Però he sentit la roda de premsa d'Artur Mas i he quedat esgarrifat. Un dels arguments que fa servir és que 10 diputats no poden imposar-se als altres 62. O sigui, que els partits que no guanyen estan obligats a investir el que ha guanyat. Ostres, quin sentit democràtic! Cap intel·lectual havia arribat a unes conclusions tan elevades. Mentrestant els de la CUP han acceptat que una persona de CDC sigui el president. Què més volia Mas? Mas va dir: «Amb la gent que vol fer la hiperrevolució de les superesquerres no arribem a la cantonada (...) la CUP no ha entès res». I altres perles. Voleu dir que destil·lant tant d'odi a la CUP es va enlloc? I si necessita els vots de la CUP al març?
Per la seva banda els d'ERC van acceptar anar junts amb CDC en ple caos en aquest partit pel cas Pujol i pel cas 3%. I renunciar a la possibilitat que Junqueras fos el proper president. Sabem on és l'idealisme de Junqueras, que és capaç de desaparèixer per arribar als seus objectius. Ningú en dubta.
Però, on és l'idealisme de Mas? No podria sacrificar-se una mica? Mas és un polític en actiu amb cotxe oficial des de fa 33 anys, quan va entrar al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya primer com a cap del Servei de Fires i després com a director general de Promoció Comercial (1982). S'ha presentat cinc vegades a president, ara serà la sisena. No són prou anys? No hem de posar cap limitació de mandats? Per la seva supèrbia haurem de fer unes altres eleccions per tal que finalment presenti la dimissió la propera nit electoral quan hagi perdut la meitat dels diputats que tenia el 2010.
Els independentistes no es poden autoenganyar, preval el síndrome de hybris d'Artur Mas per sobre de les il·lusions de dos milions d'independentistes. Mas necessita temps per fundar un nou partit serà «Democràcia i llibertat»? (Deixeu-me dir de passada que convindria crear, en la propera Constitució catalana, la figura de la pena de mort per als creadors de nous noms de partits), però caldria mirar primer pels interessos del poble català, oi?
Mas, presentant les eleccions com un plebiscit, que va perdre, hauria de dimitir i no ho va fer. Alex Salmond després d'un èxit molt més impressionant que el de Junts pel sí, la nit electoral del referèndum va presentar la dimissió.
La diferència és que Salmond probablement serà president de l'estat lliure d'Escòcia i Mas no ho serà mai de la República catalana. Heu sentit dir mai que és republicà?
Enllaç article :
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/01/08/larrogancia-mas/761425.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada