divendres, 30 de juny del 2017

Junqueras es va oferir a signar en solitari la compra d'urnes per desbloquejar-la



PROCÉS







La resolució de la compra d'urnes reobre els recels entre ERC i el PDECat a l'executiu








EFE Barcelona







Oriol Junqueras, vicepresident i conseller d’Economia de la Generalitat. / QUIQUE GARCÍA / EFE







A tres mesos de la celebració del referèndum, la tensió torna a imposar-se en el Govern. Prova d'això està sent el debat intern que existeix sobre la compra d'urnes, que, fins i tot, va dur el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, a oferir-se -abans que l'executiu català declarés desert el concurs públic per a la compra d'urnes, a fer-se càrrec en solitari de la firma per culminar el procés d'adjudicació, amb la finalitat de desbloquejar-lo.



Segons han explicat a Efe diverses fonts coneixedores de les converses al més alt nivell al Govern, Junqueras, que és també conseller d'Economia i Hisenda, va arribar a posar sobre la taula un esborrany d'acord mitjançant el qual assumia el procés per a l'adquisició de les urnes a utilitzar en l'anunciat referèndum de l'1 d'octubre sobre la independència de Catalunya.



La idea no va prosperar, però va posar de manifest les tensions de les últimes setmanes entre el
PDeCAT i ERC en el si del Govern arran del debat sobre la compra efectiva de les urnes, una compra que fonts independentistes consideren que pot marcar un "punt d'inflexió" en el xoc judicial amb l'Estat pel referèndum.



Precisament el passat 20 de juny el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acordar investigar la querella de la Fiscalia contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i un excàrrec del seu departament per licitar les urnes per al referèndum.



De fet, les tensions per les urnes es remunten a Setmana Santa, quan, tal i com va avançar l'ARA, ja hi va haver friccions internes al Govern pel debat sobre qui havia de signar les ordres relatives als preparatius del referèndum i, per tant, quedar exposat a una querella.



Compromís pel referèndum
Públicament, el pols va quedar tancat el 21 d'abril, amb la firma solemne del Govern en ple d'un manifest de "compromís amb el referèndum", però portes endins, i enmig d'un gran secretisme, el PDeCAT i ERC van posar en marxa un nou nucli dur de decisió i planificació estratègica, encapçalat pel president català, Carles Puigdemont, i Junqueras i amb presència de responsables dels dos partits, exdirigents de relleu i entitats sobiranistes.



Aquest nucli dur -al marge de les trobades d'alt nivell que ja se celebraven anteriorment cada dimarts amb presència de la CUP i de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell- ha anat coordinant discretament l'estratègia cap a l'1-O, amb reunions aproximadament -depenent de l'agenda política- cada 48 hores.



Setmanes abans que la portaveu del Govern, Neus Munté, anunciés aquest dimarts passat que les dues empreses amb opcions de proveir les urnes del referèndum no han estat homologades en no complir tots els requisits tècnics, Puigdemont ja va deixar caure en cercles interns que el concurs podia quedar desert.



Dies després, segons les diverses fonts independentistes consultades, Junqueras va plantejar un esborrany d'acord en el qual es proposava assumir l'encàrrec per a l'adquisició de les urnes.



Des de les files demòcrates dins del Govern, el gest de Junqueras va ser interpretat com un ultimàtum per forçar l'executiu en bloc a desencallar la compra d'urnes o, si no n'hi ha, assumir ell personalment l'encàrrec encara a risc de ser objecte de querella, però el document, segons aquestes fonts, "no era jurídicament sòlid" i ja hi havia un procediment obert per Governació, pel que no va arribar a ser analitzat pel Consell Tècnic del govern.



En canvi, en sectors republicans hi havia recels pel procés de licitació impulsat per Borràs i per les "reticències" que segons les fonts consultades percebien alguns alts càrrecs del PDeCAT -com el secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana, o consellers com Jordi Jané o Meritxell Ruiz- a estampar una firma col·lectiva en acords que podrien comportar conseqüències penals.



Tampoc faltaven veus al PDeCAT que apuntaven que ni Junqueras ni el conseller d'Afers Estrangers, Raül Romeva, a qui Puigdemont va encarregar l'organització del referèndum, estaven impulsant amb prou diligència els preparatius de l'1-O.



Descartat el concurs posat en marxa per Borràs, i amb el calendari per desplegar els preparatius de l'1-O estrenyent-se cada vegada més, el Govern té ara les mans lliures per procedir a una adjudicació directa per proveir les urnes.



Una possibilitat és que hi hagi una firma col·lectiva per a la provisió d'urnes, en la qual tots els membres del Govern de forma solidària assumirien l'encàrrec, una eventualitat que segons les fonts consultades podria portar algun d'ells a replantejar-se la seva continuïtat en l'executiu català.



De fet, fonts d'ERC i la CUP admeten que arribarà un moment en què, per seguir avançant quan hi hagi un veto dels tribunals al decret de convocatòria de l'1-O, hi haurà d'haver actituds de "desobediència", i dubten que aquells alts càrrecs reticents ja ara a fer determinats passos aguantin llavors la pressió.