El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, s'ha encarregat des de la metròpoli de fer la campanya oficial contra el sobiranisme, com si Catalunya ja fós un estat independent. La fa, però, amb tanta incompetència i manca de coneixement de la realitat catalana, i amb una estratègia de radicalisme nacionalista ultraespanyol, que les seves campanyes, estratègies i consignes s'acaben convertint en una excel·lent iniciativa de màrqueting favorable a la independència de Catalunya.
A més, Margallo ens regala, també, una gran campanya internacional favorable a la independència i a cost zero per al sobiranisme, els dossiers Margallo, que no tenen credibilitat ni continguts tècnics fiables, com tampoc cap eficàcia, i efectivament provoquen l'efecte contrari: que els periodistes i els serveis d'intel·ligència dels diferents països es traslladin a Catalunya, discretament, a contrastar la informació rebuda.
I què passa quan arriben a Catalunya? Que el país i la seva gent els captiven amb el seu civisme, la
seva vocació demoràtica i pacífica i la fermesa europea i de pertànyer al món occidental. També es troben amb una ciutadania oberta al món, un escenari que desmunta els arguments dels informes de Mortadelo i Filemón del ministre Margallo. Gràcies, doncs, Margallo, per la teva promoció de la causa sobiranista de Catalunya. Quan siguem independents caldrà posar Margallo a la galeria de personatges que ens van ajudar a aconseguir la nostra llibertat.
També continua el fracàs de Soraya Sáez de Santamaría i "els seus nans" del CNI. La seva estratègia protagonitzada en gran part per la delegada del govern, María de los Llanos de Luna i per la dama de la Camarga, Alícia Sánchez-Camacho --que ja prepara les maletes i busca escola pel seu fill a Madrid o Brussel·les-- també ha fracassat. Una operació en la qual l'Estat hi ha esmerçat molts mitjans materials per a capgirar les tertúlies televisives i de ràdio amb tertulians agressius unionistes, uns simples lloros que repeteixen el mateix eslògan unionista se'ls pregunti allò que se'ls hi pregunti. Com a únic èxit, han provocat algun incident sonat amb els tertulians independentistes. Però a tots ells se'ls ha vist el llautó.
"Margallo ens regala una gran campanya internacional favorable a la independència i a cost zero, els dossiers Margallo"
El Grup Godó també comença a explotar, en concret Rac1 i 8TV. En aquests mitjans ja es tem una sublevació silenciosa dels seus bons professionals que no volen ésser els servidors del pont aeri i dels poderosos, ni volen servir els interessos inconfessables del comte de Godó amb la corona espanyola. A més, el comte de Godó i el seu staff tremolen des de fa uns dies tant sols en pensar que la societat civil catalana els hi muntarà una nova campanya Galinsoga...
Per acabar d'afavorir el sobiranisme, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández-Díaz, conegut convers a l'ultracatolicisme, es dedica ara a condecorar verges i a pagar viatges de la Guàrdia Civil amb peregrinatge a Lourdes... deu ésser per a fer-se perdonar els operatius a Ceuta i Melilla... i els d'Euskadi de les últimes dècades. Fernández-Díaz té un problema a Catalunya que caldrà que expliqui a Madrid i a la resta de l'Estat: mentre que fora de Catalunya hi falten milers d'efectius dels cossos i forces de seguretat de l'Estat --i els que hi són tenen pèssimes condicions en les seves instal·lacions--, a Catalunya, la Policia Nacional hi inaugura noves instal·lacions, com és el gran centre estratègic de La Verneda. Alhora, a Catalunya hi sobren 3.000-4.000 efectius dels cossos i forces de seguretat de l'estat que bé podrien fer bon servei a la resta de l'Estat.
Tot plegat reforça el projecte sobiranista català, cívic, pacífic i racional, i ens reforça davant l'opinió pública internacional i els seus mitjans de comunicació que, dia a dia, comprenen i expliquen millor el conflicte català i la seva voluntat d'assolir la independència.
http://www.tribuna.cat/cronica/informe-sic/gracies-margallo-i-companyia-per-ajudar-al-fracas-de-lunionisme-14-03-2014.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada