hir, el primer ministre escocès Alex Salmond, va admetre en una entrevista al diari, The Scotsman, que el seu equip ja havia negociat amb diferents estats, entre ells l’espanyol, l’entrada d’una Escòcia independent a la UE, i que tots hi havien donat el vistiplau. Veritat o no, la realitat és que Salmond ha tornat a donar una nova mostra de política real, “realpolitik”, al govern català.
La determinació de Salmond ha capgirat totes les enquestes i ha portat Escòcia a les portes de la independència. Alguns diran, però, que a Escòcia tenien “el permís” del govern britànic per fer el referèndum, i això és cert ara, però no en un primer moment, però el que compta és la determinació, la voluntat política en majúscules, inequívoca, mostrada per Salmond d’aconseguir la independència del seu país utilitzant les urnes.
Aquestes són les vuit diferències amb el procés català, que han fet de Salmond i de la seva gent un equip victoriós, independentment ja del resultat del referèndum.
1/ Salmond només parla d’independència, el govern de Catalunya i una part important dels líders del procés català parlen del dret a decidir.
2/ En conseqüència amb el primer punt Salmond i el seu equip han fet una pregunta clara.
Independència Sí o No ?, aquí tenim una doble pregunta impossible, que a menys de dos mesos de votar encara no se sap com comptabilitzarem.
3/ Salmond no contempla cap altra sortida, si perdem la votació no repetirem ha dit, posant a tothom, contra l’espasa o la paret. És a dir els hi diu als escocesos: Ara teniu l’oportunitat d’aconseguir la independència votant, si decidiu que no, no hi insistirem, al menys en una generació. A Catalunya tot es més vague, es parla repetidament de plebiscitàries, del 2016, la consulta no és considerada vinculant pel mateix govern, etc, hi ha confusió.
4/ Salmond ha treballat amb una majoria social contrària a la independència i ha sabut capgirar la situació, com a bon polític que és, aquí es té una amplíssima majoria a favor de la independència i el govern català encara no se sent còmode, i segueixen parlant de dret a decidir.
5/ Salmond no ha dubtat a replicar i a encarar-se amb qualsevol líder mundial que qüestionés el dret d’Escòcia a accedir a la independència, i els hi ha recordat implícitament que potser d’aquí poc temps seran un estat independent i hauran de tractar amb ells, i que no és massa intel·ligent anar-hi en contra. Per contra alguns líders mundials han menyspreat el procés català, i aquí no s’ha alçat cap veu, i en conseqüència els atacs s’ha reproduït sense cap por.
6/ Salmond ha actuat com un polític d’estat des del primer moment, i recordem que els estats no tenen amics, sinó interessos, i per això mateix és molt possible que Espanya, malgrat que li desagradi profundament, ja hagi negociat amb els escocesos, preveient que la seva independència és molt possible, i també en una maniobra per aïllar internacionalment Catalunya, i presentar-lo com un cas a part.
7/ Salmond no té fissures en el seu equip, aquí ens hem cansat de veure com una part important dels consellers del President Mas i fins la mateixa vicepresidenta Ortega, es declaren no independentistes, o qüestionen la sobirania del poble i del Parlament català ( malgrat hi hagin votat a favor). Un llarg etcètera de càrrecs, des de Duran Lleida a Vila, de Pelegrí a Ruiz, i fins el President del Pacte pel Dret a Decidir, Joan Rigol, han anat posant pals a les rodes de la consulta del 9N.
8/ Finalment s’ha consentit que el feixisme espanyol actuï amb impunitat a Catalunya, malgrat ser una ínfima majoria, i hem arribat a l’espectacle vergonyós de veure com des de comptes oficials del PP o de particulars s’ha amenaçat de mort als independentistes i al mateix President Mas, sense que la Policia de Catalunya, que està sota comandament de la Generalitat, hagi tallat de soca rel aquestes accions, i en canvi una part dels Mossos estiguin discutint quin han de ser el seu paper davant el 9N. Si amenacen al nostre President i no passa res, que poden arribar a fer pensar la bona gent.
Però encara hi som a temps, ara que arriben moments decisius, cal aprendre, veure els errors, corregir el que podem, reforçar la unitat per votar el 9N i fer que el seu resultat sigui realment vinculant.
http://araomai.cat/lultima-llico-dalex-salmond/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada