diumenge, 2 de febrer del 2014

Fot-li Pou! però avui hem trobat a faltar el mestre Puyal

Diumenge, 2 de febrer de 2014 05:00 h

La vaga a Catalunya Ràdio ha abocat milers de culers a escoltar la retransmissió del Barça – València que lidera Josep Mª Pou a RAC1, on avui quasi guanyem la champions!


Avui en el programa “Fot-li Pou” ha idealitzat un Barça de primer ordre i a partir del primer gol dels blaugrana al minut  7, Pou i tot l’equip han entrat en una dinàmica d’optimisme que els ha portat a dir autèntiques perles radiofòniques que finalment s’han hagut d’empassar, fins i tot, per un moment ha semblat que ja estàvem classificats per la final de la champions que aquest any té com a seu Lisboa, i que gairebé ja podíem començar a comprar l’entrada i el bitllet d’avió, però l’eufòria de Pou i el seu equip ha superat els millors somnis blaugranes quan han assegurat que fins i tot el Bayer de Guardiola no té res a fer amb aquest Barça! 


Avui en Fot-li Pou i el seu equip ens han portat de guanyar la champions derrotant al Bayer de Guardiola a la derrota davant un pobre i trist València

Els oients acostumats a les retransmissions del partits del Barça del mestre Puyal  que han escoltat la retransmissió de RAC 1  s’han vist per uns moments traslladats al núvol del barcelonisme, amb tant sols un gol d’avantatge hi ha hagut un moment, es pot escoltar a partir del minut 28, que teníem davant nostre el millor Barça de la història. Pou i el seu equip  fins i tot s’han atrevit a dir que ja podíem guardar data i bitllet per la final de la Champions, i que ni el Bayer de Guardiola era rival per aquest Barça.

Que s’arregli aviat la vaga de Catalunya Ràdio i torni en Puyal

Desprès de la cruel derrota d’aquest dissabte davant un trist València les paraules de l’equip de Pou a RAC1 han passat a millor vida a partir del moment en que els valencians han empatat. Un silenci sobre l’excés d’optimisme ha planat durant tota la segona part, de l’excés d’optimisme hem passat al pitjor dels silencis. Puyal torna, torna que com a mínim els oients no tindran patiments d’aquesta mena, i encara sort que el València feia pena.