Dimecres
28.01.2015
12:43
Autor/s: ACN
El jutge vol aclarir si les despeses eren de representació o un compliment de retribució
El jutge de l'Audiència Nacional espanyola Fernando Andreu
ha encausat els 78 ex-directius i ex-consellers de Caja Madrid i Bankia
que van fer servir les anomenades targetes 'black'. De moment, el jutge
ha citat a declarar com a encausats els 27 ex-consellers i
ex-administradors de Caja Madrid i Bankia per administració deslleial i
apropiació indeguda.
Segons fonts del tribunal, el jutge vol saber per
quin concepte es van emetre i lliurar les targetes. Andreu creu que en
aquests moments hi ha seriosos dubtes sobre el caràcter de les despeses
originades per aquestes targetes i vol aclarir si es van emetre com a
despeses de representació o com a complement de retribució.
Els encausaments d'avui se sumen a les dels expresidents
de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato i de l'exdirector general de
l'entitat Ildefonso Sánchez Barcoj, que ja van ser imputats pel jutge
Andreu l'octubre passat.
En una interlocutòria, el magistrat diu que cal dilucidar el concepte pel qual es van emetre i lliurar aquestes targetes de crèdit, tant a consellers com a directius, i per això en aquest moment el jutge distingeix entre administradors i directius. Per Andreu, en aquest moment processal hi ha 'seriosos dubtes' sobre el caràcter de les despeses originades per aquestes targetes, uns 15 MEUR entre els anys 2003 i 2012.
Andreu vol aclarir si aquestes targetes es van emetre com a despeses de representació o com a complement de retribució, supòsits que definirien els delictes d'administració deslleial o apropiació indeguda. En aquest sentit, creu que si es tracta d'una targeta d'empresa per a despeses de representació, no existeix ni suport contractual, ni previsió estatutària ni decisió dels òrgans de govern.
A més, recorda que aquest tipus de targetes es van acabar lliurant a consellers i directius amb unes finalitats completament diferents a les previstes a les despeses de representació, 'convertint el seu lliurament en una remuneració irregular, de manera que amb un límit mensual segons el càrrec que ocupés el beneficiari es podia disposar del seu saldo lliurement, sense necessitat de justificar el concepte pel que es disposava cada targeta'. A més, afegeix que, 'juntament a aquestes targetes, els consellers o executius disposaven d'una altra targeta d'empresa'. Per aquests motius i per les despeses efectuades, el jutge té seriosos dubtes que es tractessin de targetes d'empresa.
En el cas que fos un complement de retribució, el jutge no entén per què alguns dels seus beneficiaris no les van utilitzar mai o per què la majoria dels que sí que ho van fer no arribaven a esgotar el saldo, que no es traspassava al beneficiari, sinó que quedava a l'entitat emissora de la targeta, 'fent així una desistiment incomprensible a una retribució a la qual, almenys els directius, tenien dret'.
Inicialment, Andreu ha citat a declarar com a imputats els 27 consellers i administradors de Caja Madrid i Bankia. A més, també ha citat com a testimonis els 5 directius que mai van utilitzar les targetes i a l'expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro, que hauran de declarar el 20 de febrer.
En la interlocutòria, el jutge també pregunta a Bankia i a la fundació de Caja Madrid que l'informin sobre els beneficiaris d'aquestes targetes que han tornat els diners, amb indicació dels imports.
En una interlocutòria, el magistrat diu que cal dilucidar el concepte pel qual es van emetre i lliurar aquestes targetes de crèdit, tant a consellers com a directius, i per això en aquest moment el jutge distingeix entre administradors i directius. Per Andreu, en aquest moment processal hi ha 'seriosos dubtes' sobre el caràcter de les despeses originades per aquestes targetes, uns 15 MEUR entre els anys 2003 i 2012.
Andreu vol aclarir si aquestes targetes es van emetre com a despeses de representació o com a complement de retribució, supòsits que definirien els delictes d'administració deslleial o apropiació indeguda. En aquest sentit, creu que si es tracta d'una targeta d'empresa per a despeses de representació, no existeix ni suport contractual, ni previsió estatutària ni decisió dels òrgans de govern.
A més, recorda que aquest tipus de targetes es van acabar lliurant a consellers i directius amb unes finalitats completament diferents a les previstes a les despeses de representació, 'convertint el seu lliurament en una remuneració irregular, de manera que amb un límit mensual segons el càrrec que ocupés el beneficiari es podia disposar del seu saldo lliurement, sense necessitat de justificar el concepte pel que es disposava cada targeta'. A més, afegeix que, 'juntament a aquestes targetes, els consellers o executius disposaven d'una altra targeta d'empresa'. Per aquests motius i per les despeses efectuades, el jutge té seriosos dubtes que es tractessin de targetes d'empresa.
En el cas que fos un complement de retribució, el jutge no entén per què alguns dels seus beneficiaris no les van utilitzar mai o per què la majoria dels que sí que ho van fer no arribaven a esgotar el saldo, que no es traspassava al beneficiari, sinó que quedava a l'entitat emissora de la targeta, 'fent així una desistiment incomprensible a una retribució a la qual, almenys els directius, tenien dret'.
Inicialment, Andreu ha citat a declarar com a imputats els 27 consellers i administradors de Caja Madrid i Bankia. A més, també ha citat com a testimonis els 5 directius que mai van utilitzar les targetes i a l'expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro, que hauran de declarar el 20 de febrer.
En la interlocutòria, el jutge també pregunta a Bankia i a la fundació de Caja Madrid que l'informin sobre els beneficiaris d'aquestes targetes que han tornat els diners, amb indicació dels imports.
Informació relacionada:
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada