Des del primer dia he tingut la convicció que el president havia de comparèixer a la comissió creada després de l'esclat del cas Pujol.
Si la compareixença de Mas esdevé un pim-pam-pum sense bones conclusions i sense un diàleg obert i sincer, no haurà servit de res.
Em sembla que les raons que han portat ERC a afegir-se a la petició de compareixença de les altres formacions, després d'haver defensat que el lloc per al president era la comissió d'afers institucionals, són prou evidents i conegudes. I em sembla que l'interès a mantenir una aparença d'equilibri entre el suport al govern i el paper d'oposició és una raó molt dèbil per a justificar la desestabilització del president del país en un moment com l'actual.
Dit això, des del primer dia he tingut la convicció que el president Mas havia de comparèixer a la comissió creada després de l'esclat del cas Pujol. El màxim dirigent del país que ha expressat la necessitat d'avançar en la regeneració democràtica i que ha proposat un conjunt de mesures contra la corrupció de segur que té coses a aportar a la comissió. El màxim dirigent del partit més votat del país de segur que té una responsabilitat en l'esforç per millorar la qualitat de la nostra democràcia.
És a dir, no crec que Mas tingui l'obligació d'anar a la comissió per a sotmetre's a un tercer grau, sinó que ha de tenir el compromís d'anar on calgui si serveix per a avançar, mal que siguin tres mil·límetres, en la lluita contra el frau fiscal i la corrupció. És cert que aquestes compareixences poden servir a determinats partits per a simular un judici televisat amb tot de fiscals afeccionats exigint la confessió de l'acusat. Però estic convençut que Mas no ha de témer aquestes envestides perquè ja ha demostrat a les sessions de control que té habilitat de sobres per a respondre i fer girar la truita.
Ara que pensem a fer un estat nou que serveixi per a canviar moltes coses, val la pena que comencem a encarar sense por ni manies les compareixences parlamentàries. No amago que un dels models democràtics que em semblen més sòlids i eficients és el nord-americà. I un dels actes democràtics més solvents i apassionants que conec són les compareixences de polítics, banquers, empresaris, directius, sindicalistes, responsables d'agències governamentals, etc. a les comissions d'investigació del senat dels EUA.
La transparència, el retiment de comptes, el combat dialèctic i la investigació demanen valentia, però també molta feina i rigor per part dels diputats o senadors que formen part de les comissions. Si la compareixença de Mas esdevé un pim-pam-pum sense bones conclusions i sense un diàleg obert i sincer, no haurà servit de res i, certament, tan sols s'haurà donat munició a qui ha organitzat una campanya de destrucció del president. En canvi, si Mas hi compareix amb un conjunt de propostes i els partits cerquen solucions en lloc de l'esquitxada indiscriminada, haurem fet un pas de gegant per a construir un país millor i més net.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada