La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus.
Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació
ciutadana, a les quals n'és característica la presència de foc i pirotècnia.
Actualment la Patum de Berga és dirigida pel Patronat de la Patum,
òrgan format pels caps de colla de totes les comparses, el regidor de la
Patum i de cultura, l'alcalde de Berga, un historiador i un gerent.
Per extensió i de manera figurada, també s'aplica a aquella persona
que té una gran consideració o popularitat, sovint més pel seu càrrec o
per la fama aconseguida que no pas pels seus mèrits reals i presents.
No obstant quan parlem de La Patum no es fa referència a aquestes
definicions: el mot Patum és una onomatopeia del característic so del
tabal, omnipresent a la festa.[3] El toc d'aquest primitiu instrument té dos temps, el primer dèbil (pa) i el segon fort (tum).
Història
La comparseria de la Patum, àdhuc havent sofert una important
superposició de significats al llarg de la seva història, encara
conserva reminiscències en el seu interior de pràctiques precristianes,
en els rituals de vegetació i de regeneració genèsica que sustenten el
cicle de Maig, pràctiques que l'Església Catòlica va assimilar, readaptar i integrar part d'aquest cerimonial primigeni, convertint-lo en un vehicle de cristianització.[4]
Els orígens de La patum s'han de cercar en la celebració de Corpus Christi, festa nascuda durant el segle XIII i universalitzada el 1316 pel papa Joan XXII. A la ciutat de Berga la referència documental més antiga conservada de la festivitat del Corpus i la seva Processó correspon al 20 de maig de 1454.[5]
Des dels seus inicis la processó de Corpus, arreu, començà a integrar
tot un seguit d'escenificacions, que amb el pas del temps s'anomenaran
entremesos, que tenien com a objectius principals l'educació i la
moralització d'aquells qui observaven el seguici. Moltes vegades,
aquestes escenificacions eren simples cristianitzacions d'elements
pagans preexistents, els quals, foren readaptats i acabaren representant
diferents passatges de les sagrades escriptures, adquirint el seu
caràcter processional definitiu.
Aquests entremesos, amb el pas dels anys, anaren obtenint entitat
pròpia i guanyant adeptes entre el poble, més pel seu vessant lúdic que
pel seu caràcter alliçonador, quedant-ne tan sols les parts més
festives. Aquestes mostres festives protagonitzades pels mateixos
entremesos que prenien part en la Processó derivaren posteriorment en la
Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, preludi de l'actual Patum.[6]
Així arran de la processó de Corpus s'esdevingueren dos actes clarament
diferenciats: la Processó pròpiament dita, venerant el Santíssim
Sagrament i l'església catòlica, i la Bulla, amb un caràcter purament
civil i laic i destinada a honorar i homenatjar les autoritats civils.
Cal mencionar que altres poblacions catalanes foren capaces de crear
una Bullícia del Santíssim Sagrament emanada de la Processó del Corpus,
és a dir, crearen la seva pròpia “Patum”, tot i que aquestes no han
estat capaces de mantenir-la viva al llarg dels segles com ha passat a
Berga, fet que fa de la Patum una celebració única.[7]
La Bulla de Berga és documentada, com a tal, des de l'any 1525. La majoria d'actes consisteix en uns drames mímics que representen les lluites dels cristians contra els musulmans, de sant Miquel Arcàngel que, ajudat per àngels, lluita contra Llucifer i els seus diables, les burles contra Abul-Afer o Bullafer,[8] cabdill àrab que va envair aquest país. En canvi l'acte de l'àguila expressa la satisfacció de Berga per haver acabat amb el domini feudal i passar a dependre directament i exclusivament del rei.
Ben aviat, els aires de festa que la Bulla comportava foren titllats
“d'abusos” per part de l'autoritat eclesiàstica, la qual es va preocupar
d'eradicar aquestes mostres festives intentant retornar el seguici
processional a la dignitat que aquest requeria, tot provocant
prohibicions. A Berga cal destacar dues d'aquestes prohibicions. D'una
banda, la disposada a les Sinodals de 1689 per part del bisbe de
Solsona, Miguel de Santos, i de l'altra, la lletra del vicari general de
Solsona al rector de Berga, carta que segons alguns autors fou el
detonant de la prohibició definitiva de l'actuació dels entremesos a
l'interior de l'església.
Des de mitjan segle XVI, aquests entremesos deixaren de dependre de
determinats gremis o confraries i passaren a ser gestionats per
l'Ajuntament. Durant els segles XVII i XVIII, a les comparses originals
s'afegiren els Gegants, documentats per primera vegada el 1695 (per bé
que incorporats entre 1662 i 1694), i l'Àliga, construïda l'any 1756.
Entre finals del segle XVIII i primers del XIX començà a donar-se, de
manera gradual, la substitució de l'antic nom de Bulla per l'actual de
Patum.[9]
Els segles XIX i XX van acabar de conformar la major part de canvis
importants en la Patum, tot respectant l'essència de la tradició; a mig
segle XIX la festa havia viscut la introducció de la primera comparsa de
Nans, els Nans Vells (documentats per primera vegada el 1855), i el
canvi dels antics Gegants pels actuals Gegants Vells l'any 1866; tot i
que és a finals del segle XIX quan la Patum rep una veritable revolució
en la forma i el desenvolupament de la representació: Durant aquests
anys, s'introduïren les músiques dels Plens i dels Turcs i Cavallets
(1888-1890), es compraren els Nans Nous i els nous Cavallets (1890),
s'introduí la Guita Xica en la celebració (1890), es compraren vestits
nous per als Turcs i Cavallets i la Guita Grossa (1890), es va reformar
el vestit de la Geganta Vella (1890), es compraren els Gegants Nous
(1891) i es reintroduïren els Nans Vells (1892). També fou per aquests
anys quan es va compondre la música dels Nans Nous.[10]
El maig de 2010 es va instal·lar a Berga el Monument de La Patum, una estructura de ferro corten de 6,40 m d'alçada que reprodueix el logotip de La Patum.[11] Tant l'estructura com el logotip van ser dissenyats per Salvador Vinyes i Reig,
qui juntament amb l'Ajuntament de Berga n'impulsaren la seva
construcció. L'obra fou possible gràcies a la participació de 4086
persones qui, a canvi d'una petita aportació, el seu nom es gravà sobre
el Monument.
Durada i periodicitat
La Patum de Berga se celebra un cop l'any, la data de celebració és
variable pel fet de coincidir amb la festivitat cristiana del Corpus Christi,
això fa que la Patum se celebri entre finals del mes de maig i finals
del mes de juny. Els actes centrals de la festa tenen lloc durant la
setmana del Corpus, de dimecres a diumenge. Hi ha, però, uns actes
preliminars, d'anunci de les festes, que es fan les setmanes anteriors a
la festivitat del Corpus i que s'han mantingut. El primer d'aquests
actes preliminars té lloc tres diumenges abans de Corpus: el Diumenge de
l'Ascensió;[n. 1] el segon, el diumenge immediatament anterior: el Diumenge de la Santíssima Trinitat.[n. 2][12]
La festa, pròpiament dita, té 5 dies de durada i comença sempre en
dimecres (dia anterior al dijous de corpus) i acaba el diumenge. Els
principals actes de cada dia són:
Dimecres: Passades al migdia i al vespre en honor a les autoritats
Dijous: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre
Divendres: Passada infantil a les 10:00, Patum infantil de lluïment al migdia i Patum infantil completa al vespre
Dissabte: Entrega dels títols de Patumaire i Patumaire d'Honor i
Passada al Vespre en honor als administradors i les places de Berga.
Diumenge: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre
Actes
Actes previs
El Cap d'Any de Patum
El Cap d'Any de Patum se celebra el dimecres abans de la sortida del
Tabal a les dotze de la nit. Se celebra aquest dia perquè antigament el
Tabal sortia el Dijous de l'Ascensió, i segons els patumaires comença un
nou any de Patum. A les dotze de la nit, quan sonen les campanes, un
grup de músics dirigits per Pòlit Miró toquen el Cap d'Any de Patum, un
ball de gegants compost expressament pel mateix director. A part
d'aquest ball, es toquen "tandes" de Tirabols. Es reparteixen gotets de
barreja i dotze fuets petits de xocolata, que es mengen quan toquen les
campanes. El fotògraf berguedà Jordi Plana i l'Agrupació fotogràfica de
tallers d'arts i oficis de Berga (AFTDAO) foren els impulsors d'aquest
acte amb motiu del qual cada any s'edita també un calendari del Cicle de
PATUM. Aquest calendari és il·lustrat i produït pels mateixos
components de l'AFTDAO. En el mateix calendari s'hi inclou, amb la
col·laboració de l'historiador berguedà Albert Rumbo, una efemèride
mensual relacionada amb la Patum. Per tal de fer més complet aquest
acte, el de la celebració del Cap dàny de Patum" s'encarregà al músic
Pòlit Miró la composició d'una peça musical única i adient a la festa.
Els cicles de Patum foren concebuts en 12 anys, i la composició musical
havia d'acabar al llarg d'aquests dotze anys en una gran simfonia per a
cor i orquestra. Diferents problemes de gestió i econòmics no han fet
possible que la idea primitiva arribes al final, quedant tan sols un
ball de gegants que duu per títol "Cap d'any de Patum"
La sortida del Tabal
La sortida del Tabal té lloc el Diumenge de l'Ascensió: se celebra un
ple extraordinari de l'Ajuntament de Berga per decidir de forma oficial
si es fa la Patum o no. Després de la decisió, indefectiblement,
favorable, els músics interpreten el ball de l'Àliga i el Tabal surt
pels carrers i places de Berga anunciant la resolució del Consistori.
Els Quatre Fuets
Els quatre fuets són dos salts de maces que es realitzen el diumenge
de la Santíssima Trinitat, anterior a la setmana de corpus. Aquest acte,
d'origen inexacte, era antigament una prova dels fuets que
s'utilitzarien a la Patum, de manera que hom podia valorar si "petaven
bé", ja que antigament els fuets eren elaborats a mà per artesans i,
lògicament, podien tenir variacions respecte d'altres fuets d'altres
anys o d'altres elaboradors. Avui en dia, els fuets són fabricats de
forma mecànica i el resultat sol ser òptim. No obstant això, s'ha
conservat aquest acte, ja que representa una trobada prèvia per als
patumaires.
Passades
S'anomenen passades o passacarrers
als diferents trajectes que fan pels carrers del nucli antic de la
ciutat alguns elements de les comparses de la Patum, tot aturant-se en
llocs fixats per tal de dur a terme alguna representació del salt, ball o
dansa. Aquestes passades es realitzen en l'actualitat el dimecres de
Corpus, en dues ocasions: a les dotze del migdia i a les vuit del
vespre, i el dissabte a dos quarts de vuit del vespre.
A la primera passada, Tabaler i Tabal junt amb els quatre Gegants
recorren els mateixos carrers per donar el tret de sortida a les festes i
convidar la població a participar-hi.
En la Passada de Dimecres tarda hi participen el Tabal, les Maces,
les Guites i els Gegants Vells. El recorregut d'aquesta passada varia,
ja que es tracta d'una ballada en honor a les autoritats locals, davant
els seus domicilis.
En la Passada de Dissabte hi participen les mateixes comparses, però
el recorregut Varia, ja que aquesta es tracta d'una ballada en honor
dels Administradors de la patum d'aquell any. Els Administradors
són quatre parelles escollides entre les quals s'han casat d'ençà de la
darrera Patum.
Ambdues passades acaben ben entrada la matinada amb Tirabols a la plaça de Sant Joan, la interpretació de la popular melodia Ella s'ho pensa
al carrer Major (que s'interpreta únicament en aquest carrer i sempre
de manera ininterrompuda) i, a continuació, més Tirabols a la plaça de
Sant Pere.
Patum de Lluïment
Té lloc el dijous i el diumenge de Corpus a les dotze del migdia.
Abans a les deu del matí té lloc una engegada de coets per tal de
despertar i avisar la població de l'anada dels músics a buscar els
Administradors a casa seva i de la Missa Major a les onze.
En aquesta hi participen totes les comparses amb l'excepció dels
Plens. Així doncs actuen successivament i seguint el mateix ordre: els
Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l'Àliga, els Nans Vells, els
Gegants i els Nans Nous, i per acabar hi ha Tirabols. Actuant totes
elles un sol cop.
Patum Completa
Té lloc el dijous i el diumenge de Corpus a dos quarts de deu del
vespre. Hi participen els mateixos entremesos que al matí, però en
comptes de fer-hi només una actuació en fan quatre. Després de la segona
i la quarta actuació tenen lloc els Plens. Al final, torna a haver-hi
Tirabols. Participants patum complerta
Comparsa
Integrants
Tabal
1
Turcs i Cavallets
8
Maces
8
Àngels
2
Guita Grossa
6
Guita Xica
6
Àliga
3
Nans Vells
4
Gegants
16
Nans Nous
4
Vestidors de Plens
22
Plens
100
Acompanyants de Plens
100
Total
280
Nota: els plens es renoven després de cada salt,
fet que implica la participació de 200 persones
més (100 Plens i 100 Acompanyants)
La Patum infantil
Té lloc el divendres de Corpus i els actes són els mateixos que es
fan a la Patum, amb la salvetat de la mida d'aquestes: tots els elements
dels entremesos són de menor mida per tal que els infants puguin
dur-los. Al matí, una passada amb les comparses que també van a trobar
els administradors. A les dotze, hi ha la Patum de lluïment i a les cinc
de la tarda la Patum completa.
El naixement d'aquesta fou casual i sense pretensions. L'any 1956
Joan Rafart i Montraveta, veí de la barriada de Cal Corneta, construí un
gegant casolà, a petició de les seves filles, per tal que aquestes
poguessin jugar a la Patum; la idea agradà i s'estengué fins que el 1964
va ser oficialitzada i el 1968, amb l'estrena dels Nans Vells, la
comparseria es va completar. És el veritable planter de patumaires.
Per a
la UNESCO, aquest va ser un dels valors principals a tenir en compte
per atorgar a la Patum el reconeixement d'Obra Mestra del Patrimoni Oral
i Immaterial de la Humanitat.[13]
Participants patum infantil
Comparsa
Integrants
Tabal
2 nens
Turcs i Cavallets
10 nens i nenes
Maces
10 nens i nenes
Àngels
4 nenes
Guita Grossa
11 nens i nenes
Guita Xica
11 nens i nenes
Àliga
3 nens i nenes
Nans Vells
5 nens i nenes
Gegants
16 nens i nenes
Nans Nous
5 nens i nenes
Plens
70 nens i nenes
Assistents
variable (mínim 12,
un per comparsa)
Total
159 (variable)
Comparses o entremesos de la Patum
El Tabal
«
no hi ha Patum sense el repicar pregon del vell i revingut Tabal
»
— Armengou i Feliu, Josep[n. 3], La Patum de Berga, pàg. 116.
El Tabal és un tambor de grans dimensions i 18 quilos de pes, format
per una carcassa circular de fusta que està tapada pels seus dos extrems
amb pell de cabra, essent tocat pel Tabaler. És un dels elements
originaris de la Patum, documentat des del 1626. El Tabal és l'únic
element de la Patum que participa en tots i cadascun dels actes de la
festa. El Tabal presideix des d'un lloc d'honor les representacions de
la Patum a la plaça de Sant Pere el dia de Corpus i el diumenge següent.
Com ja hem comentat el Tabal és considerat un dels elements
originaris de la patum, documentat des del 1626. Es té noticia que el
tabal fou renovat l'any 1726 per ordre de l'Ajuntament, i es considera
que el tabal actual és segurament aquest. Malgrat aquesta reconstrucció
de 1726, però, la seva forma i estil són molt més remots. El més
interessant d'aquest element és el manteniment de la forma de tensors
originals, mitjançant cordes, que permeten regular-ne el so i que donen a
l'instrument un caràcter poc evolucionat. Les pells s'han de canviar
amb relativa freqüència, però tot i l'alt cost que tenen es manté la
tradició d'utilitzar pells de cabra, rebutjant qualsevol material
sintètic.
Aquesta comparsa està formada per vuit persones, quatre a peu,
abillats a semblança morisca, i quatre que simulen anar muntats damunt
d'uns cavalls de cartó pedra,
i que representen cavallers cristians. Després d'una desfilada conjunta
que inicia la dansa, els dos bàndols agafen camins diferents, dibuixant
dos semicercles oposats mentre escenifiquen una batalla que acaba,
després de cinc envestides, amb la victòria dels Cavallets. La primera
referència coneguda sobre els Turcs i Cavallets de La Patum data del
1828.
Els Cavallets actuals foren construïts l'any 1890 en cartó
pedra, tècnica revolucionaria en aquell temps. Es tracta de quatre
cavalls de cartró, reforçats per una estructura de fusta, que mantenen
la forma, l'estil i la tècnica típics de l'època.
Fins al 1889 la forma dels Cavallets era molt més simple, ingènua i
rudimentària del que és actualment. La gropa del cavall era simulada per
un cèrcol cobert de roba que tapava les cames del suposat genet. Un
diminut cap de fusta al davant i una nina al darrere, al·ludint al
tribut llegendari de les cent donzelles, eren tots els complements dels
gairebé antediluvians cavalls. Avui es conserva el cap d'un d'aquests
antics Cavallets al Museu Municipal de la ciutat.
Un dels quadres representatius que s'esdevingueren del ball de
diables a principis del segle XX. El salt de Maces presenta dues
composicions tot depenent si presenciem la patum de lluïment o la patum
completa. El nom de Maces es dóna als diables pels estris que porten:
les maces són un pal de més de dos metres d'alçada al capdamunt del qual
hi ha una caixa rodona de fusta i pell i que són rematats amb un coet
(o fuet). Els dimonis van abillats amb vestits verds i vermells i amb la
cara tapada per una màscara. A la patum de lluïment el salt és format
per vuit diables i que s'entrecreuen a partir de dos grups oposats de
quatre diables cadascun. Entremig, sant Miquel
i un altre àngel van creuant-se amb els diables fins que, en petar els
fuets d'aquests, els maten amb la llança i l'espasa. A la nit, La Patum
completa, en canvi, només actuen quatre diables, sense el vestit
tradicional ni la màscara i també sense música, ja que evolucionen
únicament al so del Tabal.
Les Maces són quatre estris compostos per un pal de fusta de
més de dos metres d'alçada que està rematat per una caixa circular de
fusta blegada amb els dos costats tapats amb pell. Tot i que foren
reconstruïdes a primers del segle XX, les Maces també han conservat la
forma, la tècnica i l'estil antics. En primer lloc, pel manteniment de
la pell (de cabra), en comptes de productes sintètics, i on hi són
pintades representacions diabòliques. En segon lloc, per la conservació
al seu interior de pedres que, en fregar contra la pell i la fusta,
produeixen un so inconfusible.
Són
el moment culminant de la Patum, l'apoteosi de la festa. Els nostres
passats, amb uns elements limitadíssims van saber crear un espectacle
únic que avui no se'ns acudiria. És l'èxit de l'esperit, el miracle de
creure en alguna cosa.
»
— Armengou i Feliu, Josep, La Patum de Berga
«
l'apoteosi de la festa [...] un verdader galop infernal.
L'altre quadre derivat del ball de diables. El nom de ple prové del
fet que els diables van plens de foc. El salt de Plens només té lloc a
la nit, al segon i quart salt de les comparses; S'apaguen els llums de
la plaça i, saltant als acords d'una música, s'encenen els mil fuets que
duen els cent Plens que participen en l'espectacle: la plaça de Sant
Pere sembla convertir-se en un autèntic mar d'espurnes.
Les carotes o màscares dels Plens (iguals a les de les maces)
s'elaboren sobre un motlle de fusta col·locant-hi retalls de roba
encolada. Quan aquests són secs, la màscara adquireix una gran
resistència que li permet suportar el tro dels coets. Malgrat que la
tècnica s'ha anat perfeccionant amb els anys per tal de fer-les més
consistents, la seva forma continua essent l'original, mantinguda amb
tota seguretat des de finals del segle XIV.
Les Guites
Guita Grossa
Les Guites són dues bèsties
amb cos de mula, coll de girafa (en alguns documents berguedans de
finals del segle XIX surt citada com a tal) i un cap semblant al d'un
drac. a la Patum actuen dues Guites, la Grossa i la Xica (o la Boja),
que persegueixen, amb tres fuets encesos a la boca, el públic que
participa en la festa. Un grup de persones es carreguen les Guites a les
espatlles mentre una persona, al davant, fa de guia i una altra, a
l'interior, aguanta el cap al capdamunt d'un coll que, en el cas de la
Guita Grossa, arriba a superar els quatre metres d'alçada.
Originàriament tan sols hi havia la guita Grossa, la boja fou
incorporada a la festa el 1890.
L'estructura de les Guites és molt simple. El cos, que té forma de
vaixell invertit, està construït amb cèrcols de fusta. El coll és una
simple barra de ferro, d'uns quatre metres la de la Guita Grossa i d'uns
dos la de la Guita Xica.
El cap és, sens dubte, l'element que presenta més interès. El de la
Guita Xica és fet de guix, roba i altres elements, i és anterior al
1890. El de la Guita Grossa, en canvi, és una veritable obra d'art. Amb
clares influències gòtiques (sembla una gàrgola d'aquest estil), podria
datar-se a finals del segle XIV i ha actuat ininterrompudament d'ençà
del 1626 com a mínim. És una testa grossa i pesada (més de vint quilos),
construïda amb materials diversos, que presenta la particularitat de
moure els ulls quan el portador mou la barra.
L'Àliga de la Patum és una bèstia,
de cartó pedra i fusta, que representa un ocell d'aquesta espècie; de
grans dimensions, amb el cap cenyit per una corona comtal, amb les ales
plegades i el bec obert. En el bec porta branques de llorer, olivera i
clavells. Aquesta figura executa el ball amb més valor coreogràfic i
musical de tota la Patum. Data del 1756 i fou construïda pel fuster
local Ramon Roca.
L'Àliga simbolitza el poder, la dignitat, la pau i la justícia, motiu
pel qual antigament ocupava una posició preeminent i gaudia d'un seguit
de privilegis impensables en els altres entremesos. Li era permès de
ballar al presbiteri de l'església i, moltes vegades, figurava a la
Processó immediatament davant la custòdia.
El cos de l'Àliga és com un trencaclosques, amb llistons de
fusta de diversos gruixos i mides disposats de tal manera que en
conformen l'estructura o esquelet. A sobre, capes de roba de sac i guix
li acaben de donar forma i petites peces d'aquesta roba convenientment
enguixada li formen les escates. Es tracta d'una peça construïda amb la
tècnica i l'estil típics de la seva època (1756) i actualment és l'Àliga
més antiga que es conserva a Catalunya.
Nans Vells
Nans Vells
Els Nans Vells són quatre capgrossos
relativament semblants entre ells. Tots quatre representen homes,
porten barret de tres puntes i llargues perruques recollides al darrere
amb un llaç, segons el costum de l'època, van abillats amb bates blaves i
vermelles i ballen tocant les castanyoles. Els Nans Vells arribaren a
Berga l'any 1853, com a donació de Ferran Moragues i Ubach, polític
berguedà. Tenen una estructura de cartró polida amb una capa de guix.
Els Nans Vells participaren de manera continuada en la Patum fins al
1881. El seu mal estat i la situació precària de les arques municipals,
però, provocaren que deixessin d'actuar durant uns quants anys.
Sortosament, però, l'Ajuntament de l'època va tenir el gran encert de no
desfer-se dels Nans Vells, i el 1892, després d'una dècada sense
actuar, va decidir de restaurar-los i retornar-los a la representació.
Nans Nous
Nans Nous
Els Nans Nous
són quatre figures diferents que representen dues parelles, una de jove
i l'altra de vella, que ballen als acords d'una airosa i juganera
melodia que és, possiblement, la més popular i divulgada de les músiques
de la Patum. Són la darrera comparsa introduïda a la Patum. El 1890
l'Ajuntament de Berga els adquirí per substituir els Nans Vells que es
trobaven en molt mal estat. A diferència dels Nans Vells aquests són de
cartó pedra. A partir del 1892 les dues colles de Nans berguedans
actuaren conjuntament a la Patum fins al 1907. L'any següent, els Nans
Nous foren arraconats a causa del seu mal estat de conservació i
deixaren d'actuar durant una dècada. El 1919, per voluntat popular, es
tornaren a reincorporar a la representació.
Els balls de nans simbolitzen el poble gaudint de la pau i
prosperitat sota la protecció dels seus reis, representats per l'àliga i
els gegants. La presència dels nans en la mitologia sembla respondre a
la necessitat d'incorporar a la tradició els personatges populars, la
gent del poble,pel fet que els estaments nobles ja tenien la seva
representació en els gegants.[14]
Gegants
Ball de Gegants
Els Gegants que participen en la Patum són dues parelles; coneguts
popularment com els Nous i els Vells. Es tracta de quatre figures de
quatre metres d'alçada i cent quilos de pes cada una, que van vestits de
sarraïns i que executen una airosa dansa a temps de vals. La primera
referència es remunta a l'any 1472.[15]
Després d'aquest element precursor dels Gegants a Berga, la següent
notícia documental que cita explícitament un gegant data de l'any 1695,
tot i que l'aparició dels Gegants de cartó pedra a la Patum ha de ser un
xic anterior, entre els anys 1662 i 1694, període del qual no s'ha
conservat la documentació municipal. L'any 1704, aquests gegants patiren
una reparació important (canvi de vestits, restauració dels cossos i
els braços del gegant, pintura de les mans i les cares, etc.), cosa que
corrobora que no podien tenir només nou anys. Aquests gegants es
conservaren fins a l'any 1867, quan foren retirats a causa del seu mal
estat i de l'enorme pes que tenien.
L'any anterior, el 1866,[15]
s'incorporaren a la Patum els actuals Gegants Vells. Malgrat que
actualment van vestits de nobles sarraïns, en estrenar-se no hi anaven
pas: els vestits sarraïns s'incorporaren l'any 1876. L'any 1891,
l'Ajuntament va decidir ampliar la comparsa amb els actuals Gegants
Nous, figures adquirides a la casa La Perfección de Barcelona i que al
llarg dels anys han obtingut diversos guardons per la seva bellesa.
Els cossos del Gegants són fets amb llistons de fusta recoberts de
roba encolada i guix, cosa que els atorga una resistència
extraordinària. Les mans i les cares són de cartró gruixut recobert
d'una fina capa de guix. El cavallet on es posa el geganter és de ferro.
El Tirabol
Tirabol,
que té lloc cada dia en finalitzar la Patum, hi prenen part els
Gegants, les Guites, els diables (sense foc) i la totalitat de gent
assistent, acompanyats sempre de l'indispensable Tabal, que en marca el
ritme. Aquest ball final, que antigament es coneixia com a Tirabou,
és un tipus de contrapàs llarg que a la Patum pren la forma musical de
dansa tradicional, valsos jotes i un pasdoble, i que segurament es balla
des dels inicis de la festa.
La música
En les músiques de la Patum s'observa la dualitat existent entre les
peces tradicionals, melodies populars que s'han adaptat al llarg dels
segles, i les peces exclusives de la Patum; així com l'ampli ventall
cronològic que abasta des de peces amb clara ascendència medieval fins a
composicions relativament modernes, passant per influències
renaixentistes i barroques, de música popular i música culta.
Sens dubte, el principal compositor de la Patum fou Joaquim Serra i
Farriols (Berga, 1834-1906), conegut popularment com a Quim Serra, que
va compondre les partitures dels Turcs i Cavallets (1888 o 1890), dels
Plens (1888 o 1890) i dels Nans Nous (entre 1890 i 1900).
La de les Maces és la més moderna de les músiques de la Patum (1963) i
és obra de Joan Trullàs i Vivó (Sallent, 1921 - 2003), essent només
interpretada a la Patum de lluïment, ja que, a la Patum Completa, les
Maces continuen saltant al so i el ritme que els marca el Tabal, tal com
havien fet d'ençà del seu origen.
També és el Tabal l'únic instrument que acompanya les Guites en els
seus salts, essent Les Guites l'única comparsa de la Patum que no
disposa de música.
Les melodies dels Nans Vells i dels Gegants tenen la mateixa forma
musical, són intercanviables i s'utilitzen indistintament per a l'una i
l'altra comparsa.
Les composicions del Tirabol conegudes amb el nom de La banya de bou i Ella s'ho pensa són peces musicals amb arrels al Pallars Sobirà
i amb una influència occitana molt marcada. Els altres tres Tirabols
responen a les modes del moment, i així s'hi incorporaren un pasdoble i
dos valsos jotes, un dels quals fou compost pel berguedà Lluís Sellart i
Espelt (Berga, 1985-1952).
l'Àliga, que té, sens dubte, la melodia més monumental,
distingida i acurada de les que hom pot escoltar a la Patum.
Musicalment, el ball de l'Àliga és una joia que se'ns presenta dividida
en dues parts; una primera més reposada i solemne i una segona
caracteritzada per un ritme més engrescador. s'ha arribat a definir
aquesta peça “com una de les tres més genials de la música tradicional
catalana”.[n. 6].
Aquest ball, adornat durant el Renaixement, s'interpreta per a l'Àliga
de Berga d'ençà del 1756, per bé que, amb tota seguretat, anteriorment
era interpretat en altres celebracions. Ben segur que aquesta música es
va transmetre, generació rere generació, de forma oral, i es considera
que arribà fins a la ciutat de Berga provinent de Barcelona o d'alguna
altra localitat catalana que disposava d'aquest distingit element
d'imatgeria popular.
Orquestres
Entre 1913 i 1936 van tocar la música de la Patum:
La Berguedana de Pere Bellus
Nova Harmonia o Unión Bergadana, de Jaume Sala, dirigida primer per
Enric Font i més tard per Jaume Sala, eren coneguts popularment com Els
Saletes
La Queraltina d'Antoni Heras
La banda Armonica de Lluís Sellart
Joventut Berguedana de Just Lacau i Lira
Los Bohemios de Josep Safont
De 1939 a 1970 van tocar la Patum els Saletes interrompudament. El
1971 es van fusionar Els Saletes i la Principal de l'Alt Llobregat
formant la Cobla Pirineu i van tocar tots els actes del 1971 a 1978. De
1979 a l'actualitat la Cobla Pirineu, la Cobla Ciutat de Berga i la
Banda de l'Escola Municipal de Música s'han anat repartint la feina.
Cançons
En l'actualitat es toquen les següents cançons:
Turcs i cavallets - Joaquim Serra i Farriols, Quimserra (1834-1906).
Les maces - Joan Trullàs i Vivo (1921-2003)
L'Àliga - Anònim
Diversos balls de Nans Vells i Gegants (diversos autors: Anònims,
Jaume Sala, Mn. Marià Miró o n'hi ha adaptades de cançons populars).
Balls: Nans Vells 1, Nans Vells 2, Ballet Vell dels Gegants, Nans Vells
Primitius, Ballet dels Gegants, El pobre pagès, Ballet d'Alp, La gaita
gallega, Ballet de Gironella, Les nenes maques, Dansa de Falgars, La
Torre Xica, L'espunyolet, Ballet de Déu, Corpus de 1927, Ball de Gegants núm. 2, Ball de Gegants popular.
Nans Nous - Joaquim Serra i Farriols, Quimserra (1834-1906)
Els Plens - Joaquim Serra i Farriols, Quimserra (1834-1906)
El Tirabol (popular)
Vals Jota (popular)
La Patumaire - Lluís Sellart i Espelt
El Patumaire (pasdoble) - Anònim
Himne de Berga - Jaume Biscarri
El Gegant Vell - Jaume Sala
Ella s'ho pensa - Popular
Marxa de la Patum - JB Lambert
L'Aligot (M. S. Puigferrer)
Coreografia
Contràriament al que passa amb la música, el valor coreogràfic de la
Patum és molt simple i, llevat del Ball de l'Àliga i el dels Nans Nous,
més que de danses haurien de parlar d'una mena de salts dansats o danses
escenificades. Aquesta simplicitat prové, sens dubte, del manteniment
d'antics punts de dansa molt senzills i elementals emprats ja en èpoques
pretèrites.
Així s'explica, per exemple, que els Turcs i Cavallets hagin
conservat la forma tradicional de dansar fins i tot després d'afegir-hi
la música, la incorporació d'aquesta va fer el ball més espectacular,
més bonic i més alegre, però els seus balladors varen mantenir
inalterable la forma de ballar de quan només el Tabal els marcava el
ritme. Això mateix devia passar amb els Gegants i els Nans Vells. Encara
que antigament fos un únic músic amb un flabiol i un tamborí el qui els
acompanyava i que actualment ballin amb una banda de 25 o 30 músics,
les seves evolucions coreogràfiques són les mateixes.
Per la seva banda, els Plens i la Guita estan mancats de coreografia.
Els primers només es preocupen de saltar al ritme de la música i en el
sentit contrari a les agulles del rellotge. I la Guita té com a única
funció empaitar la gent, amb la qual cosa resulta impossible que
mantingui cap tipus de coreografia estable.
Les dues coreografies més evolucionades són la dels Nans Nous i la de
l'Àliga. Aquestes dues comparses executen un ball més elaborat i
coreogràficament més complicat que la resta; destaca sobretot el delicat
punteig que realitza l'Àliga en la primera part del seu ball. Els Nans
Nous són l'única comparsa en què podem parlar de moments coreogràfics
distints dins d'un mateix ball. En la seva dansa es diferencien
clarament tres passatges: l'inici, la creu i la cadena.
Escenificació
Les actuacions de les comparses de la Patum no consisteixen només en
balls, sinó també en representacions mimades, escenificacions i
representacions parateatrals, relacionades amb la funció original dels
entremesos que participen en la Patum, essent més important la seva
representació o escenificació que no el ball o la dansa concrets que
puguin dur a terme. La seva actuació està més relacionada amb el món del
teatre que no pas amb el de la dansa. És en aquest sentit que, a través
del manteniment de determinats passos de dansa de la Patum, han arribat
vius fins a nosaltres models d'escenificacions parateatrals medievals.
La dansa, doncs, resta supeditada a la representació, fil conductor
d'una narració iniciada al segle XIV i conservada fins a l'actualitat.
Indumentària patumaire
Roba vella
Un bon calçat
Un mocador
Un barret
I moltes ganes de saltar i passar-s'ho bé tot respectant la festa.
Beguda típica
La barreja i el mau-mau són les begudes típiques de la festa.
La barreja és un dolç embafador a base d'anís i moscatell
que per la seva alta graduació puja de seguida al cap. Normalment la
proporció d'anís i moscatell és meitat i meitat. Però hi ha tantes
maneres de fer barreja com mans que la fan. Hi ha qui hi afegeix vi
blanc per rebaixar-la o vermut negre o blanc, conyac, aiguardent, unes
gotes de vi negre per enfosquir-la... S' hi pot posar anís dolç o sec,
més o menys anís que moscatell...
El mau-mau és una barreja de vermut negre i gasosa que tradicionalment se serveix fresc en un porró.
Actes relacionats
Cal remarcar que el conjunt de la festa inclou actes, molts d'ells no
oficials, que en major o menor mesura han col·laborat a donar a
conèixer la festa entre els propis berguedans i forans. A tall d'exemple cal destacar els següents:
La patum dels pobres (també anomenada Patum dels borratxos)
«A finals del segle XX, el dijous i el diumenge de Corpus s'ha anat
consolidant el costum de trobar-nos a les 5 de la matinada a la plaça
Sant Pere per fer un altre cop la Patum: La Patum dels Pobres, la Patum
de la melangia. Una Patum en què no hi ha cap comparseria, amb excepció
dels músics, que cada cop són més... Només hi ha poble. Aquesta Patum
ens porta cada any les llums del nou dia abans que la plaça quedi
deserta...»[n. 7]
Notes
Els cristians celebren la festa de l'Ascensió quaranta dies després de Pasqua, essent present la tradició des del segle IV.
la celebració cristiana recau en el diumenge després de la Pentecosta
Josep Armengou i Feliu (Berga, 1910-1976). Capellà i músic; l'any 1968 publica el llibre La Patum de Berga, una de les principals obres en l'estudi de la festa, harmonitza les partitures de la festa en una versió per a piano.
Antoni Sansalvador i Castells, nasqué a Berga l'any 1870, advocat, diputat de la Lliga Regionalista i autor del llibre La Patum (Barcelona, 1916), primer llibre que es va publicar sobre la festa.
Agustí Ferrer i Gassol és un fervent patumaire que ha fet els Plens durant més de trenta anys. També va ser batlle de Berga.
Ricard
Quadra (Berga, 1951-1977). Músic i compositor, dedica gran part de la
seva vida a l'estudi de la música de la Patum, buscant als arxius
antigues partitures oblidades, recuperant-les i reintroduint-les i
organitzant concerts de la seva música.[16]
Text extret del programa de la Patum - Corpus 2002
Referències
En una comissió formada per 16 personalitats i presidit per la princesa jordanaBasma Bint Talal.
RUMBO I SOLER, Albert. Patum-2001 Berga- Amalgama edicions ISBN 84-89988-39-0
FARRAS, Jaume, La Patum de Berga, Barcelona, 1992
NOGUERA I CANAL, Jaume. La Patum de Berga. Barcelona, 1992.
FELIPÓ, Ramon. Bibliografia i discografía de la Patum, L'EROL, suplement 2, Berga, 2003
FELIPÓ, Ramon. La Patum, el Corpus Christi de Berga, Tarragona, 2005
FELIPÓ, Ramon. Antigues imatges de La Patum, Barcelona, 2006
NOYES, Dorothy, Fire in the plaça: catalan festival after Franco, Filadelfia, 2003.
AMADES I GELATS, Joan. La Patum de Berga -1932 Barcelona- Junta de Museus. Butlletí dels Museus d' Art.
CUENCA, Sergi. MONEO, Pep. "La Patum de Berga: Partitures per a
banda de la Cobla Ciutat de Berga". Barcelona, 2010. DINSIC. Co·lecció
"Calaix de Solfa" núm. 13.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada