOS POLÍTICS
L’ARA té accés a les imatges de Junqueras, Romeva i Forn entre els murs de la presó madrilenya.
ALBERT LLIMÓS
“Módulo 7, recuento”. Falten cinc minuts per a les vuit
del matí. Sona la megafonia a Estremera. És un to de veu rutinari que
ve acompanyat del so mecànic de les portes obrint-se tot just un pam
perquè el funcionari, puntual, faci el recompte. A la cel·la 1 hi ha
Oriol Junqueras. Al seu costat, a la 2, Joaquim Forn. La tercera és per a
Raül Romeva.
A aquella hora, Junqueras hauria
d’estar a punt de sortir de casa per portar els seus dos fills -el Lluc i
la Joana- a l’escola. Una breu caminada amb els dos petits abans que el
cotxe oficial el traslladi a Barcelona. Forn, a punt de marxar cap a la
conselleria, hauria d’estar revisant que no hi hagi cap arruga als
llençols dels llits de casa. Polit i disciplinat com pocs, és un hàbit
al qual no pot fallar mai.
Romeva, com Junqueras, hauria d’estar portant
el seu fill Noah a l’escola. Però cap d’ells és a casa. Els dos primers
ja duen 7 mesos i cinc dies en presó preventiva al Centro Penitenciario
Madrid VII, enmig del no-res, a 70 quilòmetres de Madrid. Romeva,
després de passar-hi 32 dies, va tornar a ingressar a Estremera el 23 de
març. No són els únics que són a la presó. També hi són Jordi Sànchez,
Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i Dolors Bassa.
Setze hores tancats
L’ARA ha tingut accés a les imatges dels presos polítics catalans a
Estremera. El vídeo -amb una data que no és real- mostra el dia a dia de
tres polítics en presó preventiva. Tres marits, tres pares, que esperen
judici, i que han d’estar 16 hores diàries tancats en una cel·la d’onze
metres quadrats. Molt temps per pensar. I més ara que estan sols. Fins
fa un mes Junqueras i Forn compartien cel·la, una petita sala on a mà
dreta hi ha una pica metàl·lica, una dutxa i un lavabo rudimentaris. La
cel·la té una llitera petita i un parell d’escriptoris amb sis
prestatges per guardar els objectes personals. També un televisor per
matar el temps i informar-se (a través de cadenes espanyoles) del que
passa a fora. I molts llibres. I cartes. Desenes de cartes per
comunicar-se amb familiars i amics, amb companys de partit i rivals, i
també amb anònims que se solidaritzen amb ells.
A les
10 del matí, després d’un ràpid esmorzar, tenen tres hores per fer
activitats o estar a les sales comunes. Cada pres pot fer quatre
activitats a la setmana d’una hora cadascuna. Escacs, idiomes,
manualitats, futbol, lectura... Una comissió s’encarrega de recollir les
propostes dels interns, que no sempre són acceptades pels encarregats. I
també per solucionar els petits i múltiples problemes que van sorgint
en el dia a dia, com la marxa del Quinto, l’encarregat de lectura, o els
canvis que hi haurà a l’estiu: com si es tractés de l’escola dels seus
fills, l’última setmana de juny s’acaben les activitats. Fins al
setembre.
Junqueras, com recullen les imatges, fa una
xerrada sobre història antiga a alguns interns. Així s’ha guanyat el
respecte de molts d’ells, dels que mostren interès a aprendre i treure
alguna cosa positiva de la seva estada en una presó amb més de 1.200
cel·les, enmig d’uns imponents murs que t’aïllen del món exterior. “A
Grècia tenim el naixement de la filosofia dedicada a la física i a les
coses naturals i la filosofia dedicada a les coses humanes”, explica
Junqueras. Romeva és entre el públic que l’escolta, al costat de la
taula d’escacs i un llibre, dos grans aliats tant per a ell com per al
seu company de partit. “Els sofistes són els que es dediquen al saber
humà. Protàgores, Gòrgies i d’allà Sòcrates, i d’allà Plató, i d’allà
Aristòtil”, continua el vicepresident. Mentre els dos companys
comparteixen classe d’història antiga, amb preguntes constants d’alguns
dels altres reclusos, Forn es tanca a la petita biblioteca -una sala de
poc més de 20 metres quadrats amb una pissarra i uns quants centenars de
llibres- per escriure les seves memòries. Des del primer dia que ho fa.
Que cap detall quedi en l’oblit.
La seva filla petita, la Beta, l’hi va
suggerir. Ho havien de fer tots dos però només ell ha seguit amb una
rutina que sap que l’ajuda a superar l’opressió dels murs d’Estremera.
Allà hi bolca les reflexions. La por de les primeres setmanes.
L’esperança d’aquells dies en què arriben bones notícies des d’Alemanya o
el Parlament. Unes memòries que ni tan sols la seva dona, la Laura, ha
pogut llegir encara. Els fulls que van sortint d’Estremera tenen massa
càrrega emocional per enfrontar-s’hi. De moment.
El cunyat de Forn, el José, és qui intenta fer un relat des de fora, en un grup de whatsapp
on posa les reflexions del cercle íntim i els fets que van passant cada
dia en una casa on falta el Joaquim des de fa set mesos. Tampoc ells
volen oblidar.
Després de dinar, poc més de 20 minuts
per menjar apressadament, se’ls torna a tancar a la cel·la fins a mitja
tarda, quan poden sortir durant un parell d’hores a les zones comunes o
al pati. Junqueras i Forn juguen a tenis, com a rivals, amb un parell
de reclusos més. Alguns cops, fins i tot proven el ping-pong amb algun
altre pres. També és el temps per a les trucades. Tenen 50 minuts a la
setmana, un màxim de 10 trucades a telèfons autoritzats, que han de
passar el rigorós filtre de les autoritats penitenciàries. Forn ho fa
sempre a les 6 de la tarda. Romeva al matí, tot i que algun dia s’espera
a la tarda per poder parlar amb els seus dos fills.
Junqueras fa una
perduda abans per assegurar-se que l’interlocutor l’agafarà: si salta la
bústia de veu, el temps es descompta.
Temps per pensar
A dos quarts de vuit del vespre, després d’un sopar ràpid, tot s’acaba.
Tancats a la cel·la fins l’endemà al matí. Tretze hores seguides. De
dilluns a diumenge.
Cada dia el mateix. I ja en són més de 210 per a
Forn i Junqueras. Reclosos a la cel·la és temps per a la lectura. Per
respondre a les cartes. També les que van destinades a l’Anna, la filla
gran de l’exconseller d’Interior. Viu a Anglaterra. Fa pocs dies va
conèixer els pares del seu company. Van anar a Suïssa. “Què els diràs
del teu pare?”, li va preguntar des de Barcelona abans que ella se
n’anés al país helvètic per fer les presentacions amb els futurs sogres.
No és fàcil dir que el teu pare és a la presó. “Que és un pres
polític”, va respondre ella amb orgull. Perquè la dignitat no els hi
podran prendre mai. Ho saben els familiars. Ho saben ells mateixos. I
els hi verbalitzen des del primer dia alguns dels reclusos.
“Vosaltres
teniu sort, que podeu dormir tranquils”, els ha repetit més d’un cop un
pres, penedit del que va fer per acabar a Estremera i conscient que els
tres polítics catalans hi són per qüestions polítiques.
Des que va tornar a entrar a la presó madrilenya, Romeva passa moltes
hores fent meditació i ioga. Una manera de combatre les 16 hores de
reclusió a la cel·la, moltes hores de reflexió per “resituar-se
personalment”, com expliquen els que el coneixen millor. Això o
submergir-se en desenes de llibres que va consumint gràcies al petit
flexo de llum que l’acompanya enmig de la foscor.
Sense diferències
Com tota la resta de presos, els tres polítics catalans han de fer
també les tasques que els assignen. Com les de neteja, tal com mostren
les imatges a què ha tingut accés aquest diari. Cada dimarts i dissabte,
per exemple, amb dues baietes juntes per poder netejar millor, toca
arreglar els passadissos de la sala on es fan les assemblees o
organitzar la biblioteca perquè cap llibre quedi tirat per sobre les
taules, una tasca que assumeix Junqueras.
També toca
aguantar les petites humiliacions que intenta fer de tant en tant algun
funcionari. Actituds de menyspreu de les quals amb el temps els presos
han sabut protegir-se. Els que els coneixen han vist com en els últims
mesos els polítics catalans que estan tancats a Estremera han crescut.
“Tenen les coses clares”, asseveren persones de la seva confiança abans
de posar èmfasi en una de les qüestions més importants per sobreviure
entre els murs d’Estremera. Preservar la dignitat. “No penetraran en la
seva dignitat”, sentencia una persona de confiança.
“Està creixent com a
persona, no podran amb ell”, es referma abans de rematar:
“No són tres
presos qualssevol, són tres presos polítics” i, a Estremera, tots els
que conviuen entre aquells murs gegants ho saben.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada