Donat d'alta al PSUC el 1975, entén que la formació ecosocialista s'hauria d'haver sumat al bloc independentista, "perquè és l'única manera d'aplicar el programa".
 |
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) comença a notar en el seu propi si
el debat independentista. La solució salomònica adoptada a la Convenció
Nacional de Sabadell del febrer a favor d'un Estat català "lliure i
sobirà" però dins d'Espanya, que mirava d'acontentar tant a federalistes
com a independentistes, s'està demostrant poc eficaç. Amb data de 31 d'octubre, l'històric militant Enric de Vilalta, que el 1975 va començar a militar al PSUC, va anunciar a la direcció ecosocialista que abandonava el partit.
"Ha estat un procés més o menys llarg, però que s'accelera a partir de l'assemblea de Sabadell, quan es pren la determinació de carregar-se la possibilitat d'afegir-se al món de les organitzacions sobiranistes", explica a El Món. "No calia que ICV es convertís en un partit independentista, però sí que calia sumar-se a la independència, perquè és l'única manera d'aplicar el nostre programa", considera.
Durant l'última campanya electoral, De Vilalta ja va manifestar el seu suport a JxSí, perquè considerava que el seu vot "havia de sumar clarament a la independència". Defensa que la formació compta amb militants independentistes, però que el 27-S es van trobar enmig d'una candidatura "que bloqueja el camí cap a la independència". I alerta, fins i tot, que ICV "pot caure en una deriva anti-independentista", sobretot arran del lideratge parlamentari de Joan Coscubiela.
De Vilalta, conjuntament amb d'altres ecosocialistes independentistes, va promoure un corrent crític en el si del partit per defensar la utilitat de la independència, Compromís per la Independència. "Va ser un intent de frenar el que ja prevèiem que serien passos enrere", exposa. Però, quan es va constituir formalment l'assemblea del corrent, tot un seguit de militants afins a la direcció van "desembarcar-hi" i van fer-se'l seu. "Vam intentar mantenir un cert equilibri, però no ens en vam sortir", exposa.
De Vilalta explica que a aquestes discordances de fons per l'estratègia política del partit també se n'hi sumaven d'altres de funcionament intern, motiu pel qual ha acabat decidint que abandonava la formació.
"Ha estat un procés més o menys llarg, però que s'accelera a partir de l'assemblea de Sabadell, quan es pren la determinació de carregar-se la possibilitat d'afegir-se al món de les organitzacions sobiranistes", explica a El Món. "No calia que ICV es convertís en un partit independentista, però sí que calia sumar-se a la independència, perquè és l'única manera d'aplicar el nostre programa", considera.
Durant l'última campanya electoral, De Vilalta ja va manifestar el seu suport a JxSí, perquè considerava que el seu vot "havia de sumar clarament a la independència". Defensa que la formació compta amb militants independentistes, però que el 27-S es van trobar enmig d'una candidatura "que bloqueja el camí cap a la independència". I alerta, fins i tot, que ICV "pot caure en una deriva anti-independentista", sobretot arran del lideratge parlamentari de Joan Coscubiela.
De Vilalta, conjuntament amb d'altres ecosocialistes independentistes, va promoure un corrent crític en el si del partit per defensar la utilitat de la independència, Compromís per la Independència. "Va ser un intent de frenar el que ja prevèiem que serien passos enrere", exposa. Però, quan es va constituir formalment l'assemblea del corrent, tot un seguit de militants afins a la direcció van "desembarcar-hi" i van fer-se'l seu. "Vam intentar mantenir un cert equilibri, però no ens en vam sortir", exposa.
De Vilalta explica que a aquestes discordances de fons per l'estratègia política del partit també se n'hi sumaven d'altres de funcionament intern, motiu pel qual ha acabat decidint que abandonava la formació.
"No tinc partit"
Després d'anys de militància política i sindical, De Vilalta afirma: "La gran pregunta és: …i ara, què? No tinc partit, com molts d'altres companys." De moment, decideix centrar els seus esforços polítics en l'associació Acord d'Esquerres per la República Catalana, en què "s'intenta crear consensos i mantenir punts de contacte amb les diferents esquerres quant a la qüestió nacional. Les esquerres transformadores del país estan en crisi, tant EUiA com ICV, Procés Constituent… I s'hauran de refundar d'una manera o altra. Si aquí finalment podem crear República, s'hauran de resituar en aquest nou marc, i si ja hi treballem des d'ara, tot això que tindrem guanyat."
En els propers dies, d'altres militants podrien emprendre el mateix camí de sortida que ja ha iniciat De Vilalta.
Després d'anys de militància política i sindical, De Vilalta afirma: "La gran pregunta és: …i ara, què? No tinc partit, com molts d'altres companys." De moment, decideix centrar els seus esforços polítics en l'associació Acord d'Esquerres per la República Catalana, en què "s'intenta crear consensos i mantenir punts de contacte amb les diferents esquerres quant a la qüestió nacional. Les esquerres transformadores del país estan en crisi, tant EUiA com ICV, Procés Constituent… I s'hauran de refundar d'una manera o altra. Si aquí finalment podem crear República, s'hauran de resituar en aquest nou marc, i si ja hi treballem des d'ara, tot això que tindrem guanyat."
En els propers dies, d'altres militants podrien emprendre el mateix camí de sortida que ja ha iniciat De Vilalta.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada