divendres, 30 de gener del 2015

L’ANC identifica les amenaces al procés: por, desunió i cansament

L’Assemblea Nacional Catalana va expressar poc després del 9-N el seu posicionament en el debat sobre el format d’unes eleccions plebiscitàries. / CRISTINA CALDERER




Després d’uns mesos frenètics, primer per garantir l’èxit del 9-N i posteriorment per facilitar un acord entre CiU i ERC que desencallés les eleccions plebiscitàries, l’ANC fa balanç de si mateixa i es reorganitza per afrontar els “nous reptes”. En un document intern de l’entitat, al qual ha tingut accés l’ARA, s’esbossa una proposta de pla d’actuació per als pròxims sis mesos. Amb les plebiscitàries del 27-S a l’horitzó, l’Assemblea es prepara per bastir una “estratègia ofensiva” per enfortir les bases favorables a l’estat independent. Un camí que no està absent ni d’“amenaces” ni de “debilitats”, que l’entitat identifica: el discurs de la por, el trencament de la unitat política i el cansament a les pròpies files són els principals riscos. El document de l’ANC també planifica una nova organització interna, a banda de l’estructura “fixa” que estableixen els seus estatuts, per afrontar la nova fase: equips “més flexibles” i “transversals”, lluny del “treball parcel·lari”.


En el camp de les “amenaces”, cita la por a la inestabilitat, les pressions dels sectors econòmics o les campanyes “hostils” que sembren dubtes sobre el cobrament de les pensions. També la sortida de l’euro o la “incertesa general” sobre el nou país frenen l’expansió de la majoria social per l’estat propi. Per contrarestar aquesta estratègia de la por, l’ANC aposta per construir un discurs “senzill, potent i transversal” per generar “il·lusió”.

L’altre perill que afronta el sobiranisme és el “trencament de la unitat d’acció”, tant entre les forces polítiques que empenyen el procés com dins mateix de l’entitat. Què és el que pot propiciar aquesta desunió? “Avantposar el discurs ideològic a l’ideal” independentista, segons l’ANC, seria una de les raons. Davant la quantitat d’afiliats a l’ANC que també tenen carnet de partit, el document alerta de les tensions que poden aflorar arran de possibles picabaralles entre les formacions sobiranistes.

Reforçar la “transversalitat” 

Per evitar-ho, es proposa “reforçar” el discurs intern de l’Assemblea a favor de la “transversalitat” i el “valor de la unitat”. També s’aposta per la “coherència” de l’entitat a l’hora de defensar la independència i així mantenir el “prestigi” de l’ANC. L’última amenaça que detecten és el “cansament” dels seus voluntaris i simpatitzants i, alhora, el “refredament” dels sectors ja convençuts. Aquestes “amenaces” es resoldrien amb la mobilització social i la potenciació dels “valors” de l’ANC.

L’estratègia “ofensiva” de l’ANC passa per engreixar la base social independentista. Com? A través de la incorporació de nous col·lectius, identificats com a indecisos pròxims al sí però amb dubtes sobre el període de transició. L’ANC es proposa acostar-se a sectors “potencialment afins” en l’àmbit de l’empresa, sindicats o moviments socials com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). La clau, segons el document, és en la construcció d’un discurs que remarqui el “mal comportament” de l’Estat i l’“oportunitat” que representa la independència per a la regeneració democràtica i la justícia social.

Suport del Parlament als jutges pro consulta