Societat Civil Catalana i La Razón acusen “els nacionalistes” de prioritzar la “neteja de sang” en la llista Junts pel Sí, el directe.cat ha preguntat a un expert que ens ha donat les claus per rebatre-ho
La Razón publicava aquest
dilluns a portada que Societat Civil Catalana denuncia que Mas menysté
en la seva llista “Junts Pel Sí” els cognoms més comuns a Catalunya com
García, Martínez o López i assegura que no és la primera vegada que
“els nacionalistes” prioritzen la “neteja de sang” entre els seus
candidats. La notícia es basa en dades de l’IDESCAT del 2014 sobre
cognoms de la població de Catalunya, analitzades de forma barroera i
sense tenir en compte qüestions fonamentals sobre la distribució de la
freqüència i repetició dels cognoms a Espanya i Catalunya. El
directe.cat ha preguntat a un expert que dóna les claus per rebatre
aquest nou intent d’assimilar l’independentisme a pràctiques
totalitàries del passat.
Per Societat Civil Catalana el cognom de la mare no val
Quim Sangrà, membre de l’Associació Pedra Seca d’estudis genealògics, fa un seguit de reflexions que desmunten les manipulacions i mentides de Societat Civil Catalana i La Razón. En primer lloc, Sangrà assegura que no es cert que en la llista de Junts pel Sí no apareguin els cognoms més comuns a Catalunya que són d’origen castellà (de 170 candidats més de 70 porten cognoms d’origen no català, un 40%)i assenyala la primera manipulació de Societat Civil Catalana, que és excloure els segons cognoms alhora d’analitzar la llista. És que el cognom de la mare no val? pregunta Sangrà.
“El més normal a Catalunya és no dir-se ni García, ni Martínez, ni López”
En segon lloc, Sangrà assenyala que SCC interpreta les dades de l’IDESCAT com vol, ja que els percentatges dels cognoms García i els 7 patronímics hiperrepetitius castellans -López, Martínez, Sánchez, Rodríguez, Fernández, Pérez i González-, sumats arriben només al 23,6% (amb segons cognoms inclosos) del total de cognoms de Catalunya, mentre que més del 76,4% dels catalans tenen altres cognoms. “Que García, Martínez o López, siguin els noms més freqüents, no vol dir que siguin els cognoms que porta tothom, si no, simplement els més repetits, però amb uns percentatges molt baixos. El més normal a Catalunya és no dir-se ni García, ni Martínez, ni López, com tampoc dir-seTorres, Molina o Gil que són ambivalents (català i castellà alhora) o Vila, que és el cognom d’origen només català més freqüent”, assenyala Sangrà que acusa l’entitat antiindependentista de manipular les dades per dir “bajanades i d’utilitzar els cognoms com a arma llancívola”.
Els cognoms castellans són molt repetitius i tenen una variabilitat molt baixa, per això són més comuns
Quim Sangrà, membre de l’Associació Pedra Seca d’estudis genealògics, fa un seguit de reflexions que desmunten les manipulacions i mentides de Societat Civil Catalana i La Razón. En primer lloc, Sangrà assegura que no es cert que en la llista de Junts pel Sí no apareguin els cognoms més comuns a Catalunya que són d’origen castellà (de 170 candidats més de 70 porten cognoms d’origen no català, un 40%)i assenyala la primera manipulació de Societat Civil Catalana, que és excloure els segons cognoms alhora d’analitzar la llista. És que el cognom de la mare no val? pregunta Sangrà.
“El més normal a Catalunya és no dir-se ni García, ni Martínez, ni López”
En segon lloc, Sangrà assenyala que SCC interpreta les dades de l’IDESCAT com vol, ja que els percentatges dels cognoms García i els 7 patronímics hiperrepetitius castellans -López, Martínez, Sánchez, Rodríguez, Fernández, Pérez i González-, sumats arriben només al 23,6% (amb segons cognoms inclosos) del total de cognoms de Catalunya, mentre que més del 76,4% dels catalans tenen altres cognoms. “Que García, Martínez o López, siguin els noms més freqüents, no vol dir que siguin els cognoms que porta tothom, si no, simplement els més repetits, però amb uns percentatges molt baixos. El més normal a Catalunya és no dir-se ni García, ni Martínez, ni López, com tampoc dir-seTorres, Molina o Gil que són ambivalents (català i castellà alhora) o Vila, que és el cognom d’origen només català més freqüent”, assenyala Sangrà que acusa l’entitat antiindependentista de manipular les dades per dir “bajanades i d’utilitzar els cognoms com a arma llancívola”.
Els cognoms castellans són molt repetitius i tenen una variabilitat molt baixa, per això són més comuns
“Els cognoms catalans en canvi són molt més variables, hi ha molts més cognoms catalans, i el sistema basc, per exemple,encara és més variable”, explica Sangrà, que assegura que això justifica que García, Martínez i López siguin els noms més repetits. De fet, Sangrà recomana un cop d’ull al mapa de la concentració de cognoms per províncies a Espanya, fet en bases a les dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), la distribució dels cognoms a l’estat espanyol s’explica pel "sistema" de cognoms castellans, que es basa molt en els cognoms asturlleonesos (de la llengua asturlleonesa) i per això el màxim de concentració es troba en la zona d'Astúries i Castella i Lleó, explica Sangrà.
Els sistemes de cognoms basc, aragonès i català resten ben diferenciats del sistema castellà
La repoblació cap al sud i el tipus de feudalisme castellà, molt depenent del "senyor" fa que tant a les dues Castelles, com a Andalusia i Extremadura els cognoms que substitueixen els noms moriscos durant la reconquesta i més tard els que quedaven, juntament amb els hebreus, siguin els patronímics castellans dels "senyors feudals" (García, Fernández, López, etc...). Clarament, els sistemes de cognoms basc, aragonès i català resten encara avui en dia, ben diferenciats del sistema de baixa variabilitat dels patronímics asturianocastellans.
Aquest fet s’evidencia ja a inicis de l'Edat moderna (ss. XV i XVI) quan començà el costum d'afegir-hi un cognom o topònim al cognom (López de Ayala, Martínez de Heredia, etc...) per a poder distingir les diferents branques en poblacions en què la immensa majoria de vilatans tenien el mateix cognom. De fet, aquest és l'origen inicial de que a Espanya (i, en part, a Portugal) s'adoptin els dos cognoms-una raresa a Europa-, i s'oficialitzin quan s'inicia el Registre Civil el 1875, perquè els cal una eina per a poder identificar correctament les persones.
Fins ben entrat el s.XIX Catalunya, a diferència d’Espanya, només feia servir un cognom
Cal recordar que a Catalunya, diu Sangrà, el sistema originari de cognoms és d'un sol cognom fins a ben entrat el s. XIX –com demostren els registres parroquials- i que no és fins el 1875 també que a Catalunya la gent no comença a fer servir els dos cognoms (cosa que només feien algunes famílies benestants, generalment per a conservació del cognom de les pubilles). Si Catalunya hagués estat un estat sobirà tot aquest temps, de ben segur que duríem un sol cognom, perquè amb la variabilitat de cognoms d'aquí no hagués calgut aquesta mesura.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada