Quico Sallés , Palau de la Generalitat | Actualitzat el 21/02/2015 a les 00:04h
Els responsables d'Interior, Territori i Empresa tenen l'encàrrec de preparar el “pla estratègic d'infraestructures crítiques”
Especial: Eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre del 2015
El president de la Generalitat, Artur Mas, va presentar
aquest dimarts els 10 projectes de treball abans d'arribar al 27-S. El
desè d'aquests és el que ha batejat com el “Pla d'Infraestructures
Estratègiques”, és a dir, una guia per preparar “elements claus” com el
subministrament elèctric o centrals nuclears en cas de “desconnexió” amb
Espanya. Una tasca que pivotarà entre els consellers d'Interior, de
Territori i Sostenibilitat i el d'Empresa i Ocupació. Ramon Espadaler i
Santi Vila, precisament no destacats independentistes, i Felip Puig, que participa en sopars amb comandaments de la Policia espanyola, Guàrdia Civil i el més alt responsable de l'Exèrcit a Catalunya.
De fet, la proposta de Mas imita el Centre Nacional Per a la Protecció de les Infraestructures Crítiques espanyol que dirigeix el Tinent Coronel Fernando José Sánchez Gómez i que va ser creat el mes de juliol per tal de garantir la seguretat dels serveis bàsic a la ciutadania en cas d'atac, sabotatge, terrorisme o desastre natural.
També formen part d'aquest centre en Luís Jiménez Muñoz, el subdirector adjunt del Centre Criptològic Nacional; el coronel Miguel Ángel Pérez Sánchez, que comanda l’Àrea de Seguretat de la Informació del Ministeri de Defensa; Carlos Enrique Gómez López de Medina, que és el general de Brigada que dirigeix el Comandament Conjunt de Ciberdefensa; el director de l’Oficina Nacional de Seguretat, els caps de seguretat de les principals entitats bancàries de l’estat o l’Alberto Calvo, director dels sistemes de seguretat de la multinacional INDRA, i home de màxima confiança del director de la companyia, Javier Monzón, que tant gestiona aparells de control d’accés als aeroports, a radars com sistemes de validació de documents.
Mas vol importar aquest model amb aquest pla vol tenint present la manca de competències. Al capdavall, l'objectiu pel president és que els tres consellers estiguin en condicions per elaborar un protocol que “garanteixi la seguretat” de “l'assumpció de les plenes competències per a la gestió de les infraestructures”.
L'ordre inclou establir “un sistema de protecció i resposta en aquelles instal·lacions, xarxes, sistemes i equips físics essencials i en aquelles infraestructures que la seva pertorbació o destrucció podria tenir un greu impacte sobre els serveis essencials del país”.
Aquestes infraestructures crítiques i estratègiques són , pel Govern, les d'abastament i sanejament d'aigua; les energètiques -elèctriques, renovables, petrolis, gas, centrals nuclears i carbó-; logística, transport i mobilitat -ports, aeroports, carreteres i trens- així com les infraestructures de Telecomunicacions i de sistemes de la informació.
De fet, la proposta de Mas imita el Centre Nacional Per a la Protecció de les Infraestructures Crítiques espanyol que dirigeix el Tinent Coronel Fernando José Sánchez Gómez i que va ser creat el mes de juliol per tal de garantir la seguretat dels serveis bàsic a la ciutadania en cas d'atac, sabotatge, terrorisme o desastre natural.
També formen part d'aquest centre en Luís Jiménez Muñoz, el subdirector adjunt del Centre Criptològic Nacional; el coronel Miguel Ángel Pérez Sánchez, que comanda l’Àrea de Seguretat de la Informació del Ministeri de Defensa; Carlos Enrique Gómez López de Medina, que és el general de Brigada que dirigeix el Comandament Conjunt de Ciberdefensa; el director de l’Oficina Nacional de Seguretat, els caps de seguretat de les principals entitats bancàries de l’estat o l’Alberto Calvo, director dels sistemes de seguretat de la multinacional INDRA, i home de màxima confiança del director de la companyia, Javier Monzón, que tant gestiona aparells de control d’accés als aeroports, a radars com sistemes de validació de documents.
Mas vol importar aquest model amb aquest pla vol tenint present la manca de competències. Al capdavall, l'objectiu pel president és que els tres consellers estiguin en condicions per elaborar un protocol que “garanteixi la seguretat” de “l'assumpció de les plenes competències per a la gestió de les infraestructures”.
L'ordre inclou establir “un sistema de protecció i resposta en aquelles instal·lacions, xarxes, sistemes i equips físics essencials i en aquelles infraestructures que la seva pertorbació o destrucció podria tenir un greu impacte sobre els serveis essencials del país”.
Aquestes infraestructures crítiques i estratègiques són , pel Govern, les d'abastament i sanejament d'aigua; les energètiques -elèctriques, renovables, petrolis, gas, centrals nuclears i carbó-; logística, transport i mobilitat -ports, aeroports, carreteres i trens- així com les infraestructures de Telecomunicacions i de sistemes de la informació.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada