És positiu per al PSC que gent que no és del partit però que vol orientar-lo en una direcció determinada vote en aquestes eleccions.
Tanmateix, s'ha creat una situació paradoxal amb la campanya #indyxmarti, que dóna suport al
candidat Jordi Martí des de l'independentisme, vist que ell és el que assumeix amb més claredat el missatge sobiranista. Això ha descol·locat la direcció socialista i ha motivat un malestar que es contradiu amb la convocatòria d'unes primàries obertes. Si obres el procés no pots dirigir-lo i has d'acceptar que tinga vida pròpia. Ara, dit això, sí que tenen una part de raó.
A parer meu, és positiu per al PSC que gent que no és del partit però que vol orientar-lo en una direcció determinada vote en aquestes eleccions. El problema és que la línia divisòria entre això i voler votar només per fer-lo descarrilar és molt prima. Tan prima que només la consciència personal la pot traçar.
A mi m'agradaria molt que aquestes eleccions servissen per a fer rectificar el PSC en la qüestió sobiranista i en unes quantes més. Conec massa votants socialistes disconformes per a dubtar que, malgrat la duresa de la direcció socialista, el vot dels socialistes no siga un vot dividit. Ho és, i tant si ho és. I molts socialistes voldrien portar el seu partit en una direcció contrària de la que marca Pere Navarro. Tots tenen una oportunitat dissabte --i no necessàriament votant Jordi Martí-- d'enviar un missatge clar a la cúpula i a la societat. Un missatge que diga que és possible un altre PSC.
Però no m'agradaria que aquestes eleccions fossen usades per fer trampa. Crec que no és correcte que algú que no vulga que l'espai socialista cresca i s'enfortesca participe en aquestes eleccions. Crec que votar a la contra és oposat al sentit de la democràcia i a una certa moral política que jo reivindique i reclame. Crec que és dolent per a tots votar algú intentant que aquest vot faça mal en compte de fer bé. No m'agradaria que m'ho fessen a mi i, per tant, no ho vull per a ningú.
L'opinió dels subscriptors (si voleu fer-vos-en aneu a aquesta pàgina)
Joan Guasch: Jo no estic segur encara de la maduresa democràtica dels ciutadans de Catalunya en general. El risc de que parles existeix, si no, no en parlaries. La maduresa vol dir implicació en la gestió de la societat respectant les diferents opcions ideològiques. Tant de bo aquest exercici del PSC a Barcelona els surti prou bé com per que els altres partits el copiïn. Ja ho veurem! Però em penso que encara ens queda un llarg camí per recórrer.
Àlfons Sànchez: Efectivament, en un país amb un dèficit democràtic tan enorme, el que no podem fer és menystenir les poques oportunitats que ens deixen.
Votar per castigar no és molt democràtic. I s'ha de recordar que els barcelonins ja feren just això amb les propostes de la reforma de la Diagonal.
És com estar emmordassat i aprofitar que et deixen parlar per escopir. Vull pensar que som més civilitzats.
Josep Usó: Em sembla molt interessant que al PSC es facen primàries i que s'òbriguen a tota la societat. No em sembla bé que la direcció, que fins ara s'ha mostrat com autista a tot el que li han demanat els qui no són de la direcció, es pose com s'ha post per la iniciativa indyxmartí.
Però el que em sembla més lloable és la postura del director, plantejant la possibilitat que algú vote només amb la intenció de fer mal a l'espai socialista. La veritat és que a mi no se m'hauria acudit mai fer una cosa així. Ara bé; no dubte que hi haja gent capaç de fer-ho.
Voldria també afegir que una bona part dels problemes que ara té el PSC, amb primàries, amb l'emprenyament per la campanya indyxmartí, amb la incertesa, etc. són conseqüència de la postura al meu parer incomprensible i suicida de la direcció encapçalada per Pere Navarro. Què voleu que us diga? Si un cuiner fa totes les passes malament o molt malament (o no les fa), al final el guisat sol ser lamentable. I ell és el cuiner. No podrà dir que la culpa és de l'aigua, que té molt calç, o de què les pastanagues són massa grosses.
Ja veurem el resultat.
Jordi Camprubí: Per moltes primàries que faci el PSC, no puc deixar de pensar que el socialisme que representa és un socialisme català d'obediència espanyola sobretot vist els dirigents actuals del partit. Ells han orientat el partit en aquesta direcció i han generat un conflicte intern que porta el PSC un futur incert. No són les primàries, una forma de distreure el personal?
Francesc Aguilar: Crec que les insinuacions del final d'aquesta editorial apunten que hi ha candidats que si són votats faran mal a les eleccions del PSC. No crec que l'exercici de votar un candidat hagi de fer mai mal. Un gest de transparència informativa de la editorial, però, seria donar un pas més i dir a quin candidat o quins candidats és perniciós votar en opinió del editorialista.
Resposta de Vicent Partal a Francesc Aguilar: Potser no m'he explicat bé. No dic que siga perniciós pel PSC el vot a aquest o aquell candidat, sobre això no tinc res a dir. Dic que si votes un candidat no perquè et semble el bo sinó només per a fer mal al partit a mi no em sembla bé. I això val gairebé per a tots. Per exemple es podria votar a Collboni no perquè creus que és el millor candidat sinó per a que el PSC després tinga un mal resultat en les municipals ja que ell representa el que fa perdre vots al parit. O es podria votar a Jordi Martí no perquè creus que siga el millor candidat sinó per a provocar un conflicte amb la direcció i afeblir el PSC a Barcelona. O...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada