No era això, companys diputats i diputades, no era això pel que us vam votar el 27 de setembre. No era perquè els vostres interessos partidistes ofeguessin el compromís que vau adquirir. Era per reflectir al Parlament la transversalitat del moviment independentista que hi ha al carrer.
Transversalitat prepresentada per persones que voten Unió Democràtica, Esquerra Republicana, Demòcrates de Catalunya, Iniciativa, la CUP – Crida Constituent, Convergència Democràtica, Solidaritat o Reagrupament. Que baixen al carrer a muntar parades, parlen amb els veïns i els expliquen per què la independència és la millor opció –l’única, ara mateix, a manca d’alternatives-.
Us hem dit i repetit que la societat civil us farà costat per defensar la vostra legitimitat com a càrrecs electes quan l’estat espanyol o el seu braç judicial iniciïn accions legals contra vosaltres. Us hem insistit enque les lleis aprovades pel Parlament han de ser aplicades, de totes totes, encara que el Tribunal Constitucional o el govern espanyol facin la rebequeria… si no és que teniu una voluntat autonomista que us fa sotmetre-us a la justícia espanyola enlloc de al poble que us ha votat.
No era això, companys. No us vam votar perquè convertíssiu el Govern i el Parlament en un teatre de comèdies d’embolics. Ni perquè us poséssiu a la boca eslògans èpics que després no teniu la valentia de portar a la pràctica. Ni perquè us tiréssiu els plats pel cap com a estratègia per començar una negociació.
No era això, companys. No us vam votar perquè aturéssiu les màquines a l’espera d’un nou govern a Espanya, malgrat tots els esforços mediàtics per fer-nos creure que ens hi juguem alguna cosa. Tot plegat sabent que no hi haurà cap govern espanyol que permeti el nostre full de ruta i que, al mateix temps, més de la meitat del nostre país ja n’ha desconnectat mentalment, Quina manera més poc catalana de desaprofitar les oportunitats!
No era això, companys. Us heu embarcat en discussions absurdes i una espècie de competició per veure qui sotmet l’altre: una discussió que no és necessària, ni és positiva, ni és útil, i que s’allunya molt del que vau prometre que faríeu a les últimes eleccions al Parlament. Aquesta vegada no hem votat els partits independentistes perquè sigueu adversaris entre vosaltres. Ho éreu fins el 2015 i ho tornareu a ser quan es proclami la República. Però mentrestant, no.
Des de l’Assemblea Nacional Catalana i totes les entitats i persones a títol individual ens cal recuperar el comandament del camí cap a la independència. Us donarem el suport necessari però no deixarem de recordar-vos els vostres compromisos. Ens mobilitzarem quan sigui necessari per tal que feu allò que heu de fer. Sense perdre el temps ni fer-nos-el perdre a nosaltres.
Un dels molts avantatges de la independència serà que ens haurem acostumat a participar de la vida política. A fer que la democràcia sigui 365 dies a l’any -366 els anys de traspàs- i no només un dia cada quatre anys. Allò que en diem una democràcia de veritat. Perquè queda clar que a les grans decisions hi hem de ser tots: la classe política i la societat civil.
Fem, doncs, un assaig. Recuperem el lideratge del moviment. El procés és nostre (de tots: homes, dones, partits i institucions) i hem de fer plegats el camí per arribar fins al final sense desviar-nos per discussions partidistes o de discurs. Era això, companys!
Assemblea Sectorial de Psicòlegs per la Independència
Assemblea Nacional Catalana
Enllaç article :
http://psicolegs.assemblea.cat/no-era-aixo-companys/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada